Anar al contingut

Periodo Yemdet Nasr

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Periodo Yemdet Nasr

</noinclude>Es denomina periodo Yemdet Nasr o Jemdet Nasr a un dels periodos arqueològics de l'història de Mesopotamia, comprés entre el 3200 a. C. i el 3000 a. C. aproximadament. Es tracta d'un periodo de transició entre el periodo de Uruk —definit per la difusió d'una cultura comuna per tot l'orient Pròxim— i un Periodo Dinàstic Arcaic marcat per les diferències regionals.[1]

En el Yemdet Nasr s'observa la desaparició de les traces ceràmiques Uruk en els objectes de la perifèria mesopotámica: Anatolia, Síria i Iran. En el centre de la conca dels dos rius es va produir el distanciament entre les regions nort i sur; esta última, més poblada, va vore el floriment de noves ciutats que varen desplaçar a l'anteriorment hegemònica Uruk. L'administració va abandonar l'àmbit regional i es va localisar en cada una de les ciutats, les quals es varen diferenciar més entre sí. La població rural es va assentar en les ciutats; les quals oferien ventages en el control dels recursos dels rius. Açò va fer que la població de moltes d'elles creixquera considerablement.

Per primera volta es pot parlar de Ciutats-Estat i Ciutat-Temple, en això és possible denominar que esta época va supondre un periodo de crisis i regionalisació , que acabaria evolucionant finalment des de les societats més primitives, a les societats ya estatals.

En este nivell les troballes de documents escrits es veuen reduïts considerablement. Aixina, en les regions perifèriques, el seu us va desaparéixer per complet; si be es va mantindre en la Baixa Mesopotamia. És provable que, pel caràcter administratiu de la majoria dels texts, ya no anaren necessaris quan la burocràcia regional va deixar de funcionar.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Leick, Gwendolyn (2002). «Shuruppak», Mesopotamia: l'invenció de la ciutat, Barcelona: Rubí.


Referències