Civilisació protoelamita

Civilisació protoelamita

Copa d'argent de Marvdasht, Fars, en una inscripció elamita-llineal en ella, III mileni a. C. Museu Nacional d'Iran.

Teppe Sialk és una de les ruïnes protoelamitas que queden en Iran. Les ruïnes es remonten al VI mileni a. C. en la seua part més antiga.

Tablilla econòmica en protoelamita, Susa III, Museu del Louvre, referència Sb 15200, c. 3100-2850 a. C.

El periodo protoelamita discorre entre al voltant del 3100 a. C. al 2700 a. C. quan Susa, més tarde capital dels elamitas, va escomençar a rebre influència de les cultures de la replanell iraní. En térmens arqueològics es correspon en el periodo Banesh tardà. Esta civilisació és reconeguda com la més antiga d'Iran i va anar àmpliament contemporànea en la seua veïna, la civilisació sumeria, la més antiga del món, que va escomençar al voltant de 5200 a. C.

Se sap que el territori d'Elam està habitat des del VIII mileni a. C. En el VII mileni a. C. s'inicia una civilisació agrícola basada en l'irrigaació fluvial, en VI mileni a. C. es passa a una irrigaació artificial similar a la de Mesopotamia, en el IV mileni a. C. nos trobem en una comunitat calcolítica molt implantada i en contactes comercials en Mesopotamia, Beluchistán i el vall del Indo. En este mileni sorgix també la ciutat de Susa, la qual és tan antiga com les ciutats de Sumerio en Mesopotamia. En el III mileni a. C. es construïxen moltes atres ciutats pel territori d'Elam.

L'escritura protoelamita és un sistema d'escritura de principis de l'Edat del Bronze breument en us per a l'antic idioma elamita abans de l'introducció del cuneïforme elamita.

Visió general

Aparte de Susa, un lloc protoelamita important és Tappeh Sialk, a on es pot vore l'únic zigurat protoelamita que queda. Texts en l'escritura protoelamita encara per dessifrar trobats en Susa daten d'este periodo. Es creu que els protoelamitas en realitat eren elamitas (parlants del idioma elamita), per moltes similituts culturals (per eixemple, la construcció de zigurats) i a que no sembla que haja ocorregut una migració a gran escala en la regió entre el periodo protoelamita i els posteriors elamitas. Pero ya que encara ha de dessifrar-se la seua escritura, esta teoria permaneix en l'incertitut.

Alguns antropòlecs, com John Alden, mantenen que l'influència protoelamita va créixer ràpidament a finals del IV mileni a. C. i va declinar igualment de forma ràpida en l'establiment del comerç marítim en el golf Pèrsic alguns sigles més vesprada.

Ceràmica protoelamita que es remonta a la segona mitat del V mileni a. C. s'ha trobat en Sialk, a on s'ha trobat escritura protoelamita, la primera forma d'escritura d'Iran, en tablillas d'esta data. Els primers sagells cilíndrics vénen també del periodo protoelamita. [1]

Escritura protoelamita

Cap al 3300 a. C. les tablillas de Susa donen a conéixer per mig de signes figuratius, és dir pictogrames, sifres per a contar el ganado. En el 2900 a. C. apareix la escritura protoelamita. No és segur si l'escritura protoelamita pot considerar-se directa predecessora del elamita llineal. Abdós alfabets permaneixen en gran mida sense dessifrar i és només mera especulació postular una relació entre les dos.

Uns pocs signes protoelamitas semblen ser préstam de les tablillas del llaugerament més antic protocuneiforme (uruk tardà) de Mesopotamia, o potser més provablement compartixen un orige comú. Mentres que el protocuneiforme està escrit en jerarquia visuals, el protoelamita està escrit en un estil en-llínea: signes numèrics seguixen als objectes que conten; alguns signes no numèrics són imàgens dels objectes que representen, encara que la majoria són totalment abstractes.

El protoelamita es va usar durant un periodo breu al voltant del 3000 a. C. (presumiblement contemporàneu en Uruk III o Jemdet Nasr en Mesopotamia), mentres que el elamita llineal està acreditat durant un periodo breu de temps similar durant l'últim quarto del III mileni a. C.

Els qui proponen una relació elamo-drávida han buscat similituts entre el protoelamita i l'escritura del Indo.

