Mont Arabí
El mont Arabí és una elevació montanyosa puntual situada en el municipi de Yecla, pertanyent a la Regió de Múrcia. La seua altitut és de 1068 m s. n. m., i la seua extensió és relativament menuda, no podent-se considerar com una serra. Separat del mont Arabí per un barranc en l'extrem oriental es troba la loma del Cerro dels Moros o Arabilejo.[1][2]
Pels seus restants culturals, al seu gran biodiversitat i al seu aspecte, el mont Arabí és un destacat enclavament arqueològic, biològic i geològic.
El mont Arabí va ser declarat Monument Natural (Decrete n.º 13/2016) el 2 de març de 2016.[3]
Arqueologia
[editar | editar còdic]En les seues faldes hi ha restants arqueològics que daten des de el II mileni a. C, fins a l'etapa de la romanización.
El poblat del Arabilejo
[editar | editar còdic]Sobre el Arabilejo hi ha ruïnes d'un poblat amurallado de l'Edat del Bronze. Està presidit per una gran roca en un enorme calderón natural, al que acodixen diversos canalillos artificials.[4]
Les insculturas del Mont Arabí
[editar | editar còdic]Al peu del Arabilejo hi ha un aflorament calizo. Sobre est a lo llarc de 340 m i uns 25 m d'esgambi mig se succeïxen més de 50 grups de petroglifos de cazoletas hemisfèriques unides en i sense fins canalillos serpentiformes, podomorfos i círculs.[4][5]
-
Cazoletas en canalillas -
Cazoletas en canalillas i círculs -
Podomorfos i canalillas
Les pintures rupestres del mont Arabí
[editar | editar còdic]Pero sense dubte alguna, el tesor més valiós que guarda este espai natural és l'art prehistòric dels abrics de Vores de la Visera i del Migdia: art llevantí, 10 000 anys abans del present i art esquemàtic, 6500 anys abans del present, declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1998.[6]
Vores de Visera
Les pintures rupestres de Vores de Visera estan situades en dos abrics rocosos, producte de la solsida dels penya-segats propencs.
- Abric I
Podem admirar quarantatrés figures d'estil naturaliste, observant la fauna pròpia d'un moment de transició entre el Paleolític al Neolític (VI/V mileni a. C.): cavalls, bóvidos, cabres i cérvols com a animals predominants. Les pintures es presenten en to roig.
- Abric II
El panel mostra huitanta figures destacant entre elles les representacions de bous, cavalls, cérvols, cabres i un au zancuda (Cigonya o grulla) d'estil naturaliste. Junte elles apareixen figures esquemàtiques: serpentiformes, retículas, llínees quebrades, puntiformes, idolillos oculados. El color utilisat és el roig com en vores de Visera I.[7]
El cerro dels Sants
[editar | editar còdic]Ademés, a uns dos quilómetros del Arabí, ya dins del municipi de Montealegre del Castell es troba el cerro dels Sants, un important jaciment ibero, d'a on es varen extraure peces com la Gran Dama Oferent, similar en época i importància històrica a les dames d'Elig i Basa.[8]
Es parla també de la possibilitat de que algun d'estos poblats de l'antiguetat constituïra lo que va anar la llegendària ciutat d'Eio. Lo cert és que este mont es troba en un encreuament, lloc de pas i de comunicació entre les distintes zones de l'Alce espanyol, prova d'açò és la calçada romana que encara es conserva en els voltants.[9]
Geologia
[editar | editar còdic]El mont Arabí destaca del restant de serres i montanyes de les afores per la seua peculiar modelació geològica. El modelació càrstica i l'erosió d'aigua i vent, han configurat coves, galeries i formes certament curioses en les seues roques. Algunes d'estes formacions geològiques són:
- Cova de "La Foradada", perforada en el seu sostre per l'acció erosiva de l'aigua. Està situada en l'ala Noreste.
- "La Porta de l'Iglésia", que és en realitat un penya-segat situat en el Nort del mont, en el que la roca té una forma que recorda vagament a la de la porta de l'Iglésia de l'Asunción o Iglésia Vella de Yecla.
- Cova ubicada en la part de dalt de la "Porta de l'Iglésia" en unes precioses vistes.
- "Cova del Migdia", que en el moment en que es cobrix totalment d'ombra indica que és migdia solar. De fet, els lugareño es guiaven per l'ombra d'esta cova per a tornar a les seues cases per a menjar despuix d'un matí de treball en el camp. Està orientada a l'Est.
- "Cova del Tesor", que és una galeria subterrànea d'entre 50 i 100 metros de llarc. Està situada en el surest, en la falda del mont, junt a la cridada Casa del Guarda.
- "El cervell", que és simplement una zona concreta en l'ala Este en la que l'erosió alveolar provocada pel vent és molt pronunciada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El mont Arabí Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ El Mont Arabí, primer Monument Natural de la Regió de Múrcia [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ El mont Arabí va ser declarat Monument Natural Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 Emiliano Hernández Carrión, Joaquín Lomba Maurandi, Cronologia i significat de les insculturas del surest peninsular Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ Jerónimo Molina García, Camp de petroglifos de Arabilejo Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ Art rupestre del mont Arabí Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ Puche Carpena, Juan Carlos1986- (2019). Ars Rupestria : Mont Arabí Yecla (Múrcia). OCLC 1202794420. ISBN 978-84-09-17158-3.
- ↑ El Cerro dels Sants Consultat el 25 de maig de 2020.
- ↑ La misteriosa ciutat perduda d'Això Consultat el 25 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Arabí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.