Tossal de Windmill
El Tossal de Windmill (windmill és en espanyol "molí de vent"), o Windmill Hill, en anglés, és un recint de fossos, en anglés causewayed enclousure,[1] del periodo neolític ubicat en el comtat anglés de Wiltshire, situat al voltant de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. al noroest d'Avebury. És l'eixemple més gran del seu tipo en l'illes britàniques,cita requerida i tanca un àrea de 85.000 metros quadrats. El tossal de Windmill forma part del conjunt megalític de Stonehenge, Avebury i llocs relacionats que va ser proclamat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1986.[2]
El lloc va ser ocupat per primera volta al voltant de 3800 a. C., encara que l'única prova és una série de pous aparentment excavats per una societat agrària que utilisava ceràmica del tipo Hembury.
En una fase posterior, c. 3300 a. C., tres sangues concèntriques segmentades es varen colocar al voltant del cim del tossal, les parts més alluntades en un diàmetro de 365 metros. Els terraplens interrompent les sangues varien en esgambi des d'uns pocs centímetros fins a 7 m. El material de les sangues s'amontonaven per a crear bancs interns. Les sangues més profundes i els bancs més grans estan en el circuit exterior.
El lloc va ser excavat en 1926 per Harold St George Gray, el treball del qual va catalogar el lloc com del tipo cridat causewayed camp, com se'ls cridava llavors.
La ceràmica en el fondo de les sangues, o dics, era de l'estil propi de la cultura Windmill Hill. Capes d'ocupació superiors contenen ceràmica Peterborough primerenca, i despuix varietats tardana de Mortlake i Fengate. Grans cantitats d'ossos, tant humans com a animals, varen ser recuperats de la farcidura de la sanga. El campament es va mantindre en us en tot el restant del Neolític i ceràmica Grooved i gots campaniformes han segut trobats en els depòsits més tardans. Un túmulo campaniforme de l'Edat del Bronze posteriorment es va construir entre els anells interior i intermig.
Michael Dames (vore Referències) va formular una teoria composta de rituals estacionals, en un intent d'explicar el tossal de Windmill i els seus llocs associats (el túmulo allargat de West Kennet, l'anell d'Avebury, El Santuari i la tossal de Silbury).
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ N. de el T.: el nom original d'este tipo de recints és del de causewayed enclousure, encara que segons una atra bibliografia pot rebre noms tals com causewayed camp, interrupted ditch enclosure, etcétera. D'esta última és d'a on s'ha derivat l'accepció en espanyol utilisada en l'artícul. Ya que este tipo de construcció és pròpia de Gran Bretanya no existix bibliografia abundant que haja consolidat un nom.
- ↑ «Stonehenge, Avebury and Associated Sites». UNESCO Culture Sector. Consultat el 15 de març de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1976) The Avebury Monuments (en anglés), Department of the Environment HMSO.
- Dames, Michael (1977). The Avebury Cycle (en anglés), Londres: Thames & Hudson Ltd.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colina de Windmill» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.