Esfinges bessones del Salobral

Archiu:Esfinge de El Salobral (M.A.N. Inv.38443) 01.jpg

Esfinges bessones del Salobral

Archiu:Pierre Paris y Engel de Osuna.jpg

Pierre Paris (izqda.).

Archiu:Museo Arqueológico Nacional - 38443 - Esfinge de El Salobral.jpg

Esfinge del Salobrar, del Museu Arqueològic Nacional, parella de la que es conseva en Centre de Conservació del Museu del Louvre.

Archiu:Esfinge salobral francia.png

Recreació figurada de l'Esfinge del Salobral conservada en França.

Archiu:Esfinge de El Salobrar.Museo del Louvre.jpg

Esfinge del Salobral, del Centre de Conservació del Museu del Louvre (Liévin, França), parella de la que es conserva en el Museu Arqueològic Nacional.

Les esfinges bessones del Salobral són una parella d'esculturas ibèriques trobades en 1901, de manera accidental, en la pedania albaceteña d'El Salobral. És comú l'error de referir-se a elles com una sola (esfinge del Salobral) quan, en realitat, existixen dos escultures idèntiques, tallades en espill per a ser ubicades de manera contraposta en la finalitat de flanquejar l'entrada o cantons d'un túmulo funerari.

Espoli

Despuix de la seua troballa, com a producte de l'espoli arqueològic que va patir l'escultura ibera a principis de el XX, varen ser venudes pel arqueòlec Pierre Paris al Museu del Louvre. En l'actualitat una d'elles, la més famosa, es troba en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit, mentres que la seua germana, menys coneguda, es troba en els fondos del Museu Municipal de Saint-Germain-en-Laye, tancat des de 1979 per les seues greus carències en matèria de seguritat, que varen permetre el robo d'una de les seues obres emblemàtiques -El Prestidigitador- atribuïda a El Bosco. l'esfinge que està en Madrit va retornar en 1941 en la mateixa operació que va permetre a Espanya recuperar la Dama d'Elig, l'Esfinge de Agost i part del Tesor de Guarrazar.

Característiques

De la mateixa manera que unes atres, com la Bicha de Balazote, es considera que formava part d'un conjunt funerari turriforme similar al Sepulcro de Pou More. El caràcter d'estes escultures, dotades d'un significat màgic, era apotropaico (és dir, defenia el monument funerari front a l'espoli i protegia la memòria del difunt) i psicopompo (un vehícul per a conduir l'ànima del difunt al món d'ultratumba). L'esfinge conservada en Espanya conserva restants de policromía, especialment un roig intens, considerat el color de vida per la seua semblança en el de la sanc humana. Per les seues traces estilístiques es data la seua cronologia a finals de el VI.

Museu Arqueològic Nacional - 38443 - Esfinge del Salobral.jpg

Vore també

• Dama oferent del Cerro dels Sants.
• Bicha de Balazote.
• León de Bienservida.
• Dama de Caudete.
• Cierva de Caudete.
• Esfinge de Haches.
• Cerro dels Sants.
• Pla de la Consolació.
• Poblat ibèric del Amarejo.
• Necròpolis dels Villares.
• Museu Provincial d'Albacete.