Anar al contingut

Túmulo allargat de West Kennet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Westkennetinside.jpg
Vista de l'interior de West Kennet Long Barrow.

West Kennet Long Barrow, o també conegut com túmulo allargat de West Kennet o gran túmulo de West Kennet,[1] és una tomba neolítica o túmulo, situat en una prominent cresta de creta, prop de Silbury Hill, Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al sur d'Avebury en Wiltshire, Anglaterra. El lloc va ser documentat per John Aubrey en el sigle XVII i per William Stukeley en el XVIII.

El túmulo allargat de West Kennet forma part del conjunt megalític de Stonehenge, Avebury i llocs relacionats que va ser proclamat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1986.[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els arqueòlecs ho classifiquen com un túmulo allargat en cambres i una de les tombes de Severn-Cotswold. Té dos parells oposts de cambres de travessia i una cambra única terminal utilisades per al sepeli. Les cambres funeràries de pedra es troba en un extrem d'un dels túmulos més llarcs de Gran Bretanya, en 100 m: en total s'estima que es varen amprar 15.700 hores-home en la seua construcció. L'entrada consistix en un pati o tancada cóncava en una frontera feta de grans blocs de pedres sarsen que varen ser colocades per a sagellar l'accés.

La construcció del West Kennet Long Barrow va començar al voltant de 3600 a. C., que és uns 400 anys anterior a la primera fase de Stonehenge, i va estar en us fins a al voltant de 2500 a. C. El montícul ha segut danyat per prospeccions indiscriminades, pero les excavacions arqueològiques en 1859 i 1955-56 varen trobar a lo manco 46 sepelis, que van des de bebés fins a persones d'edat alvançada. Els ossos varen ser desarticulats en alguns dels cràneus i ossos llarcs faltant. S'ha sugerit que els ossos varen ser retirats periòdicament per a la seua visualisació o transportats a un atre lloc, sent la frontera de bloqueig retirada i reposta cada volta que fora necessari.

Les últimes excavacions han mostrat que les cambres laterals s'inscriuen dins d'un triàngul isósceles exacte, l'altura del qual és el doble de la llongitut de la seua base. Artefactes associats als sepelis són ceràmica Grooved neolítica similar a la trobada en la propenca Windmill Hill.

Es creu que esta tomba va estar en us durant a lo manco 1000 anys i al final d'este periodo el pas i la cambra es va reblir fins al sostre per les persones de la cultura del got campaniforme en terra i pedres, entre les que es varen trobar peces de ceràmica de Grooved, ceràmica Peterborough i ceràmica d'eixa cultura,[3] carbó, instruments d'os i contes. Stuart Piggott, qui va excavar esta mescla de materials secundaris, va sugerir que havia segut arreplegat en un recint funerari prop del 'recint mortuario' que demostren que el lloc havia segut utilisat per a activitat ritual llarc temps despuix de haver segut utilisada per a sepelis. Els restants del jaciment es mostren en el Wiltshire Heritage Museum (Museu del Patrimoni de Wiltshire), en Devizes.

Michael Dames (vore Referències) va formular una teoria composta de rituals de temporada, en un intent d'explicar el túmulo allargat i els seus llocs associats (el henge de Avebury, Silbury Hill, El Santuari i Windmill Hill).

Una llegenda local diu cóm esta tomba és visitada durant la nit de Sant Joan per un fantasmal sacerdot i un gran sabueso blanc.

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. UNESCO, 1999, p. 100
  2. «Stonehenge, Avebury and Associated Sites». UNESCO Culture Sector. Consultat el 15 de març de 2015.
  3. Wiltshire Heritage Museum en Devizes. «Got campaniforme expost en el museu». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2011. Consultat el 15 de juliol de 2010.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Vatcher, Faith de M & Vatcher, Llance 1976 The Avebury Monuments (en anglés) - Department of the Environment HMSO.
  • Dames, Michael 1977 The Avebury Cycle (en anglés) Thames & Hudson Ltd, Londres.
  • UNESCO (1999). Patrimoni de l'Humanitat. Europa Septentrional. Tom III, UNESCO/Planeta DeAgostini, S.A./Edicions Sant marcs, S.L.. ISBN 84-395-8387-7.


Referències

[editar | editar còdic]