Escultura ibèrica
.jpg){kind=link}
Sol distinguir-se en el nom de art ibèric el conjunt d'estils desenrollats en la península ibèrica des de l'Edat del Bronze fins al complet domini de la civilisació romana, encara que para major precisió del concepte se li afig a voltes el calificatiu de prerromano.
Casi totes les obres d'escultura ibèrica prerromana fins a hui conegudes, encara que tinguen el seu caràcter propi i distint de les estrangeres, reflectixen visibles influències gregues i fenicias i per mig d'estes les d'art oriental, assiri i egipcíac. En dites obres, de filiació complexa, es troben unes atres de més visible factura fenicia i unes atres de verdader estil grec que lo mateix varen poder ser importades de les regions aludides que llaurades en la península ibèrica per artistes d'elles procedents. Per al coneiximent sumari d'unes i unes atres podem classificar-les per grups de distintes regions ibèriques.
Grup llevantí
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El cridat grup llevantí està compost per algunes de les més excelents mostres d'art ibèric en pedra, reunides hui en els museus, que varen deure esculpirse des de el V a. C. fins a la dominació romana. Potser la més emblemàtica siga la Dama d'Elig, de visible inspiració grega, cap a la seua volta de les considerades tres grans dames ibèriques junt a la Gran Dama Oferent (Montealegre del Castell) i la Dama de Basa. D'un estil que s'ha cridat greco-fenicio, greco-oriental i greco-egipcíac són les numeroses estàtues i busts del Cerro dels Sants de Montealegre del Castell i del seu contigu Pla de la Consolació, abdós en la província d'Albacete. Només d'estos dos jaciments hi ha 270 escultures de pedra calcàrea, en els fondos del Museu Arqueològic Nacional. Junt a atres objectes també de pedra i bronze, el montant total conservat, només en eixe museu, supera les 670 peces. Les que revisten major importància escultòrica representen dames de peu fent en les seues dos mans un got en actitut de presentar una ofrena a una atra persona i duent moltes d'elles en el seu cap una elevada mitra. Les variants de factura i estil que en elles s'advertix constituïxen una prova de la prolongada existència que varen deure tindre aquells tallers locals somesos a successives influències de pobles dominadors fins a alcançar els últims anys de el IV de nostra era en que va ser destruït el santuari que en abdós llocs s'alçava.
Més visibles reminiscència orientals que en les predites obres es reflectixen en les diverses esfinges de pedra en formes d'or o els seus esfinges de pedra en formes de bous o de lleons trobades en les províncies d'Albacete, Alacant i Valéncia, com són:
_03.jpg){kind=link}
_01.jpg){kind=link}
- La Bicha de Balazote o el home-bou (Albacete).
- l'Esfinge de Agost (Alacant), l'Esfinge de Haches i les Esfinges bessones del Salobral (Albacete).
- La Lleona de Bocairente (Valéncia), en el Museu de Belles arts de Valéncia.
- La Lleona del Zaricejo (Alacant), en el Museu Arqueològic de Villena.
- El cavall ibèric i el ginet ibèric, considerat l'escultura més alta trobada, en la Necròpolis dels Villares d'Hoya-Gonzalo (Albacete).
- El León de Coy (Regió de Múrcia).
- El León de Bujalance (Còrdova).
- El León de Bienservida, en el Museu d'Albacete.
- Els dos Lleons de Baena (Còrdova).
- El León de Nova Carteya (Còrdova), en el Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova.
- La Cierva o la Dama de Caudete (Albacete).
- El Sepulcro de Pou More (Albacete).
Totes elles poden datar de el VII o VI a. C.
Com derivades del mencionat grup llevantí i inspirades inicialment en el greco-oriental (encara que després es feren del tot indígenes) poden considerar-se les numeroses estatuitas de bronze (algunes d'argent) trobades en dos llocs de la regió de Serra Morena en la província de Jaén, coneguts en els noms de Santa Elena (Despeñaperros) i Castellar de Santisteban. Allí varen existir en l'época d'art ibèric (des de el V a. C. fins a alcançar el V de l'Era cristiana) santuaris com el de Montealegre pero que els seus exvotos eren menudes fundició de bronze i no estàtues de pedra. Es fabricaven dits objectes buidant en mòles de fanc el bronze fos seguint el procediment cridat de la cera perduda i com s'inutilisava el mòle una volta servit no es troben dos obres iguals entre tanta multitut d'elles. S'han extret unes 4000 escultures de dits llocs figurant guerrers ibèrics, ginets, devots orantes i oferents, caballitos, peces del cos humà (peus, braços, mans, ulls i dentadures), tot de bronze i de factura tosca i, a voltes, de figura esquemàtica.
