Conquista de Hispania

Conquista de Hispania

Es coneix com a conquista romana de Hispania al periodo històric comprés entre el desembarc romà en Empúries (218 a. C.) i la conclusió de la conquista romana de la península ibèrica en finalisar les guerres càntabres per César Augusto (19 a. C.), aixina com als fets històrics que conformen dit periodo.

Introducció

Muralla romana d'Empúries, punt d'entrada inicial de Roma en la península ibèrica.

Ya abans de la primera guerra púnica, entre els sigles VIII i VII a. C., els fenicios —i posteriorment els cartagineses— havien fet acte de presència en la partix sur de la península ibèrica i en la zona de Llevant, al sur del Ebre. Es varen assentar a lo llarc d'estes franges costeres en un gran número d'instalacions comercials que distribuïen pel mediterràneu els minerals i atres recursos de l'Iberia prerromana. Estes instalacions, consistents en poc més que almagasens i embarcaderos permetien no solament l'exportació, sino també l'introducció en la Península de productes elaborats en el Mediterràneu oriental, lo que va tindre l'efecte secundari de l'adopció per part de les cultures autòctones peninsulars de certes traces orientals.

També sobre el VII, els grecs establirien les seues primeres colónies en la costa nort del Mediterràneu peninsular procedents de Massalia (Marsella), fundant ciutats com Emporion (Empúries) o Rhode (Roses), encara que al mateix temps varen ser disseminant per tot el llitoral centres de comerç, encara que no destinats a fundar noves polis. Part del pes comercial grec, no obstant, era portat a terme pels fenicios, que comerciaven en la Península en artículs d'i en destí a Grècia.

Com a potència comercial en el Mediterràneu occidental, Cartago ampliava els seus interessos fins a l'illa de Sicília i el sur d'Itàlia, lo que pronte va resultar molt molest per a l'incipient poder que sorgia des de Roma. Finalment, este conflicte d'interessos econòmics (ya que no territorials, ya que Cartago no s'havia demostrat com una potència invasora)^{cita requerida} varen desembocar en les cridades guerres púnicas, de les quals la primera d'elles no va terminar sino en un inestable armistici, havent generat una animadversió entre abdós cultures que conduiria a la segona guerra púnica, la qual terminaria 12 anys més vesprada en el domini efectiu de Roma sobre l'alce i el sur peninsular. Posteriorment, Cartago sofriria la decisiva derrota en Zama ^{cita requerida}

A pesar de haver-se impost sobre la potencia rival del Mediterràneu, Roma encara tardaria dos sigles en dominar per complet la península ibèrica, guanyant-se en la seua política expansionista l'enemistat de la pràctica totalitat dels pobles de l'interior.^{cita requerida} Es considera que els abusos als que estos pobles varen ser somesos des del principi varen ser en gran part culpables del fort sentiment antirromano d'estes nacions. Despuix d'anys de cruentes guerres, els pobles autòctons de Hispania varen ser finalment esclafats pel rodell militar i cultural romà, desapareixent en este procés de choc cultural, encara que no sense abans deixar el indeleble eixemple de la resistència feroç davant un enemic molt superior.^{cita requerida}

L'Hispania cartaginesa

Artícul principal → Hispania cartaginesa.

Jaciment arqueològic de la muralla púnica de Cartagena, presa pels romans en 209 a. C.

La família cartaginesa descendent d'Amílcar Barca va iniciar despuix de la primera guerra púnica la sumissió efectiva de la península, que es va estendre a bona part d'ella, sobretot al Sur i al Llevant. Una sumissió conseguida per mig de tributs, aliances, matrimonis, o simplement per la força.^{cita requerida}

Segons alguns historiadors, com l'arqueòlec Adolf Schulten, l'establiment dels cartagineses en el surest de Hispania i la fundació de la ciutat de Qart Hadasht, l'actual Cartagena, en 227 a. C. per Asdrúbal el Bell va tindre com a objectiu principal el control de la riquea generada per les mines d'argent de Cartagena.

