Tossal de Silbury
El tossal de Silbury (Silbury Hill, en anglés) és un montícul artificial de creta prop d'Avebury en el comtat anglés de Wiltshire. És part del conjunt de monuments declarats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1986 en el nom de Stonehenge, Avebury i llocs relacionats.[1]
En Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'altura, Silbury Hill, part d'un complex de monuments neolítics al voltant de Avebury, entre els que s'inclou el círcul de Avebury i el túmulo allargat de West Kennet, és el montícul fet pel ser humà més alt de la prehistòria en Europa[2] i un dels més grans del món; en un tamany similar a algunes de les piràmides egipcíaques chicotetes de la necròpolis de Guiza.[3] El seu propòsit, no obstant, es troba en debat. Existixen atres monuments neolítics en l'àrea, inclós Stonehenge.
Estructura
[editar | editar còdic]Composta principalment de creta i argila extretes de les afores, el montícul s'alça Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.[4] i cobrix al voltant de 2 acres. És una mostra de gran habilitat tècnica, gestió de recursos i de mà d'obra. Els arqueòlecs calculen que Silbury Hill va ser construïda fa uns 4750 anys i de que va consumir 18 millons de hores-home, o de 500 hòmens treballant 15 anys (Atkinson 1974:128), per a depositar i donar forma a 248 000 m³ de terra i completar fins a dalt el tossal. Euan W. Mackie afirma[5] que cap estructura tribal simple del Neolític tardà, segons nos l'imaginem, podria haver-se encarregat d'este proyecte o similars, i supon l'existència d'una èlit de poder teocràtic autoritària, en un gran control en el sur de Gran Bretanya.
La base del tossal és circular i de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de diàmetro. El cim és pla i de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de diàmetro. Un montícul més chicotet va ser construït en primer lloc, i en una fase posterior va ser ampliat. Les estructures inicials en la base del tossal eren perfectament circulares: els restants revelen que el centre de la part superior plana i el centre del con que descriu el tossal es troben a un metro, l'u de l'atre (Atkinson 1974:128). Hi ha indicis de que la part superior tenia originalment un perfil redonejat, pero açò va ser esclafat en l'época medieval per a proporcionar una base per a un edifici, tal volta en un propòsit defensiu.[6][7]
La primera fase, datada en carbono, és del 2400±50 a. C.,[8][9] consta d'un núcleu de ripio, en un revestiment contingut per mig d'un rastell de estacas i roques de sarsen. Capes alternes d'enrunes, tiza i terra varen ser colocats sobre este: la segona fase s'apila en tiza sobre la part superior del núcleu o base, utilisant material excavat de la sanga que la rodeja. En algun moment durant este procés, la sanga es va reblir i el treball es va concentrar en aumentar el tamany del montícul a la seua altura final, en material d'atres llocs. Els escalons que rodegen el cim daten d'esta fase de la construcció, ya siga com a mida de precaució contra possibles esmonyides,[10] o com a restants d'un camí en espiral ascendent des de la base, utilisat durant la construcció per a elevar els materials i més tarde com un recorregut procesional.[8][9]
Investigacions
[editar | editar còdic]Sigles XVII, XVIII i XIX
[editar | editar còdic]Hi ha hagut vàries excavacions del montícul. El lloc va ser representat en una ilustració per primera volta pel anticuario de el XVII John Aubrey, les notes de la qual, en la forma de la seua Monumenta Britannica, varen ser publicades per Dorset Publishing Co. entre 1680 i 1682. Més vesprada, William Stukeley va escriure que un esquelet i una brida havien segut descoberts durant la plantació d'arbres en el cim en 1723. És provable que fora posterior, un sepeli secundari. Les investigacions varen començar en octubre de 1776, quan un equip de miners de Cornwall supervisat per Hugh Percy, duc de Northumberland, i el coronel Edward Drax,[11] va excavar un pou vertical des de la part superior.[12][13] En 1849 es va excavar un túnel horisontal des de la vora fins al centre. Atres excavacions es varen portar a terme en 1867 i 1886, i Flinders Petrie va investigar el tossal despuix de la Primera Guerra Mundial.
XX
[editar | editar còdic]En 1968-70 el professor Richard J. C. Atkinson va realisar un treball en Silbury, el qual va ser retransmés per la BBC Television. Esta excavació va revelar que la majoria de les evidències ambientals conegudes sobre el lloc, incloent els restants de formigues aladas que indiquen que Silbury es va iniciar en un més d'agost. Atkinson va cavar numeroses trincheres i va tornar a obrir el túnel de 1849, a on es va trobar material que sugerix una data del Neolític, encara que cap de les datacions de radiocarbono es consideren fiables per als estàndarts moderns. Va advocar perque el tossal va ser construït en escalons, cada nivell es reblia en algeps prensage i després redonejat o degradada la pendent.
Despuix de les fortes pluges en maig de 2002, un colapse de l'eix d'excavació de 1776 va causar un forat en el cim del tossal. English Heritage va portar a terme un alçament sísmic del tossal per a identificar els danys causats per excavacions anteriors i determinar l'estabilitat del tossal. Es varen efectuar les reparacions, encara que el lloc va permanéixer tancat al públic.