D'art púnico i greco-púnico es conserva una multitut de estatuitas i busts de fanc cuit (algun, de faccions molt correctes) junt en variats amulets de marfil i de metal i entalles de pedra fina, descoberts en les necròpolis d'Eivissa, La Palma i Formentera. S'adjudiquen a el VIII a. C. els més antics i va deure seguir la seua fabricació fins a molt alvançada de la dominació romana. Aixina mateix, es consideren com de procedència fenicia o púnica pero en influència grega les caps de bou en bronze (provablement, exvotos) trobats en Costich (Mallorca) d'art púnico també pero més visiblement influït pel grec i en reminiscència asirias deuen calificar-se els busts marmóreos trobats en Cartagena i conservats en el Museu d'Arqueologia de Múrcia. A l'art grec pur s'adjudiquen entre una atra peces menys importants
- El cap de marbre d'una Pala Atenea trobada en Denia.
- El Esculapio d'Empúries (helenístico o de l'escola de Escopas com volen uns atres) que està en el Museu d'Arqueologia de Catalunya en Empúries.
Grup meridional
[editar | editar còdic]
El grup meridional es forma principalment en diferents objectes escultòrics trobats en sepulcros de la regió andalusa casi tots d'art fenicio i en alguns atres monuments funeraris d'igual orige. Tals són:
- El conjunt escultòric de Cerrillo Blanco (Porcuna).
- El conjunt escultòric d'El Pajarillo, Llop del Pajarillo (Huelma).
- La estela púnica de Villaricos (Almeria), de forma cònica a modo de betilo i en inscripció fenicia.
- La Dama de Basa.
- Les plaques i pentines de marfil i en relleus de les necròpolis de Carmona.
- El cilindre de pedra hematites en figures a semblança dels sagells assiris, descobert en els jaciments de la desembocadura del riu Vélez.
- El sarcòfec antropoide o llaurat en marbre en la figura del difunt i de tipo grec trobat en la necròpolis de la Punta de la Vaca en Càdis.
- Els amulets en figurillas de tipo egipcíac i els entalles i anells trobats en sepulcros de Càdis i Màlaga.
- Varis atres relleus de tradició fenicia o ibèrica pero llaurats ya en influència romana com són les que figuren en les esteles descobertes en Estepa (antiga Ostippo) i Osuna (antiga Urso).
- El Bou de Ronda, una escultura de el I a. C., que encara manté l'estil i les formes iberas, pero que ya representa una temàtica romana.
- El cavall ibèric de la Covatilla (Marchena).[1]
Grup occidental
[editar | editar còdic]Al grup occidental pertanyen les esteles funeràries de granit que representen guerrers en peu vestits de sayo i armats de rodela que s'han trobat en Portugal i Galícia. Són escultures de pedra molt toscas i rudimentàries només llaurades ordinàriament dels genolls per a dalt i encara que en alguns d'estos monuments es troben inscripcions romanes se suponen que varen ser afegides en época posterior o falsificades podent-se aquells remontar en tot cas a uns pocs sigles abans de l'era cristiana.
Centre de la Península
[editar | editar còdic]
En el centre de la Península, entre els rius Duero i Tajo en alguna chicoteta ramificació a atres regions s'han trobat disseminades en gran número pedres de granit, groserament llaurades en forma de bous, javalins, orsos i inclús elefants i rinoceronts, algunes de les quals duen inscripció ibèrica o romana, potser posteriorment afegida. Els més famosos d'estos monuments són els quatre del lloc conegut en el nom de Bous de Guisant (Àvila), lloc célebre per haver-se jurat allí a Isabel la Catòlica com a princesa de Castella. Es classifiquen tots ells pels arqueòlecs com a obres del mateix art que va llaurar les esfinges de la regió llevantina encara que ya decaigut i rutinari i s'equiparen en temps i destí a les etelas de guerrers lusitanos abans mencionades. Pero no es veu inconvenient a que moltes d'elles hagen servit de mojones o senyals indicadores de les vies de llavors ni en que totes puguen envoldre alguna idea mitològica segons era estil comú en aquells temps.
Grup de caràcter general
[editar | editar còdic]_01.jpg){kind=link}
El grup de caràcter general entre les escultura ibèriques es forma d'una multitut de estatuitas mitològiques i d'atres objectes figurats o d'adorn, de bronze en la seua major part que són imitacions d'ídols egipcíacs, fenicios, grecs i romans en variat gust. Es troben en totes les regions de la Península i casi tots semblen tindre caràcter religiós. Entre ells, es troba alguna cosa comú en la figura del ginet ibèric, no només difosa i cincelada en objectes de bronze i troquelar en moltíssimes peces monetàries sino inclús esculpida en pedres de caràcter funerari i reproduïda en obres d'este gènero tant celtibéricas com a llatines al començ de l'invasió i dominació romana. Prova d'això són les pedres sepulcrales trobades en la província de Terol i en la regió de l'antiga Clunia conservades algunes d'estes últimes en el Museu de Burgos. Als referits objectes de caràcter figurat cal afegir les monedes ibèriques o autònomes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]El contingut d'este artícul incorpora material de Arqueologia i belles arts, de 1922, de Francisco Naval i Ayerbe, que es troba en el domini públic.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escultura ibérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.