Esfinges bessones del Salobral
Les esfinges bessones del Salobral són una parella d'escultures ibèriques trobades en 1901, de manera accidental, en la pedania albaceteña d'El Salobral. És comú l'error de referir-se a elles com una sola (esfinge del Salobral) quan, en realitat, existixen dos escultures idèntiques, tallades en espill per a ser ubicades de manera contraposta en la finalitat de flanquejar l'entrada o cantons d'un túmulo funerari.
_01.jpg)
Espoli
Despuix de la seua troballa, com a producte de l'espoli arqueològic que va patir l'escultura ibera a principis del XX, varen ser venudes pel arqueòlec Pierre Paris al Museu del Louvre. En l'actualitat una d'elles, la més famosa, es troba en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit, mentres que la seua germana, menys coneguda, es troba en els fondos del Museu Municipal de Saint-Germain-en-Laye, tancat des de 1979 per les seues greus carències en matèria de seguritat, que varen permetre el robo d'una de les seues obres emblemàtiques -El Prestidigitador- atribuïda a El Bosco. l'esfinge que està en Madrit va retornar en 1941 en la mateixa operació que va permetre a Espanya recuperar la Dama d'Elig, l'Esfinge de Agost i part del Tesor de Guarrazar.
Característiques
De la mateixa manera que unes atres, com la Bicha de Balazote, es considera que formava part d'un conjunt funerari turriforme similar al Sepulcro de Pou More. El caràcter d'estes escultures, dotades d'un significat màgic, era apotropaico (és dir, defenia el monument funerari front a l'espoli i protegia la memòria del difunt) i psicopompo (un vehícul per a conduir l'ànima del difunt al món d'ultratumba). L'esfinge conservada en Espanya conserva restants de policromía, especialment un roig intens, considerat el color de vida per la seua semblança en el de la sanc humana. Per les seues traces estilístiques es data la seua cronologia a finals del VI.[1]
Museu Arqueològic Nacional - 38443 - Esfinge del Salobral.jpg
Vore també
Referències
- ↑ Diari La Tribuna d'Albacete (ed.): «Dos esfinges bessones separades per més d'1.000 quilómetros». Consultat el 8 de juliol de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esfinges gemelas de El Salobral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.