Corpus d'inscripcions

El sistema d'escritura protoelamita es va usar en una àmplia zona geogràfica, que va des de Susa en l'oest fins a Tepe Yahya en l'est, i potser més allà. El corpus conegut d'inscripcions està format per al voltant de 1600 tablillas, la major part d'elles desenterradas en Susa.

Les tablillas protoelamitas s'han trobat en els següents jaciments (en orde segons el número de tablillas recuperades):

• Susa (més de 1500 tablillas).
• Malyan (més de 30 tablillas).
• Tepe Yahya (27 tablillas).
• Sialk (22 tablillas).
• Jiroft (dos tablillas).
• Ozbaki (una tablilla).
• Shahr-i-Shokhta (una tablilla).

Cap dels objectes escrits de Ghazir, Chogha Mish o Hisar poden considerar-se protoelamitas. Les tablillas de Ghazir i Choga Mish són estil Uruk IV o tablillas numèriques, mentres que l'objecte de Hissar no pot classificar-se en l'actualitat. La majoria de les tablillas de Sialk tampoc són protoelamitas, parlant en sentit estricte, pero pertanyen al periodo d'estret contacte entre Mesopotamia i Iran, corresponent presumiblement a Uruk V - IV.

Intents de dessifrat

Encara que el protoelamita permaneix sense dessifrar, el contingut de molts texts es coneix. Açò és possible perque certs signes, i en particular una majoria dels signes numèrics, són préstam directe del sistema d'escritura de la veïna Mesopotamia, protocuneiforme. Ademés, una série de signes protoelamitas són imàgens reals dels objectes que representen. No obstant, la majoria dels signes protoelamitas són totalment abstractes i el seu significat només podrà ser dessifrat a través d'un anàlisis grafotáctico cuidadós.

Mentres que l'idioma elamita s'ha sugerit com un candidat provable per a subyacer en les inscripcions protoelamitas, no hi ha evidència positiva d'això. Les més primerenques inscripcions protoelamitas, en ser purament ideográficas, de fet no contenen cap informació llingüística, i despuix de l'estudi de Friberg de 1978/79 de la metrologia antiga del Oriente Pròxim, els intents de dessifrat s'han apartat dels métodos llingüístics.

Referències

Bibliografia

• Dahl, Jacob L.: "Complex Graphemes in Proto-Elamite," en Cuneiform Digital Library Journal (CDLJ) 2005:3 [2] archivat en Wayback Machine.. Download a còpia en PDF [3] archivat en Wayback Machine.

• Damerow, Peter: "The Origins of Writing as a Problem of Historical Epistemology", en Cuneiform Digital Library Journal (CDLJ) 2006:1 [4] archivat en Wayback Machine.. Baixar una còpia en PDF [5] archivat en Wayback Machine.
• Damerow, Peter, i Englund, Robert K.: The Proto-Elamite Texts from Tepe Yahya (= The American School of Prehistoric Research Bulletin 39; Cambridge, MA, 1989).
• Dyson, Robert H.: "Early Work on the Acropolis at Susa. The Beginning of Prehistory in Iraq and Iran", Expedition 10/4 (1968) 21-34.
• Englund, Robert K.: "The State of Decipherment of Proto-Elamite", en: Stephen Houston, ed. The First Writing: Script Invention as History and Process (2004). Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 100-149. Baixar unacòpia en PDF
• Friberg, Jöran: The Third Millennium Roots of Babylonian Mathematics I-II (Gotemburgo, 1978/79).
• Gutbrod, Karl: Història de les antigues cultures del món, Edicions del Serbal, pág. 179 -185, ISBN 84-7628-038-6, 1987.
• Li Brun, A.: "Recherches stratigraphiques a l’acropole de Suse, 1969-1971", en Cahiers de la Délégation archaéologique Française en Iran 1 (= CahDAFI 1; París, 1971) 163 – 216.
• Meriggi, Piero:
  • La scrittura proto-elamica. Part Ia: La scritura i il contenuto dei testi (Roma, 1971).
  • La scrittura proto-elamica. Part IIa: Catalogue dei segni (Roma, 1974).
  • La scrittura proto-elamica. Part IIIa: Testi (Roma, 1974).
• Potts, Daniel T.: The Archaeology of Elam (Cambridge, UK, 1999).
• Història del Món Antic, tom 13 els Perses, Edicions Akal S.A., pág. 12-14, ISBN 84-7600-386-2, 1989.
• Enciclopèdia Catalana, tom 9, Enciclopèdia Catalana S.A., pág. 392, ISBN 84-7739-003-7, 1987.