Cultura danubiana
Cultura danubiana és un terme historiográfico, falcat per Vere Gordon Childe per a denominar a la primera cultura neolítica d'Europa Central i Oriental. Inclou la cultura de la ceràmica de bandes (Linearbandkeramik -LBK-), la cultura de la ceràmica decorada a punzón, punteada o puntillada (Stichbandkeramik -STK o STbK-)[1] i la cultura de Rössen.
El començ de la primera d'elles, la de la ceràmica de bandes, es data entorn al 5500 a. C. Sembla haver-se expandit en direcció oest per la vall del riu Danubio per a terminar interactuant en les cultures de l'Europa Atlàntica en la zona de la conca de París.

Els pobles del Danubiano I roturaron els boscs i varen cultivar els fèrtils sols de loess des dels Balcans fins al canal de la Taca. Disponien d'una cabanya ganadera que incloïa la vaca, el porc, l'ovella, la cabra i el gos. Realisaven la ceràmica de bandes, pero el fòssil director de la seua cultura material és una ferramenta versàtil (hoz, astral i arma), de pedra, denominada en anglés Shoe-last celt i en alemà Schuhleistenkeil.[2] Del seu us com a arma hi ha evidències en restants humans trobats en Talheim, Neckar (Alemània) i Schletz (Àustria). També hi ha evidència de comerç a llarga distància, per la presència de closques de Spondylus, procedents del Mediterràneu. Els seus assentaments consistien en "llargues cases neolíticas" (Neolithic long house en anglés)[3] Segons la teoria d'Eduard Sangmeister, els seus assentaments es varen abandonar possiblement per l'agotament de la fertilitat dels sols, i reocupados posteriorment despuix de molts anys de recuperació de la fertilitat natural. Oposts a ell, Peter Modderman i Jens Lüning creuen que els assentaments varen ser habitats sense solució de continuïtat per explotacions familiars (Hofplätze).
La segona fase de la cultura danubiana (Danubiano II), en la que es troba ceràmica pintada d'influència asiàtica, es data entorn al 4500 a. C.
La tercera fase (Danubiano III) es caracterisa per la ceràmica decorada a punzón.
Entre els jaciments de la cultura danubiana estan Bylany[4] (Bohèmia) i Köln-Lindenthal[5] (Alemània).
Vore també
[editar | editar còdic]- Prehistòria d'Europa
- Prehistòria dels Balcans
- Cultura de la ceràmica cordada
- Cultura de les ánforas globulars
- Cultura de Lengyel[8]
- Cultura de Michelsberg[9]
- Cultura de Cucuteni
- Mines neolíticas de sílex de Spiennes
- Tancades circulares neolítics d'Europa Central (Kreisgrabenanlagen)[10]
- Tancada de terraplé, recint de dic interromput, (possibles traduccions de les expressions angleses causewayed enclosure, causewayed camp o interrupted ditch enclosure, a la seua volta adaptacions del concepte que s'expressa en la paraula alemana Grubenwerk -lliteralment "treball d'excavació"-)[11] vore Tossal de Windmill.
- Horisó de casa cremada o de cabanya cremada (Burned houses horizon)[12]
- Urheimat protoindoeuropeo
- Hipòtesis de la creolizaació neolítica[13]
- Hipòtesis del substrat preindoeuropeo
- Hipòtesis Kurgan
- Hipòtesis de la Vella Europa (poble de la Vella Europa, Vella Europa).[14]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Stichbandkeramik (Baldia). Font citada en Stroke-ornamented ware culture
- ↑ Leo Verhart, Contact in stone: adzes, Keile and Spitzhauen in the Lower Rhine Basin. Neolithic stone tools and the transition from Mesolithic to Neolithic in Belgium and the Netherlands, 5300-4000 calç BC. Journal of Archaeology in the Low Countries 4-1 (October 2012). Font citada en Shoe-last celt
- ↑ Rodney Castleden. 1987. The Stonehenge people. Font citada en Neolithic long house.
- ↑ en:Bylany (archaeology)
- ↑ en:Köln-Lindenthal
- ↑ Marija Gimbutas, The Gods and Goddesses of Old Europe: 7000 to 3500 BC Myths, font citada en en:Danube Valley cultures
- ↑ Houston, Stephen D. (2004). The First Writing: Script Invention as History and Process. Cambridge University Press. pp. 245–6. ISBN 978-0-521-83861-0. Font citada en en:Proto-writing
- ↑ J. P. Mallory, "Lengyel Culture", Encyclopedia of Indo-European Culture, Fitzroy Dearborn, 1997. Font citada en en:Lengyel culture
- ↑ Jens Lüning: Die Michelsberger Kultur. Ihre Fon in zeitlicher und räumlicher Gliederung. In: Berichte der Römisch-Germanischen Kommission 48, 1967. Font citada en en:Michelsberg culture
- ↑ Neolithic Circular Enclosures in Europe, International Workshop in Goseck (Saxony-Anhalt, Germany) 7.-9. Mai 2004. Font citada en en:Neolithic circular enclosures in Central Europe
- ↑ A Oswald, M Barber and C Dyer, The Creation of Monuments: Neolithic Causewayed Enclosures of the British Isles (1999). Font citada en en:Causewayed enclosure
- ↑ Tringham, Ruth (2005), "Weaving house life and death into plaus: a blueprint for a hypermedia narrative", in Bailey, Douglass W.; Whittle, Alasdair W.R.; Cummings, Vicki, (Un)settling the neolithic, Oxford: Oxbow, ISBN 1-84217-179-8, OCLC 62472378. Patel, Nisha K. (2004), House construction and destruction patterns of the Early Copper Age on the Great Hungarian Plain, The Körös Regional Archaeological ProjectA senior honors thesis, presented in partial fulfillment of the requirements for graduation with distinction in anthropology in the undergraduate colleges of The Ohio State University, and published online by The Körös Regional Archaeological Project. Stevanović, Mirjana (December 1997). "The Age of Clay: the social dynamics of house destruction". Journal of Anthropological Archaeology (Orlando, FL: Academic Press) 16 (4): 334–395. doi:10.1006/jaar.1997.0310. ISSN 0278-4165. OCLC 7810050. Fonts citades en Burned houses horizon
- ↑ Marek Zvelebil - Indo-European origins and the agricultural transition in Europe. In M.Kuna, N.Venclová (eds.), Whither Archeology? Papers in Honour of Evžen Neustupný. Institute of Archeology, Academy of Sciences of the Czech Republic, Prague: 172-203, 1995. Font citada en Neolithic creolisation hypothesis
- ↑ Gimbuta, Marija (1956). The Prehistory of Eastern Europe, Part 1.; Marija Gimbutas, The Goddesses and Gods of Old Europe: 6500–3500 B.C.: Myths, and Cult Images Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-04655-2. Fonts citades en en:Old Europe (archaeology)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura danubiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.