Anar al contingut

Recint de fossos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Recint de fossos

Un recint de fossos o recint de fossos interromputs és un tipo de monument prehistòric creat per moviment de terres comuna al Neolític inicial en Europa. Es registren més de 100 eixemples en França i 70 en Anglaterra, mentres que es coneixen atres llocs en Escandinavia, Bèlgica, Alemània, Itàlia, Irlanda i Eslovàquia.

El terme anglés causewayed enclosure, donat pels anticuaris britànics, ara es preferix al terme més antic causewayed camp, ya que s'ha demostrat que els llocs no servien necessàriament com a llocs d'ocupació.

Construcció

Els recints de fossos a sovint es troben en el cim de tossals, rodejats d'una a quatre sangues concèntriques en un bancal intern. Els recints ubicats en àrees de terres baixes són generalment més grans que els de tossals. Creuant les sangues a intervals hi ha calçades que donen nom a este tipo de monuments. Sembla que les sangues varen ser excavades en seccions, deixant les calçades amples intactes en el mig. No deuen confondre's en sangues d'anell segmentades o calçades, que són més chicotetes i es creu que es relacionen solament en l'activitat funerària, o en els tossals, que varen aparéixer més vesprada i tenien una funció defensiva definida. Sobre la funcionalitat defensiva, no obstant, s'ha trobat evidència de empalisades de fusta en alguns llocs com Hambledon Hill.

Funció

L'evidència arqueològica implica que els recints varen ser visitats ocasionalment per grups neolítics en lloc d'estar permanentment ocupats. La presència de restants humans en les vores i sangues dels recints ha segut vista com un intent per part dels constructors de conectar als seus antepassats en la terra i aixina començar a ancorar-se en àrees específiques. Les seccions llongitudinals excavades a lo llarc de les sangues pels arqueòlecs sugerixen que els constructors varen reduir repetidament les sangues i cada volta varen depositar deliberadament ceràmica i ossos humans i animals, aparentment com un ritual regular. L'arqueologia ambiental sugerix que el paisage europeu en general era molt boscós quan es varen construir els recints i que eren clars rars en el bosc que es varen utilisar per a diverses activitats socials i econòmiques.

En la década de 1970, l'arqueòlec Peter Drewett va sugerir sèt possibles funcions per als llocs:

  • Assentament
  • Defensa
  • Recints per a guanyat
  • Centres comercials
  • Llocs de reunió comunals per a convits i atres activitats socials
  • Centres de cult i per a rituals
  • Cementeris

Atres interpretacions han vist les calçades que creuen els fossos com un símbol de l'accés multidireccional al lloc per comunitats disperses, els recints com a centres funeraris per a l'encarnació o la construcció del lloc és un acte comunitari de creació per part d'una societat fragmentada.

S'han trobat restants d'animals (especialment ossos de ganado), rebujos domèstics i ceràmica en els llocs. Pero hi ha hagut evidència llimitada de qualsevol estructura. En alguns llocs, com Windmill Hill, Avebury, l'evidència d'ocupació humana és anterior al recint. En general, sembla que es va permetre que les sangues es sedimentaran, inclús mentres els camps estaven en us, i després es varen tornar a excavar episódicament. És poc provable que tingueren un fort propòsit defensiu. Els moviments de terra poden haver segut dissenyats per a mantindre alluntats als animals salvages en lloc de les persones. L'adició seqüencial dels circuits segon, tercer i quarto de bancs i sangues pot haver ocorregut a través de poblacions creixents que se sumen a l'importància del monument dels seus pobles a lo llarc del temps. En alguns casos, semblen haver evolucionat cap a assentaments més permanents.

La majoria dels recints de fossos interromputs s'han llaurat en els milenis intermijos i es reconeixen a través de l'arqueologia aérea. Els primers es varen construir en el quint mileni abans de Crist i a principis del tercer mileni abans de Crist; notables variacions regionals ocorren en la seua construcció. Els eixemples francesos comencen a demostrar entrades elaborades en forma de banya que s'interpreten com dissenyades per a impressionar des de llunt en lloc de servir a qualsevol propòsit pràctic.


Aubrey Burl creu que la construcció de recints calçats es va reduir en 3000 a. C. i varen ser reemplaçats per tipos més localisats de moviment de terres i atres estructures. En Gran Bretanya, tals tongades inclouen Stonehenge I, Flagstones, Duggleby Howe i anills de Bookan, i els monuments tipo henge posteriors.

Referències