Poblat ibèric del Amarejo

El poblat ibèric del Amarejo, l'época del qual correspon a l'Edat del Bronze, es localisa en el terme municipal de Bonete (Albacete, Espanya) en el cerro del Amarejo, a 2,5 km al sur del municipi.

Declarat be d'interés cultural des del 28 d'abril de 1992, en identificador del ben otorgat pel Ministeri de Cultura d'Espanya: RI-55-0000362.

El cerro té forma de tronc de con i és fàcilment identificable, en una altura d'uns 50 m sobre els terrenys circumdants en la base.

En este poblat es troben restants de habitació i depòsit votivo. Ceràmiques decorades ibèriques estil Meca-Amarejo, gots calats, ceràmiques estampilladas, gerres, plats, gots en decoració geomètrica, recipients d'almagasenament, timaterio i coloma.

S'han identificat estructures interpretades com a forns de cervela, toneletes i ánforas.

En el terrat superior hi ha un pou d'uns 4 m de profunditat, excavat en la roca i interpretat com un depòsit votivo de el IV-II a. C. El seu interior va aparéixer farcidura d'atobons, cendres, i numerosos objectes considerats ofrenes. S'especula que poguera tractar-se d'una favissa, en predomini d'elements femenins (fusayolas, agulles de coser, apliques d'or, etc.), incloent cintes de plom escrites en escritura ibèrica suroriental, possibles dedicatòries a una divinitat tal volta femenina. És de destacar, entre els objectes metàlics, agulles i adorns d'or, una placa de latón (troballa molt rara), fíbulas i un fermall de cinturó d'argent, de 5,5 cm., en un guerrer ibèric i un cavall darrere del com s'endevina una palmera, que evoca imàgens iconográficas de monedes púnicas.

S'han identificat materials de fusta parcialment calcinats, que corresponen a peces torneadas de fina factura, una fusayola de fusta, pentines (lendreras) i restants de fusta que despuix de ser analisades han permés l'identificació de numeroses espècies com sabina, pi, carrasca, cerezo, chop, àlber, vinya, fresno, madroño, alcornoque i boj, lo que posa de manifest una vegetació molt més abundant que en l'actualitat i un clima més humit.

També s'han recuperat fruts i llavors com a blat, ordi, centeno, armeles, bellotes, raïms i prunes. Objectes d'os com a agulles decorades i agujones d'os i marfil, un d'ells sense paralels en el seu cos superior extraordinàriament decorat.

Entre els restants animals s'han identificat ossos d'ovella, cabra, bou, cavall, gos, cérvol, gallina; animals marins com a taburó i sépia, indicatiu de les relacions comercials en la costa.

Entre els materials ceràmics, gots ornitomorfos, oinochoes en decoració estil Jumilla-Amarejo, peses de teler, fusayolas i contes de collar.

Algunes senyes apunten a que els depòsits es realisarien preferiblement en autumne, i podrien tindre relació en ofrenes rituals del equinoccio d'autumne. Una atra observació paleoastronómica relacionada en el lloc ha posat de manifest que l'eixida del sol en el equinoccio es produïx pel cim cònic de la montanya Chinar.

Com a curiositat, la coloma del Amarejo ha segut adoptada com a logotip del Complex Hospitalari Universitari d'Albacete.

Vore també

• Dama oferent del Cerro dels Sants.
• Bicha de Balazote.
• Dama de Caudete.
• Cierva de Caudete.
• Esfinge de Haches.
• Esfinges bessones del Salobral.
• Cerro dels Sants.
• Pla de la Consolació.
• León de Bienservida.
• Necròpolis dels Villares.
• Museu Arqueològic d'Albacete.

Referències

• Alfaro Arregui M, Broncano S. Estat actual de les excavacions arqueològiques en el Amarejo. En Arqueologia en Albacete. Servici de Publicacions de la Junta de Comunitats de Castella-la Mancha, 1993 Madrit, pag 131-144.
• Almagro-Gorbea M, Moneo T. Santuaris urbans en el món ibèric. Real Acadèmia de l'Història, Madrit, 2000.
• Blánquez Pérez J. Llocs de cult en el món ibèric (Noves propostes interpretatives d'espais singulars en el surest meseteño). Revista d'Estudis Ibèrics: 2/1996, 147-172
• Broncano Rodríguez S, Blánquez Pérez J. El Amarejo (Bonete, Albacete). Excavacions Arqueològiques en Espanya, 1985.

• Broncano S. El depòsit Votivo Ibèric del Amarejo. Bonete (Albacete). Excavacions Arqueològiques en Espanya, 1989.
• Belmonte JA, Hoskin M. Atles de arqueoastronomía del mediterràneu antic. Equip Sirius, 2002; 105.