En l'argent de les mines de Cartagena varen pagar ells els seus mercenaris, i, quan per la pren d'esta en 209 a.C. Carthago va perdre estos tesors, Aníbal ya no va ser capaç de resistir als romans, de manera que la pren de Cartagena va decidir també la guerra de Aníbal.

Schulten A. Fontes Hispaniae Antiquae

El general Asdrúbal el Bell va fundar la ciutat de Qart Hadasht, segons alguns historiadors,Plantilla:Quí sobre una primitiva ciutat tartésica denominada Mastia. La ciutat va ser amurallada i urbanisada, i segons Polibio, sobre el cerro del Molinete de la ciutat es va construir Asdrúbal el seu palau.^{cita requerida} Cartagena es va convertir en base de les operacions militars dels cartagineses en Iberia.

Per una atra part, ademés dels ingents recursos minerals d'Iberia, la península proporcionaria a Cartago un important suministrament de tropes tant mercenàries com de leva en les que enfrontar-se a Roma, i en les que reafirmar el seu domini en el nort d'Àfrica, lo que era considerat pels romans motiu suficient per a invadir Hispania.^{cita requerida} Entre estes tropes, procedents de les diverses tribus que habitaven la península, es destacaven sobretot els ilergetes i els llegendaris honderos balears.

La qüestió de Sagunt

La segona guerra entre Cartago i Roma es va iniciar per la disputa sobre el hegemonia en Sagunt, ciutat costera helenizada i aliada de Roma. Despuix de fortes tensions dins del govern de la ciutat, que varen concloure en l'assessinat dels partidaris de Cartago, Aníbal va posar sitie a Sagunt l'any 218 a. C., i a pesar de que els saguntinos varen demanar ajuda a Roma, no la varen rebre. Despuix d'un prolongat sege i una lluita molt cruenta en la que inclús Aníbal va resultar ferit, l'eixèrcit cartaginés es va apoderar de la ciutat, encara que no sense abans haver segut esta pràcticament destruïda per la batalla i posteriorment pels seus habitants. Molts dels saguntinos varen preferir suïcidar-se abans de ser somesos a la sumissió i l'esclavitut que els esperava a mans de Cartago.^{cita requerida}

Despuix la guerra va continuar en l'expedició d'Aníbal a Itàlia. Va ser llavors quan es va produir l'entrada de Roma en la península ibèrica. El motiu que va impulsar l'invasió va ser sobretot l'imperiosa necessitat de tallar els suministraments, que procedents de Cartago i Hispania, contribuïen a l'expedició de Aníbal que tant dany estava provocant en la península itálica.^{cita requerida}

Vore també

• Hispania
• Romanización de Hispania
• Organisació política de Hispania
• Economia en l'Hispania romana
• Art romà en Hispania

Bibliografia relacionada

Biblioteca virtual Miguel de Cervantes

• Els celtíberos — Alberto J. Lorrio (Universitat d'Alacant)
• Les relacions entre Hispania i el nort d'Àfrica durant el govern bárquida i la conquista romana (237–19 a. J.C.) [1] archivat en Wayback Machine. — José María Blázquez Martínez

• L'impacte de la conquista de Hispania en Roma (154–83 a. C.) [2] archivat en Wayback Machine. — José María Blázquez Martínez
• Vinticinc anys d'estudis sobre la ciutat hispanorromana — Juan Manuel Abascal Palazón (Universitat d'Alacant)
• Segobriga i la religió en el Replanell sur durant el Principat — Juan Manuel Abascal Palazón (Universitat d'Alacant)
• Notes a la contribució de la península ibèrica a l'erari de la República romana — José María Blázquez Martínez
• Pràctiques illegítimes contra les propietats rústiques en época romana (II): «conquista romana de Hispania» — M.ª Carmen Santapau Pastor
• L'exportació de l'oli hispà en l'Imperi romà: estat de la qüestió — José María Blázquez Martínez
• Administració de les mines en época romana. La seua evolució — José María Blázquez Martínez
• Fonts lliteràries gregues i romanes referents a les explotacions mineres de l'Hispania romana — José María Blázquez Martínez
• Panorama general de l'escultura romana en Catalunya — José María Blázquez Martínez
• Destrucció dels mosaics mitològics pels cristians — José María Blázquez Martínez

