Ciavieja
Ciavieja, contracció de civitas vetula («ciutat vella»), molt possiblement referent a l'antiga Murgi, és un jaciment arqueològic localisat en El Ejido.
En les seues proximitats -Mas Alferes- s'havien trobat a lo llarc del temps restants arqueològics de procedència romana.[1]
Terminologia
El nom va deure donar el topònim anterior Cidavieja, que en la típica desaparició de la /d/ en posició intervocàlica va vindre a donar Ciavieja. Deu ser una evolució, s'entén, prèvia a l'arribada de castellans i aragonesos despuix de la pren de Granada, per lo que podem dir que és un resultat del mozárabe almeriense.
Història
Inscrita en abril de 2017 com a part del Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús en la tipologia de zona, es tracta d'un jaciment que s'inscriu dins de l'evolució de la província d'Almeria i, en general, del surest espanyol. Aixina, es troben restants de la Cultura neolítica d'Almeria, prèvia a la d'Els Millers, i de la civilisació argárica, primer Estat d'Europa occidental, les tombes del qual i ceràmiques s'observen en este jaciment. Despuix d'un periodo d'abandó, es repren/reprén la població en el V, i entra dins de l'influència tartésica primer i cartaginesa despuix. És ací d'a on deu provindre el topònim , es un yacimiento arqueológico localizado en El Ejido.
En sus proximidades -Cortijo Alférez- se habían encontrado a lo largo del tiempo restos arqueológicos de procedencia romana.[2]
Terminología
El nombre debió dar el topónimo anterior , emparentat en atres topònims ibèrics com , que con la típica desaparición de la /d/ en posición intervocálica vino a dar Ciavieja. Debe de ser una evolución, se entiende, previa a la llegada de castellanos y aragoneses tras la toma de Granada, por lo que podemos decir que es un resultado del mozárabe almeriense.
Historia
Inscrita en abril de 2017 como parte del Catálogo General del Patrimonio Histórico Andaluz con la tipología de zona, se trata de un yacimiento que se inscribe dentro de la evolución de la provincia de Almería y, en general, del sureste español. Así, se encuentran restos de la Cultura neolítica de Almería, previa a la de Los Millares, y de la civilisació argárica, primer Estado de Europa occidental, cuyas tumbas y cerámiques se observan en este yacimiento. Tras un período de abandono, se retoma la población en el V, y entra dentro de la influencia tartésica primero y cartaginesa después. Es aquí de donde debe provenir el topónimo , , emparentado con otros topónimos ibéricos como o , , i que segons Car Baroja vindrien a nomenar assentaments fortificados sitis en alts, les poblacions dels quals varen acabar descendint, com va succeir en l'actual El Ejido.[3] D'esta época, púnica, presenten especial rellevància les ceràmiques gregues, fonamentalment fragments de gots de barniz negre àtics i figures roges, que varen deure aplegar a Ciavieja des de la propenca u ; les iberas (bols, plats i gots), i les ánforas de tipologia púnica.
Murgi es va convertir en ciutat estipendiaria despuix de la conquista de Roma, que va expulsar als cartagineses del sur peninsular a finals del III Plinio el Vell parla aixina de la ciutat en la seua Naturalis Història, ya quan és municipium, possiblement despuix de l'edicte de Vespasiano:
| In eo primera Hispania terrarum est Ulterior appellata, eadem Baetica. Mox a fine murgitano Citerior eademque Tarraconensis ad Pyrenaei iuga. | En este punt, la cridada Hispania Ulterior i igualment Bètica és la primera d'estes terres. A continuació, a partir del territori de Murgi es troba la Citerior, cridada també Tarraconense, fins als monts Pirineus. |
Observant les cites que del municipium fan els autors llatins devem supondre que va ser un lloc de referència, no solament per ser el terme suroriental de la Bètica sino per la seua notable producció de garum, valoradísimo pels romans. Com a fonts epigràfiques, Murgi conta en nou inscripcions llatines d'entre els sigles I i III d. C.: una monumental, una votiva, dos honorífiques, una honorífica-funerària, dos funeràries, dos indefinides i varis tituli picti sobre ánforas.[3] En tres d'elles es confirma el seu estatus de municipium en parlar de res publica. L'aparició de dos pedestals dedicats a Adriano i a Caracalla confirmen l'existència d'un fòrum, presidit se supon per abdós estàtues. Una exploració en georradar ha trobat un mur en forma circular que podria encaixar en els de un amfiteatre, lo que reforça les sospites que infunde una inscripció dedicada a una tal Porcia Maura, del II, i que fa referència a uns jocs circenses. Per una atra part, es parla en un fragment de la tribu Quirina, a la que podria estar associada la ciutat.
