Anar al contingut

Villaricos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Villaricos
Vista del Castell de Villaricos.
Cala Vert, en Villaricos.

Villaricos és una localitat i pedania espanyola pertanyent al municipi de Cuevas del Almanzora, en la província d'Almeria. Està situada en la part oriental de la comarca del Alce Almeriense. En plena costa mediterrànea, prop d'esta localitat es troben els núcleus de Palomares, Vora-Plaja, Les Roces, Les Herrerías i El Arteal. En Villaricos desemboca el riu Almanzora.

Es tracta del principal centre turístic del municipi cuevano, rodejat de parages naturals com la Serra Almagrera o les illes de Terreros i Negra. En el més d'agost se celebra el festival de música electrònica Dreambeach Villaricos.[1][2] Conta en dos menuts ports: el de Villaricos i el port deportiu de l'Esperança.

Història

[editar | editar còdic]
Espasa d'antenes íbera. Necròpolis de Villaricos (sigles IV - III) Museu Arqueològic Nacional

En Villaricos es troben els jaciments arqueològics de Baria, una de les poblacions més antigues del sur de la península ibèrica, el poblament de la qual sembla iniciar-se en el VII per lo que es considera la població més oriental d'Andalusia de fundació fenicia. En época imperial romana seria una civitas, de la mateixa manera que Abdera, Murgi, Urci, Òbriga i Tagili. No obstant, gràcies a les troballes arqueològiques de la necròpolis i de monedes es pot atestar que es varen mantindre en el II algunes pautes culturals fenicio púnicas com són els ritos funeraris i la llengua fenicia. Plinio en el seu Història Natural nomena a Baria i Urci com les ciutats de la costa que pertanyen a la Bètica (III, 4,19) i en el I va obtindre l'estatus de municipi de dret llatí (municipum). A partir de la [[crisis del sigle III|crisis de el III]] la població es fortifica.[3] Entre els seus restants cal mencionar les cinc àrees arqueològiques diferenciades: la ciutat fenicia al noreste, la ciutat romana al sur, la necròpolis al nort, l'àrea industrial de salazones de peix en la zona costera del surest i el poblament tardorromano del cerro de Montroy, en la primera elevació montanyosa de Serra Almagro.[4] Despuix de catorze sigles de poblament es va abandonar totalment a finals de el VII o VIII, época emiral.[5]


A mitan de el XIX el Diccionari Geogràfic Estadístic de Madoz dona testimoni de l'existència de troballes arqueològiques. En 1897 va aplegar a Cuevas del Almanzora el pare dominico Paulino Quirós, professor i historiador, que en les seues investigacions arqueològiques va trobar peces arqueològiques i inscripcions identificant restants de Baria, oferint despuix una conferència en Madrit per a la divulgació de les troballes. Entre 1890 i 1910 l'arqueòlec Luis Siret va realisar les excavacions de la necròpolis i atres zones del jaciment i va publicar els resultats dels seus estudis, inclosa una interpretació topogràfica del lloc arqueològic de Baria.[6] Durant el XX no es produïxen treballs per a completar el coneiximent de la població i en els anys 60 es declara Monument Nacional per a parar la seua destrucció. A partir de l'últim terç de el XX existixen noves investigacions de María José Almagro, Manuel Fernández Miranda o José Luis López Castro, Catedràtic de l'Universitat d'Almeria. En 1995 la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia redacta un Pla Especial de Protecció. No obstant, l'incapacitat de l'administració local o l'iniciativa privada per a convertir l'investigació i divulgació del lloc arqueològic en una font d'ingressos sostenible i recurrent supon que la pressió urbanística siga una contínua amenaça per a Baria.[7]

La colecció Luis Siret es troba Museu Arqueològic Nacional, a on també es troben les troballes investigades en el XX per Miriam Astruc. Senyalar ademés el material procedent de Baria en el Museu d'Almeria.

Demografia

[editar | editar còdic]

Segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, en l'any 2019 Villaricos contava en 670 habitants censats,[8] lo que representa el 4,76% de la població total del municipi.

Evolució de la població

[editar | editar còdic]

Plantilla:Gràfica d'evolució

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]