Anar al contingut

León de Nova Carteya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
León de Nova Carteya

El León de Nova Carteya és una escultura íbera trobada a sis quilómetros de Nova Carteya, en la província de Còrdova, Espanya. Actualment la peça s'expon en el Museu Arqueològic de Còrdova.

La figura està realisada en pedra calcàrea i, encara que la seua cronologia és discutida, la majoria dels historiadors coincidixen entre el VI i V a. C.[1] Alberga una llongitut de 114,5 centímetros, una altura de 61 centímetros i una gruixa de 23 centímetros.[2]

Descobriment

[editar | editar còdic]

La peça va ser trobada, junt en un cap i un tors de lleó, en agost de 1920, quan el contractiste Juan López d'Aguilera buscava pedra per al ferm de la carretera que estava a punt de construir-se, entre els municipis de Nova Carteya i Montilla, l'actual A-3130. L'estàtua es va trobar a uns sis quilómetros del núcleu urbà de Nova Carteya, en un chicotet cerro denominat El Mig, a una profunditat d'entre 40 centímetros i un metro.[3] El seu estat era bo, encara que fragmentada, potser destruïda a propòsit pels enemics del personage enterrat,[4] i va ser entregada al Museu Arqueològic de Còrdova pel ingenier de camins encarregat de les obres, Manuel Rodríguez.[5]

L'escultura va ser restaurada en 1943 pels tècnics del Museu, Fernando Santiago Cavaller i Antonio Torralbo Montes, baixe la supervisió del director del Museu Samuel dels Sants. Per a afiançar la peça es varen insertar dos mechons de ferro, i la garra esquerra es va reconstruir imitant la dreta original, diferenciant-se abdós fàcilment ya que va ser realisada en algeps i no en pedra calcàrea.[3]

Simbolisme

[editar | editar còdic]

Este tipo d'escultures de lleons se situaven prop dels recints funeraris de personages de rellevància social, normalment en la part alta d'una columna, per a que pogueren vore's gran distància i aumentar el seu aspecte amenaçant, protegint la sepultura dels saquejadors. Ademés, tenien un efecte apotropaico, pel que, realisant algun rito o llitúrgia, aüixaven als mals esperits com un mecanisme de defensa màgic.[1] Atres autors sugerixen recentment que potser també varen poder delimitar un territori concret dels íberos, per la gran cantitat d'escultures de lleons trobades en la província de Còrdova.[4]


El lleó de Nova Carteya posseïx una gran influència del art oriental, a on també els lleons eren considerats com a figures que representaven a grans linajes o inclús a la monarquia. Alguns eixemples de l'influix orientalizante de la figura poden observar-se en les orelles, en forma de cor i replegades, i en la llengua eixint entre els claus.[1] Es consideraven sers en gran càrrega mitològica, ya que no es trobaven de manera natural en la península ibèrica.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «6. El lleó ibèric de Nova Carteya (Còrdova)» (en és). Blog de Història. Consultat el 2020-11-06.
  2. 2,0 2,1 «Obres Singulars - Museu arqueològic i etnològic de Còrdova». www.museosdeandalucia.es. Consultat el 2020-11-06.
  3. 3,0 3,1 Consultat el 2020-11-06.
  4. 4,0 4,1 «L'enigma íbero» (en és). Diari Còrdova. Consultat el 2020-11-06.
  5. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències

[editar | editar còdic]