Atres publicacions en llínea

• Revista Lucentum, XIX–XX, 2000–2001 (format PDF) — Les magistratura locals en les ciutats romanes de l'àrea septentrional del Conventus Carthaginensis, per Julián Hurtado Aguña. ISSN 0213-2338
• L'us de la moneda en les ciutats romanes de Hispania en época imperial: l'àrea mediterrànea (PDF). Universitat de Valéncia — Servei de publicacions. Nuria Lledó Cardona. ISBN 84-370-5470-2
• Morfologia històrica del territorium de Tarraco en època tarde-republicana romana o ibèrica final (català). Tesis doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Isaías Arrayás Morales (pàgines 200 en avant). ISBN 84-688-1008-8
• Les constitucions imperials de Hispania (PDF). Archiu CEIPAC. Fernando Martín
• Producció artesanal, viticultura i propietat rural en l'Hispania Tarraconense (PDF). Archius CEIPAC. Víctor Revilla Calvo (Dept. Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona)
• Explotació del salazón en la Baïa de Càdis en l'Antiguetat: Aportació al coneiximent de la seua evolució a través de la producció de les ánforas Mañá C. (PDF). Archius CEIPAC. Lázaro Lagóstena Barris (Universitat de Càdis)
• L'agricultura com «officium» en el món romà (PDF). Archius de l'Universitat de Lieja (Bèlgica). Rosalía Rodríguez López (Universitat d'Almeria)

• Observacions sobre el depòsit de la cosa deguda en cas de «mora creditoris» (PDF). Archius de l'Universitat de Lieja (Bèlgica). Elena Quintana Orive (Universitat Autònoma de Madrit)

Bibliografia impresa

• Espanya i els espanyols fa dos mil anys (segons la Geografia de Estrabón) d'Antonio G.ª i Bellido. Colecció Austral d'Espasa Calpe S.A., Madrit 1945. ISBN 84-239-7203-8
• Les arts i els pobles de l'Espanya primitiva de José Camón Aznar (catedràtic de l'Universitat de Madrit. Editorial Espasa Calpe, S.A. Madrit, 1954
• El treball en l'Hispania Romana. VVAA. Ed. Sílex, 1999.
• Diccionari dels Íberos. Pellón Olagorta, Ramón. Espasa Calpe S.A. Madrit 2001. ISBN 84-239-2290-1
• Geografia històrica espanyola d'Amant Meló. Editorial Volvntad, S.A., Tom primer, Vol. I–Série E. Madrit 1928
• Història d'Espanya i de la civilisació espanyola. Rafael Altamira i Crevea. Tom I. Barcelona, 1900. ISBN 84-8432-245-9
• Història ilustrada d'Espanya. Antonio Urbieto Arteta. Volum II. Editorial Debat, Madrit 1994. ISBN 84-8306-008-6
• Història d'Espanya. Espanya romana, I. Bosch Gimpera, Aguado Bleye, José Ferrandis. Obra dirigida per Ramón Menéndez Pidal. Editorial Espasa-Calp S.A., Madrit 1935
• Art Sevillà, nº21: Pintures romanes en Sevilla. Abad Casal, Lorenzo. Publicacions de l'Exma. Diputació Provincial de Sevilla. ISBN 84-500-3309-8
• El mosaic romà en Hispania: crònica ilustrada d'una societat. Tarrats Bou, F. Alfafar: Global Edition — Contents, S.A. ISBN 978-84-933702-1-3. Llibre declarat «d'interés turístic nacional», [3] (enllaç a BOE n.º 44, 21 de febrer de 2005, format PDF)