Cerro dels Sants

Gran Dama Oferent del Cerro dels Sants

El santuari ibèric del Cerro dels Sants, pertanyent al periodo ibèric ple i recent i romà (sigles IV-IV) es localisa en el terme municipal espanyol de Montealegre del Castell (Albacete), prop de la carretera cap a Yecla. El lloc està senyalat en un obelisc commemoratiu erigit en 1929.

El jaciment correspon a un santuari ibèric que estaria situat en el trayecte de la via Heraclea (camí de Aníbal) en territori bastetano, veí a la Contestania. En l'actualitat, els vestigis del temple, la planta del qual era reconeixible a finals del XIX, han desaparegut per complet, quedant únicament dibuixos d'alguns restants (capitell jónico, dibuix d'Aguado Alarcón). Queden, únicament, restants de tasts d'excavacions recents, en alguns restants de murs, i no és possible identificar cap tipo d'estructura digna de menció. Els fragments de ceràmica estan disseminats especialment en la porció nort del cerro. Cap al sur destaca el mont Arabí.

Història

Hi ha evidències en el terme de Yecla de rastres de les époques del paleolític com a restants humans i armes de pedra, del neolític i eneolítico; s'han descobert túmulos i cambres sepulcrales. Més tart, en la transició entre l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro, es varen assentar en la zona grups humans que posteriorment constituirien el poblament ibèric, formant agrupacions o tribus, sent la dels contestanos la que va ocupar les províncies d'Albacete, Valéncia, Múrcia i Alacant. Els contestanos varen tindre contactes comercials en atres pobles com els fenicios, egipcíacs, grecs i assiris. En esta época es va alçar un temple íbero en el Cerro dels Sants com a lloc de pelegrinage i centre espiritual.

El Cerro dels Sants estava situat prop d'una ciutat anomenada Això (posteriorment Elo) els restants de la qual es troben en el Pla de la Consolació. En la part superior del cerro en forma de planicie es trobava el temple, que en el seu interior albergava diverses escultures. Per la seua posició li la considera una acrópolis. A l'est passava la via Heráclea i a l'oest el camí per a Cartago Nova.

Ya en época dels romans, en declarar Constantino I el Gran la religió cristiana com l'oficial, el temple va entrar en decliu fins que en l'any 399 Arcadio va manar destruir tots els temples gentils de camps i ciutats. El temple del Cerro dels Sants va ser cremat, havent quedat com a chafades grans masses de plom derretido.^{cita requerida}

Descobriment i estudi

Cerro dels Sants en 1898, per Pierre Paris.

El nom de Cerro dels Sants prové del XIV pero no va ser fins a mediats 1830 quan es va deforestar la zona i varen escomençar a aparéixer les primeres troballes. El primer informe oficial de descobriments data del 28 de juny de 1860, en l'informe que Juan de Deu Aguado i Alarcón. En aquella época Vicente Juan i Amat va realisar les primeres excavacions venent els descobriments (prèvia modificació d'alguns per a aumentar el seu valor i directament falsificats uns atres) al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya.

La primera campanya arqueològica va ser portada a terme en el consentiment de l'amo del terreny, el marqués de Valparaíso. En ella es va excavar el temple i es va descobrir la peça més important de les trobades allí: la Gran Dama Oferent. Des de llavors s'han realisat vàries excavacions més.

Obrers en el Cerro dels Sants, en l'excavació de 1960, extraent una escultura.

L'estudi dels materials, en una valoració més arqueològica de les troballes, ha permés establir una cronologia que escomençaria en el IV, en l'aparició de les primeres escultures en ceràmiques ibèriques i gregues d'importació. Posteriorment en este lloc de cult s'alçaria un temple d'estructura llatina. El lloc de cult permaneixeria en us fins a la seua destrucció, possiblement en época tarde romana. Ademés de ceràmiques grises i de tipo ibèric s'han identificat atres materials com fusaiolas, pondera, fíbulas, gots calats, ánforas ibèriques i romanes, ceràmiques campanienses, sigillata, monedes romanes, grapas de metal, aixina com numeroses rajoles romboidals, presumiblement procedents d'un dels últims paviments del lloc.

En contrast en els abundants materials obtinguts en el lloc (lo més destacat, al voltant de 400 escultures), i que constituïxen un dels majors atractius del Museu Arqueològic Nacional, com la dama oferent o la parella oferent, en el lloc no queda pràcticament res i el lloc del Santuari solament pot ser localisat gràcies a l'obelisc commemoratiu erigit en 1929 que hui en dia és l'únic distintiu de la zona.

Troballes

Escultura

Artícul principal → Escultura ibèrica.

Figures oferents

Entre el material escultòric descobert, predominen els caps, figures sedentes, "damitas", exvotos etc., tallades en calcàrea, arenisca i terracota. La major part són antropomorfas, de bulto redó, i com la Gran Dama Oferent, s'exhibixen en el Museu Arqueològic Nacional. En menor mida, també s'ha preservat restants epigràfics i zoomorfos.

Bibliografia

• Fernández d'Avilés, A, 1943, "Escultura del Cerro dels Sants. La Colecció Velasco (M. Antropològic), en el Museu Arqueològic Nacional", Archiu Espanyol d'Arqueologia, t. XVI, pp. 361-387.

• Fernández d'Avilés, A. Cerro dels Sants. Montealegre del Castell (Albacete) (Primera campanya: 1962). EAE, Madrit 1966.
• Noguera JM. El Cerro dels Sants. En "Els iberos, príncips d'occident". Fundació "La Caixa", 1998.
• Ruiz Bremón M. Els exvotos del Santuari Ibèric del Cerro dels Sants. Institut d'Estudis Albacetenses. Albacete, 1989
• Sánchez Gómez, ML. El Cerro dels Sants (Montealegre del Castell, Albacete). Noves aportacions arqueològiques. Institut d'Estudis Albacetenses. Albacete, 2002

• Zuazo i Palaus, Julián (1915). La vila de Montealegre i el seu Cerro dels Sants, Madrit: Fills de Gómez Fuentenebro.