Anar al contingut

Esfinge de Haches

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Museo de Albacete. Esfinge (s. V a.C.).jpg
Esfinge de Haches

La Esfinge de Haches és una escultura ibèrica trobada en les rodalies de la pedania de Cases de Haches, en el terme municipal de Bogarra, província d'Albacete. Va ser desenterrada fortuitamente durant el desenroll de treballs agrícoles en els voltants de la Torre de Haches, d'época almohade, en el jaciment dels Cucos, recentment propost com a lloc de cronologia íbera, romana i almohade.[1] Ha segut tradicionalment datada entre finals de el VI i inicis de el V[2] i es troba depositada en el Museu Arqueològic d'Albacete des de 1947 de la mà del per llavors director d'esta institució, Joaquín Sánchez Jiménez.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un sellar esquinero en talla en alt relleu, a on es representa a esta figura animal i fantàstica, una esfinge de marcat caràcter apotropaico. La seua traces l'acosten a la figura arcaica grega, estil que determina els seus ulls almendrados o la sotil somriure arcaic.

El cos es representa en repòs sobre un gros plinto i en posició lateral podent observar només tres de les seues pates de marcada naturalea felina (com és propi de les esfinges) i la seua ala dreta, quedant l'esquerra amagada.

La posició hierática de la figura la trenca el seu cap, tornant-se cap a la seua dreta per a quebrar la frontalitat que caracterisa a tantes atres figures de l'escultura contemporànea a esta com els bous ibèrics. El seu rostre femení, de tendència triangular, arrematat per una esquemàtica diadema de la que pengen dos tirabuzones, un arremate ben conegut en l'estatuaria ibèrica[2].

La figura no pot ser entesa per sí mateixa, com un element escultòric o arquitectònic aïllat. La troballa d'atres peces de pedra en el seu lloc de procedència[4] i el seu víncul en un més que provable context de caràcter funerari ha permés propondre la seua pertinença a un monument en pedra (similar al de la necròpolis de Pou More) que ben va poder haver pertanygut a una necròpolis o ben va poder ser una fita paisagística a la manera d'alguns monuments turriformes del Mediterràneu.[5]


Talles ibèriques que presenten similituts estilístiques en l'Esfinge de Haches les trobem en les esfinges bessones del Salobral (El Salobral, Albacete) o el ginet de la necròpolis dels Villares (Hoya Gonzalo, Albacete).[6] A la calor dels paralels estilístics que trobem en la peça, l'esfinge tradicionalment[2][7] s'ha datat entre fins de el VI i inicis de V, moment de la formació de la cultura ibèrica; si be existixen atres propostes que atrassen algunes décades la seua cronologia [8] i unes atres, per la seua banda, defenen un moment més tardà. [1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Complutum.34(2)
    461–484.ISSN 1988-2327.doi:10.5209/cmpl.92264.Consultat el 2025-08-28.
  2. 2,0 2,1 2,2 Chapa Brunet, María Teresa (1984). L'escultura ibèrica zoomorfa, Ministeri de Cultura. ISBN 978-84-505-0854-3.
  3. Sánchez Jiménez (1947). Excavacions i treballs arqueològics en la província d'Albacete, de 1942 a 1946. Informes i memòries nº 15, Madrit: Ministeri d'Educació Nacional.
  4. Panta Rei. Revista digital de Història i Didàctica de l'Història.16
    59–82.ISSN 2386-8864.doi:10.6018/pantarei.514311.Consultat el 2025-08-28.
  5. Diàlec d'identitats: baix el prisma de les manifestacions religioses en l'àmbit mediterràneu (s.III a.C-s.I d.C.) : reunió científica, Mèrida (Badajoz, Espanya), 12-14 de novembre, 2012, 2014, ISBN 978-84-00-09855-1, págs. 85-100.Institut d'Arqueologia de Mèrida.
    85–100.Consultat el 2022-01-15.
  6. Archive espanyol d'arqueologia.78(191)
    23–48.ISSN 0066-6742.Consultat el 2022-01-15.
  7. Leon, Pilar (1999-01-01). LA SCULPTURE DES IBERES (en fr), Editions El Harmattan. ISBN 978-2-296-37607-6.
  8. Almagro Gorbea, Martín; Torres Ortiz, {{{nom2}}} (2010). L'escultura fenicia en Hispania (en és), Real Acadèmia de l'Història. ISBN 978-84-15069-19-5.