Tolmo de Minateda
El Tolmo de Minateda és un jaciment arqueològic ubicat en Hellín (Albacete, Espanya) excavat des de l'any 1988 per un equip conjunt de l'Universitat d'Alacant i el Museu Arqueològic d'Albacete, dirigit per Lorenzo Abad Casal, Sonia Gutiérrez, Blanca Gamo i Pablo Cánovas,[1] en finançació i autorisació de la Junta de Comunitats de Castella-la Mancha.
El Tolmo és una planicie d'aproximadament 7 hectàrees, que s'alça en un estratègic creuament de camins entre la zona meridional del Replanell Central i la costa surest de la mar Mediterrànea; esta ruta seguia la via romana Complutum-Carthago Nova (Toletum-Carthago Spartaria en época medieval). Un ramal d'este camí passa per la vaguada que conduïx al Tolmo, coneguda en el nom de El Reguerón i que presenta profundes regates llaurades per les rodes dels carros, ya que durant milenis va constituir l'únic camí d'accés al cerro. La seua posició estratègica del Tolmo va permetre que fora habitat ininterrompudament durant més de 3.000 anys, des de l'Edat del Bronze fins a l'ocupació islàmica. La Junta de Comunitats de Castella-la Mancha va establir entorn al jaciment el «Parc Arqueològic del Tolmo de Minateda», en la construcció d'un centre d'interpretació que va ser inaugurat el 4 de març de 2019.
En 1992 va ser declarat be d'interés cultural en categoria de zona arqueològica.
Història
[editar | editar còdic]La seua eclosió va aplegar en íberos i romàs. En l'any 9 a. C., la ciutat va alcançar ranc de municipi, provablement en el nom de Ilunum. No obstant, a partir de mediats de el II va declinar poc a poc en benefici de les viles de la vall. L'actual Minateda no es va recuperar fins a el VI, durant l'intent de Justiniano de restaurar l'Imperi romà d'Occident.
Despuix del restabliment del control visigodo, va sorgir ací una sèu episcopal en el nom de Eio, els bisbes del qual firmaven en les actes conciliessis com ilicitanae, qui et eiotanae; esta alusió a Ilici (L'Alcudia, Elig) supondria algun tipo de dependència del llavors poderós bisbe d'esta ciutat.[2]
Despuix de l'arribada dels musulmans, la ciutat va ser una de les que es varen incloure en el pacte firmat en l'any 713 entre el menges o dux Teodomiro i el conquistador Abd al-Aziz ibn Musa. Va mantindre la seua existència durant casi doscents anys, encara que l'iglésia va deure perdre pronte el seu caràcter religiós. El seu lloc ho va ocupar un barri islàmic, fins que a finals de el IX la ciutat va ser destruïda per l'emir Abderramán II, i abandonada de manera definitiva en favor de Múrcia. Des del periodo islàmic el lloc es va conéixer com Madīnat Iyyuh (adaptació àrap de Eio), nom del que procedix la Minateda actual; ademés del nom de l'actual Hellín, per un fenomen de trasllat toponímic en paralels en el restant de la península.
L'importància del cerro en l'Antiguetat va escomençar a entrevore's en el XIX, pero no ha segut fins a les últimes tres décades quan l'excavació de les seues ruïnes s'ha intensificat.
Intervencions arqueològiques
[editar | editar còdic]A l'entrada del jaciment les excavacions han posat al descobert tres estructures defensives. La més antiga és dels sigles II-I, de forma ataludada i construïda en mampostería, encara que en el seu interior existixen vestigis que es remonten a l'Edat del Bronze. En época augustea se li va revestir d'un mur de sillería per a commemorar la concessió a la ciutat de l'estatut municipal, segurament en el nom de Ilunum. Alguns sellars en inscripció monumental nos han permés conéixer que esta obra es va fer en la segona mitat de l'any 9 a. C., baixe els auspicis de l'emperador Augusto i l'intervenció més o menys directa de Lucio Domicio Enobarbo, governador de la província.
En el VI, els restants d'eixe mur es varen utilisar en la construcció d'un baluart alvançat en forma de L, en porta abovedada flanquejada per dos torres. Va deure arruïnar-se pronte, potser a causa d'un moviment sísmic. El seu àngul septentrional es desmoronó sobre el camí, inutilisant-ho.
En la part alta del jaciment s'ha excavat un complex religiós i palacial d'época visigoda. L'edifici principal és una basílica de tres naus separades per columnes, en àbsit en la capçalera i batisteri també tripartit als seus peus. Adossat al seu costat nort, un edifici de grans dimensions i estructura monumental sembla tindre funcions de representació, administració i residència. És possible que es tracte del palau de la sèu de Elo o Eio, creada entre els anys 589 i 610 per a administrar la part de la diòcesis de Ilici que permaneixia en mans visigodas, ya que el restant estava en poder de Bizancio. Al voltant del complex s'estenia un cementeri en numeroses inhumacions, enterrament reservats a les èlits llaiques i religioses, que buscaven la protecció de les relíquies de l'iglésia.
Al sur del jaciment es troba un recint tancat per una llarga muralla, provable «castellum» visigodo, que confirma l'estratègica ubicació del Tolmo i la seua relació en el camí que li va donar sentit.
A finals de el XIX, les ales es varen ser poblant de cases semirrupestres que varen aplegar a conformar una chicoteta entitat, fins al seu abandó a mitan de el XX. Dins del proyecte del Tolmo de Minateda s'ha iniciat la restauració de les millor conservades.
Al nort del cerro són visibles vestigis de monuments funeraris escalonats d'época romana republicana, fets en sillería o atobó. En el seu interior es trobava l'urna en les cendres del difunt, junt en el seu aixovar. Per damunt es documentaven nivells d'época imperial, en sepultures de cremació en urnes depositades en clots oberts en el sol. Posteriorment es va ubicar en el lloc una necròpolis de inhumaació, en us des de l'época tardorromana a l'islàmica. En el mateix cementeri confluïen enterrament de rito cristià i islàmic, alguna cosa rarament atestat en atres llocs.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Abad Casal L. El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant.[3]
- Abad Casal L, Gutiérrez Lloret S, Sanz Gamo R. El Tolmo de Minateda. Una història de tres mil cinccents anys. Junta de Comunitats de Castella-la Mancha, Toledo, 1999.
- Abad Casal L, Gutiérrez Lloret S, Sanz Gamo R. El proyecte d'investigació arqueològica "Tolmo de Minateda" (Hellín, Albacete): noves perspectives en el panorama arqueològic del surest peninsular. En: Arqueologia en Albacete. Servici de Publicacions de la Junta de Comunitats de Castella-la Mancha, 1993 Madrit, pag 147-176.
- Abad Casal L. Gutiérrez Lloret, S., Gamo Parres, B., Cánovas Guillén, P. El Tolmo de Minateda (Hellín, Albacete, Espanya): un proyecte d'investigació i posada en valor del Patrimoni, Debats d'Arqueologia Medieval, 2, 2012, 351-381.
- Sarabia Bautista, Julia. Els elements arquitectònics ornamentals en el Tolmo de Minateda. Institut d'Estudis Albacetenses. Albacete, 2003.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Nous treballs en el Tolmo de Minateda milloraran la gestió de les senyes en pròximes excavacions». www.elobjetivodehellin.com. Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2015. Consultat el 1 de febrer de 2016.
- ↑ Lorenzo Abad (ed.), L'Alcúdia d'Elig. Una passejada per el història i l'entorn. Sant Vicent del Raspeig, Publicacions de l'Universitat d'Alacant, 2016, pág. 37
- ↑ «Imàgens».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tolmo de Minateda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.