Urheimat protoindoeuropeo

El urheimat de les estepas occidentals, d'acort en l'hipòtesis kurgánica.

El urheimat protoindoueropeo és el hipotètica regió compacta des de la qual els pobles indoeuropeos (és dir, els pobles que parlen llengües indoeuropeas) es varen expandir fins a les seues ubicacions actuals. Existixen diverses propostes i la localisació exacta encara és debatuda.

Història del debat

La qüestió del urheimat (és dir, de el ‘lloc originari’) dels pobles protoindoeuropeos i d'el seu idioma ha segut un recurrent tema en els estudis indoeuropeos a partir del sigle XIX.

Diferents hipòtesis

Moltes hipòtesis sobre la localisació del urheimat (en alemà significa «pàtria primitiva») han segut propostes, pero cap ha segut universalment acceptada per la comunitat llingüística. Tal és aixina que Mallory (1989:143) diu: «Ya un no pregunta: “¿On està la pàtria indoeuropea?” sino “¿On el han posat esta volta?”».

L'únic fet conegut en certea és que la llengua es va deure haver diferenciat i desenrollat en distints dialectes a fins del III mileni a. C. La major part dels estudiosos del tema estimen entre 1500 i 2500 anys el lapsus transcorregut entre el protoindoeuropeo i el més primerenc dels texts acreditats (les taules de Kültepe, circa sigle XIX a. C.). Pero en la datació d'este orige, les distintes postures són en extrem divergents:

• el quart mileni a. C. (excloent la branca anatólica) en Armènia, segons el hipòtesis armènia proposta en el context de la teoria glottálica;
• el quint mileni a. C. (o quart si s'exclou la branca anatólica) en l'estepa póntico-caspiana, d'acort en l'hipòtesis dels kurganes de Marija Gimbutas;
• el sext mileni a. C. en l'Índia, segons el model OIT (Out of Índia) de Koenraad Elst;
• el sext mileni a. C., o potser una miqueta despuix, en l'Europa del nort segons les propostes de «pàtria ampliada» de Lothar Kilian i Marek Zvelebil;
• el sèptim mileni a. C. en Anatolia (o el quint mileni en els Balcans, si s'exclou la branca anatolia), d'acort a el hipòtesis de Anatolia sostinguda per Colin Renfrew;
• el sèptim mileni a. C. (o el sext si s'exclou la branca anatolia), segons un estudi glotocronológico;
• abans del dècim mileni a. C., segons la Teoria Paleolítica de la Continuïtat de Mario Alinei.

Estes diferents propostes sobre el lloc d'orige del indoeuropeo poden reduir-se ―segons Mallory (1997:106)― als quatre models bàsics que s'exponen a continuació en orde cronològic:

póntico-caspiano: Eneolítico (del quint al quart mileni a. C.). balcànic: Neolític (quint mileni a. C.). bàltic-póntico-caspiano («pàtria ampliada»): del Mesolítico al Neolític (Ertebølle a el horisó de la cultura de la ceràmica cordada, entre el sext i el tercer mileni a. C.). anatólico: Neolític primerenc (del sèptim al quint mileni a. C.).

Bibliografia

• J. P. Mallory, «The Homelands of the Indo-Europeans», en Roger Blench i Matthew Spriggs (comp.), Archaeology and Language, tom 1: Theoretical and Methodological Orientations. Londres i Nova York: Routledge, 1997, págs. 93–121.
• Mallory, J. P.; Jones-Bley, K.; i Huld, M. E., eds. (1993): «The indo-european homeland problem: a matter of clave», en Journal of Indo-European Studies Monography, 17: págs. 1-22, Washington (Estats Units), 1993.
• Russell D. Gray; i Atkinson, Quentin D.: «Language-tree divergence claves support the Anatolian theory of indo-european origin», en Nature, 426: págs. 435-439; 27 de novembre de 2003.

Enllaços externs

• The Journal of Indo-European Studies, revista en anglés.