Anar al contingut

Abdera (Espanya)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abdera (Espanya)
Per a la polis grega, vore Abdera (Tracia).
Per a l'actual municipi espanyol, vore Adra.


Abdera va ser una antiga ciutat portuària fundada pels fenicios en la costa sur d'Espanya, entre Malaka (l'actual Màlaga) i Cartago Nova (l'actual Cartagena), en el districte habitat pels bastetanos. Es localisava en l'actual Adra, en la província d'Almeria.

A dia de hui, la ciutat de Adra manté viu l'antic topònim de Abdera en el seu gentilici, abderitano-a.

Història

Abdera s'ubicava en el Cerro de Montecristo, sobre l'actual Adra. Va ser fundada com una colónia comercial fenicia en la costa mediterrànea d'Iberia. La ciutat va viure un esplendor comercial des de la seua fundació fins al VII[1]

Les monedes més antigues de la ciutat contenen l'inscripció púnica ABDRʾT (𐤀𐤁𐤃𐤓𐤀𐤕) en el cap de Melkart i un tonyina. També es varen falcar monedes de cunye propi en el model iconográfico de Melkart en les colónies fenicias de Gadir, Sexs i Baria.

Hi ha estudis que identifiquen que a principis del IV es varen fundar nous assentaments en l'entorn de Abdera com a conseqüència de l'ampliació de les àrees de cultiu en relació en el creiximent del núcleu urbà, com pot ser el cas de l'explotació agrícola de Ciavieja.[2]

Despuix d'un periodo d'uns cinc sigles de decliu, s'integra en el món romà entorn al 207 a. C., quan es convertix en una ciutat estipendiaria del conventus gaditanus.

En el S.II, aproximadament, es desmonta la muralla púnica i es construïxen piletas romanes per a la fabricació de garum.

Les monedes falcades en Abdera durant Tiberio mostren el temple principal de la ciutat en dos tonyines en vertical en forma de columnes. Una colecció de monedes de Abdera, tant de l'época púnica com de Tiberio, es troben depositades en el Museu Arqueològic Nacional i en el Museu Arqueològic de Granada.[3][4]

En Vespasiano adquirix la condició de municipi llatí (municipium).

Baix el poder dels romans, es convertix en una de les ciutats més importants de la província de la Bètica. Durant el seu apogeu com ciutat romana, Abdera va ser coneguda per la seua exportació de gárum a tot l'imperi. En el Museu d'Almeria hi ha un eixemplar d'un alabastrón, trobat en el Cerro de Montecristo, relacionat en la necròpolis de Abdera.[5]


El seu decliu comença a produir-se en el III, i desapareix com municipium en ser destruïda en la seua majoria pels godos durant les invasions germàniques de la península ibèrica. Posteriorment va ser reconstruïda.[6][7]

Durant els sigles XIX i XX en Alts de Montecristo es varen realisar llabors d'aterrazamiento del terrerno i atres llabors agrícoles que varen afectar negativament als restants arqueològics.

Els primers treballs sobre el jaciment arqueològic de Abdera varen tindre lloc en els anys 70 i 80 del XX. Va quedar llavors acreditat el poblament ininterromput de Abdera des del VII al IV, en troballes del traçat urbà, en carrers i places, vivendes, aixina com de la muralla púnica de Abdera, feta de blocs de pedra calcàrea sobre una capa de morter i grava. La muralla és de tipologia i época similar a la de Malaka.

En 2008 es descobrix el recint amurallado Alts de Reveque, en Dalías, situat sobre un tossal, provablement en fins de control visual del tràfic marítim. Es troba datat a mitan del VI, i va ser possiblement edificat per a garantisar l'accés de Abdera als recursos miners i forestals de la Serra de Gádor, en particular l'argent i, tal volta, als recursos agrícoles del Camp de Dalías. Aixina mateix eixercitaria una funcionalitat de caràcter estratègic, destinada al control territorial i al control del tràfic marítim coster.

Vore també

Referències


Referències