Dama de Caudete

Archiu:Dama de Caudete.jpg

Dama de Caudete

La Dama de Caudete és un bust femení tallat en pedra pertanyent al art íbero datada al voltant de el IV a. C i trobada en Caudete (Albacete, Espanya). Alberto Benito Sánchez va trobar una part de la dama en un estat molt deteriorat i el cos va ser trobat per María Dolores Muñoz en una rambla pròxima. El cap es va trobar en les rodalies de la Casica del Tio Alberto al voltant de març de 1945, mentres que el segon va aparéixer a 500 metros aigües avall a principis de 1972, prop del pont del cementeri de Caudete. Va ser el sacerdot de La Carrasca, Jerónimo Hernández Santiago el que va propiciar les gestions per a que el cap passara a formar part del Museu Arqueològic de Villena, facilitant a José María Soler García, fundador del museu, explorar la zona a on es va trobar la troballa. En el cas del bust, va anar l'arqueòlec mateix qui va apremiar a l'Ajuntament a adquirir la peça, que obrava en poder d'Alfaro Pla Martínez, el descobridor. Despuix de la troballa, va ser restaurada per Vicente Bernabeu, tècnic del Museu Arqueològic Provincial d'Alacant. En esta mateixa població albaceteña es va trobar també la cierva de Caudete.

Característiques

Va ser modelada a partir d'un bloc de arenisca de calcàrea blanca, de color gris verdoso. El cap medix 24 cm d'altura i pesa 8 quilos, mentres que el bust sancer medix 68 centímetros. No s'han observat restants de policromía en tot el bust. Representa a una dama de faccions nobles, que es deixen entrevore a pesar de les desgraciades mutilacions. Va tocada en una peineta curta coberta per una ajustada mantilla que aplega fins a la front i descendix pels aladares, deixant al descobert els rulls del cabell. La mantilla se cenyix al cap per mig d'una diadema de 61 mm d'esgambi. Les mutilacions afecten especialment a la mitat esquerra del rostre, en ablació de nas i llavis. El costat dret es troba millor conservat, encara que no carix de erosió i desconchaduras. Ya que la part posterior del mant està llaurada molt més toscament, sembla que l'image es va realisar per a ser contemplada de front, i no es pot descartar que estiguera empotrada. Per la part posterior, a l'altura del coll, hi ha un resalte que ha segut buidat verticalment per a deixar un clot de 10 centímetros de llongitut, sis d'esgambi i cinc de profunditat, que podria tractar-se d'una variant dels buits funeraris d'algunes escultures coetáneas, com la dama d'Elig o la dama de Basa. En conjunt, és obra d'un autor aveat i de gran sensibilitat estètica.

La Dama actualment es conserva en el Museu Arqueològic de Villena (Alacant) i va acompanyar a la Dama d'Elig durant l'estància d'esta última en Elig en ocasió de l'obertura del nou Museu Arqueològic i de Història de la ciutat.

Vore també

• Escultura ibèrica
• Dama oferent del Cerro dels Sants.
• Bicha de Balazote.
• León de Bienservida.
• Cierva de Caudete.
• Esfinge de Haches.
• Esfinges bessones del Salobral.
• Cerro dels Sants.
• Pla de la Consolació.
• Poblat ibèric del Amarejo.
• Necròpolis dels Villares.
• Museu Arqueològic d'Albacete.

Referències

Bibliografia

• Soler García (2002). «Prehistòria: Cap escultòric del Museu Arqueològic de Villena», Villena : Prehistòria - Història - Monuments, 1ª edició (en espanyol), Madrit: Imprenta Taravilla, pp. 178. ISBN 84-95112-05-1.