Bastetania
La Bastetania, o regio Bastetania, va anar un territori ubicat en el Surest de la península ibèrica. Bastetania, en época prerromana, no constituïa una entitat política territorial. El primer autor que parla de Bastetania o regio Bastetania és Plinio en la seua obra Història Natural, senyalant que és un territori pertanyent a la província Citerior o Tarraconense i que es troba dins del Conventus Carthaginensis. Atres autors greco-llatins com el geógrafo Estrabón o el historiador Polibio varen nomenar als bastetanos per a descriure al conjunt de la població indígena existent en temps de la conquista romana, posteriorment considerats com íbero-romans. La zona pren la seua denominació a partir del nom d'una de les seues principals ciutats, Basti, l'actual Basa.[1]
La primera menció dels bastetanos es troba en l'obra de Tito Livio, en la que descriu dins del començ de la conquista romana de la Hispania Ulterior, la derrota militar en 190 a. C. de Lucio Emilio Paulo junt al oppidum ibèric de Lycon, que vàries hipòtesis identifiquen en Ilurco, en el Cerro dels Infants (Pins Pont).La població íbera de Bastetania va quedar integrada en la Hispania Ulterior entre el 190 i 179 a. C. en la campanya de Tiberio Sempronio Graco.[2]
Sembla ser que l'assentament més important del territori de la Bastetania romana es trobava en l'actual Cartagena. Els llímits de Bastetania varen ser modificant-se segons les necessitats de control administratiu per lo que Augusto va incloure en Bastetania territoris que no havien segut poblats per l'ètnia dels bastetanos anteriorment, com la que seria l'eixida a la mar a través d'Urci, i zones del nort i oest de la Regió de Múrcia o surest de la província d'Albacete. La regió bastetana inclouria aproximadament els territoris de les actuals províncies espanyoles de Granada, Almeria, este de Màlaga, sur i surest de Jaén, sur d'Albacete i suroest de Múrcia. En el II Ptolomeo, en la seua obra Geografia, proporciona el nom de setze ciutats de la Bastetania, que pertanydria al Conventus Carthaginensis. D'estes es pot identificar en seguritat Acci (Guadix) i, en certes reserves, Asso (Caravaca de la Creu), Ilunum (alguns autors l'identifiquen en Tolmo de Minateda) i Saltigi (Chinchilla de Montearagón).[1]
La Bastetania era coneguda per la mineria, esparto i garum. Les mines de Cartagena varen ser explotades per tots els que es varen assentar allí. El esparto ho cultivaven en les afores de la ciutat, s'escomençarà a comercialisar en els cartagineses. El tercer element és el garum i la salazón, de tradició mediterrànea i gran comercialisació.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Tesauros - Diccionaris del patrimoni cultural d'Espanya - Bastetania». tesauros.mecd.és. Consultat el 2021-05-08.
- ↑ «SanchezM». www.ugr.es. Consultat el 2021-04-25.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bastetania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.