La ciutat va quedar dins de la província de Ulterior, i va anar de fet frontera entre les dos províncies de la primera Hispania romana. Una volta Augusto reforma l'organisació territorial, queda dins de la Bètica i del convent jurídic de Gades.
Troballa del mosaic
El mosaic de Ciavieja va aparéixer en 1983 com a conseqüència d'un detector de metals en un tossal pròxim a l'antic traçat de la carretera Nacional 340, en El Ejido (Almeria), Espanya. L'ingenier aficionat Andrés Ramírez Franco va descobrir un extrem del mosaic [4] i va posar immediatament la troballa en coneiximent del regidor Juan Llerena, que va ordenar la seua immediata protecció. L'intervenció de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia va permetre la seua immediata recuperació i protecció.
En 1985 va tindre lloc una excavació arqueològica per a recuperar els restants de lo que devia ser part d'una casa o domus senyorial en una de les estàncies de la qual es trobava el mosaic.[5] En l'actualitat la zona constituïx un Parc Arqueològic pendent de desenrollar que es dirà Parc Arqueològic Ángel Aguilera en honor a un dels seus descobridors.
En la sala de la domus que conserva part de l'alçat dels murs en restants de estuc pintats, un escaló d'accés, a on encara es podien observar els goznes a on encaixava la porta, es trobava el mosaic d'aproximadament 20 m². Les seues mides eren de 4,45 m d'ample per 4,60 m de llarc, encara que estava incomplet. Es tracta d'un mosaic compost per teselas irregulars en blau, negre, roig i blanc, pròpia del III.
Sobre la seua composició, el mosaic consta d'un passadiç junt a la porta que feya d'entrada a esta habitació. La seua decoració presenta un motiu principal de palmeta d'acant
esquematizada de la que partix el fullage que termina en fulls lanceoladas, càliç, florecillas,
etc. A este motiu cal afegir les ménades que representen les estacions. El tema central del mosaic representa la figura d'una pantera sedente rodejada per una llínea de postes. Devem tindre en conte que la pantera és un dels animals típics que solen acompanyar al sèquit del deu Baco, al que es considera el difusor de l'agricultura i del guany del vi.
Noves investigacions
Durant 2020-2022 es varen portar a terme intervencions arqueològiques sistemàtiques per l'Universitat d'Almeria. Es varen excavar més de 600 metros quadrats i es va documentar un edifici romà que han segut interpretat com unes termes. Ademés, es va completar la seqüència cronològica des del neolític fins a época tardorromana quan la ciutat s'abandona definitivament.[6] Finalment, es va registrar i va publicar una inscripció funerària l'importància de la qual radica que és l'única, fins al moment, estudiada junt al seu context arqueològic.[7][8]
En 2026 es reprendran les excavacions a càrrec de la directora Carmen Ana Pardo, arqueòloga que pertany al Departament de Història Antiga de l'Universitat d'Almeria, ampliant la zona de treball cap al sur per a exhumar la cara exterior de la muralla prerromana.[9][10]
Referències
- ↑ Tàpia Garrido (1989). Història de la Baixa Alpujarra, Almeria: Institut d'Estudis Almeriense. ISBN 9788486862138.
- ↑ [1], Instituto de Estudios Almerienses. ISBN 9788486862138.
- ↑ 3,0 3,1 Lázaro Pérez (2016). La Respublica Murgitana i els seus monuments epigràfics (El Ejido-Almeria), Almeria: Editorial Universitat d'Almeria, p. 14. ISBN 978-84-16642-21-2.
- ↑ Fernández Cervilla (2023). Mosaics Romans d'Almeria, Almeria: Institut d'Estudis Almeriense, p. 69. ISBN 978-84-8108-750-5.
- ↑ «Memòria de l'excavació d'urgència realisada en el jaciment de Ciavieja (El Ejido, Almeria), 1985».Anuari Arqueològic d'Andalusia.Consultat el 24-01-2024.
- ↑ «Peixca, "garum" i salazones (AH 76)» (en és). www.centrodeestudiosandaluces.es. Consultat el 2026-03-10.
- ↑ «Inscripció funerària romana de Murgi (Ciavieja, El Ejido, Almeria)».Ficheiro Epigràfic.Consultat el 10/04/2026.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «[2]». Consultat el 11 d'abril de 2026.
- ↑ «[3]». Consultat el 11 d'abril de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciavieja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.