Arqueòlecs del English Heritage també varen excavar dos trincheres més chicotetes com a part de la llabor de recuperació i varen fer l'important descobriment d'un fragment d'asta, la primera en un context arqueològic segur del lloc. Açò va produir una data de radiocarbono fiable de c. 2490-2340 a. C., que fixa el segon montícul de forma convincent al Neolític Tardà. Atres treballs recents s'han centrat en el paper de la sanga que rodeja, que no pot haver segut simplement una font de tiza del tossal, sino com un fos situat entre el tossal i el restant del món.
En març de 2007, va anunciar que un poble romà, del tamany de 24 camps de fútbol, s'havia trobat als peus de Silbury Hill. Contenia carrers i cases en un ordenament regular.[14]
L'11 de maig de 2007, la constructora Skanska, baixe la direcció de English Heritage, va començar un important programa d'estabilisació, omplint els túnels i els eixos de les investigacions anteriors, en centenars de tonellades d'algeps. Al mateix temps, un nou estudi arqueològic es va portar a terme en equips i tècniques modernes.[15] L'obra terminada en la primavera de 2008: s'ha obtingut un "significatiu" nou enteniment de la construcció del monument i la seua història.[16]
En febrer de 2010, es varen trobar en la British Library cartes escrites per Edward Drax, relatives a l'excavació de 1776, que descriuen una "cavitat perpendicular" de 40 peus i sis polzades d'ample. Com s'han trobat fragments de fusta de roure, s'ha sugerit que açò poguera haver subjectat un tronc de roure o un "tòtem".[17]
Artefactes
[editar | editar còdic]Pocs artefactes prehistòrics han segut trobats en Silbury Hill: en el seu núcleu només hi ha fanc, pedres, herba, verdet, terra vegetal, grava, closques d'aigua dolça, muérdago, roures, avellaners, pedres sarsen, ossos de bou i astes. S'han trobat artículs romans i medievalés en i al voltant del lloc, des de el XIX, i sembla que el tossal va ser ocupat posteriorment.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Prehistòria|20px|Vore el portal sobre Prehistòria]] Portal:Prehistòria. Contingut relacionat en Prehistòria.
- Megalitismo
- Prehistòria de Gran Bretanya
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Stonehenge, Avebury and Associated Sites». UNESCO Culture Sector. Consultat el 15 de març de 2015.
- ↑ Atkinson, 1967
- ↑ Malone, 1989, p. 95.
- ↑ La medició de l'altura es realisa des del nivell del sol actual en la part superior de rovina que s'ha acumulat en la trinchera que rodeja el túmulo, a una profunditat de nou metros (Atkinson 1974:127).
- ↑ Mackie, Science and Society in Prehistoric Britain (New York: St. Martin's Press) 1977.
- ↑ «A brief introduction: Silbury Hill» (en anglés). English Heritage. Consultat el 17 de maig de 2009.
- ↑ 7,0 7,1 silbury hill banda
- ↑ 8,0 8,1 British Archaeology.Council for British Archaeology.York, England:(70)ISSN 1357-4442.Consultat el 8 de juny de 2010.
- ↑ 9,0 9,1 English Heritage (ed.): «Silbury Hill» (en anglés). National Monument Record. Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2010. Consultat el 24 de juny de 2009.
- ↑ Darvill, Timothy (1996). Prehistoric Britain, 2 edició (en anglés), Londres: Routledge, p. 93. ISBN 0-415-15135-X.
- ↑ "Silbury Hill" English Heritage [1]
- ↑ "Silbury Hill - New find in the archive!" (en anglés) Wiltshire Heritage 1 de febrer de 2010[2]
- ↑ Kerton, Nigel "Long lost theory on Silbury Hill is uncovered" (en anglés) Gazette and Herald 2 de febrer de 2010 [3]
- ↑ Notícies en Reuters (en anglés).
- ↑ BBCNews–Tunnel open again at Silbury hill (en anglés).
- ↑ British Archaeology.Council for British Archaeology.York, Anglaterra:(101)
- 8.ISSN 1357-4442.
- ↑ "Letters suggest Silbury Hill 'built around totem pole'" (en anglés) 3 de febrer de 2010 [4]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Atkinson, R.J.C., Antiquity (en anglés) 41 (1967)
- Atkinson, R.J.C., Antiquity (en anglés) 43 (1969), p 216.
- Atkinson, R.J.C., Antiquity (en anglés) 44 (1970), pp 313–14.
- Atkinson, R.J.C., "Neolithic science and technology" (en anglés), Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Séries A, Mathematical and Physical Sciences (1974) pp. 127f.
- Dames, Michael, 1977 The Avebury Cycle (en anglés) Thames & Hudson Ltd, London
- Dames, Michael, 1976 The Silbury Treasure (en anglés) Thames & Hudson Ltd, London
- Devereux, Paul, 1999 Earth Memory: Practical Examples Introduïx a New System to Unravel Ancient Secrets (en anglés) Foulsham
- Malone, Caroline (1989). Avebury (en anglés), Londres: B T Batsford and English Heritage. ISBN 0-7134-5960-3.
- Vatcher, Faith de M and Llance Vatcher, 1976 The Avebury Monuments (en anglés), Department of the Environment HMSO
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Colina de Silbury» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.