Civilisació de Jiroft
La Civilisació de Jiroft[1] (en persa تمدن جيرفت) també coneguda com a estil intercultural o estil Halilrud,[2] és la proposta d'una civilisació de l'Edat del Bronze ubicada en Sistán (Iran i Afganistan).
Més específicament, cobriria aproximadament Konar Sandal, prop de Jiroft en l'àrea del riu Halil. Atres llocs importants associats en esta cultura inclourien Shahr-i Sokhta (lliteralment, Ciutat Cremada en persa), Tepe Bampur, Espiedej, Shahdad, Tal-i-Iblis i Tepe Yahya.
L'agrupació d'estos llocs com una "civilisació independent de l'Edat del Bronze en la seua pròpia arquitectura i possible llengua, situada entre Elam a l'oest i la Civilisació del Valle del Indo a l'est, va ser proposta per primera volta per Yousef Majidzadeh en 2003, cap de l'equip d'excavació arqueològica en Jiroft, basat en artefactes arqueològics expropiats per les autoritats iranís. Va especular en que els restants descoberts en estos jaciments constituirien el regne perdut d'Aratta, pero les seues conclusions han segut rebudes en escepticisme per diferents acadèmics. Atres conjectura (per eixemple, Daniel T. Potts, Piotr Steinkeller) en la poc coneguda ciutat-estat de Marhashi, que aparentment es trobava a l'est de Elam.[2]
El descobriment
En 2001 es va descobrir de forma casual l'entrada a una tomba prop del riu Halid Roud. En el seu interior es va trobar un got de clorita en incrustaciones de pedres dures. La població local va saquejar de forma sistemàtica el lloc i moltes peces varen terminar en el mercat d'antiguetats, pero en febrer de 2002 varen intervindre les autoritats iranís i despuix de vàries detencions, varen conseguir recuperar una ceràmica de lapislázuli i coure en dibuixos en relleu datat en el III mileni a. C., pero en dispersar-se la ceràmica, pel saqueig, s'ha fet difícil reconstruir dita cultura.
Se sap que no és mencionada en cap text o registre de l'antiguetat, encara que s'ha sugerit que podria ser «el país d'Aratta» a on segons els mits de Sumer existia una cultura rival de la d'Uruk, atres conjeturan (com Daniel T. Potts, Piotr Steinkeller) que està conectada en la ciutat estat de Marhashi, que aparentment estava a l'est d'Elam.
El got de clorita en relleus d'animals, sers fantàstics i arquitectura era tot els que els estudiosos tenien, pero la zona original i la datació eren objecte de discussió.
En febrer de 2003 l'arqueòlec iraní Youssef Madjidzadeh va iniciar la primera campanya d'excavacions en Komar Sandal Sur i Nort, que provablement formen part d'un únic centre urbà del com forma partix la necròpolis saquejada. El seu estudi i anàlisis són proseguits any rere any en una activa colaboració internacional.
Àmbit Històric - Geogràfic
Els estudis han permés identificar molts llocs pertanyents a dita civilisació, que segons pareix es va desenrollar en un àrea d'aproximadament 400 km X 300 km, en una àmplia vall semidesértico circundado per altes montanyes, obert en direcció suroest cap al Estret de Ormuz en el Golf Pèrsic.
Es troba en la «via del lapislázuli» que duya el preciós material, travessant la zona en la seua ruta cap al Antic Egipte, despuix de partir d'Afganistan. Els seus habitants provablement procedien del Àsia Central. L'agricultura es basava provablement en la producció de dátiles, i l'irrigació s'assegurava en un pou artesiano para no dependre del riu.
En una montanya situada a uns 150 km al nort de la ciutat s'han descobert unes antigues mines de coure des d'a on s'obtenia el metal amprat per dita civilisació. El lloc d'a on provenia la clorita del got no ha segut encara identificat.
El coneiximent de l'escritura i l'antiguetat de la ciutat han dut a algunes hipòtesis, com dir que és anterior a Mesopotamia com a primera civilisació urbana, mentres que unes atres, disminuïxen la seua importància. Serà necessari seguir profundisant en el llegat de dita civilisació per a comparar-la en la de Sumer i la del Valle del Indo.
El got de pedra
El got de clorita es caracterisa per estar difòs de Síria (Mari) a Mesopotamia (Nippur i Ur) i d'Uzbekistan (Soch) a la Península aràbiga (incloent l'illa de Tarut). Els seus incrustaciones de lapislázuli procedixen d'Afganistan o inclús de l'Índia, per lo que hi ha gent que dubta que el got de clorita fora produït en Jiroft, en clorita cavada localment. Jiroft potser fora el major centre de producció, pero els artesans locals no varen imitar l'estil. Molts eren fabricats per a us funerari per a no ser utilisats mai en dit fi. Atres gots eren d'alabastre rosa o de marbre blanc. Els gots trobats corresponien a tres formes: got, copa i llarc i redó, segons certes interpretacions representen una versió antiga del mit de Mesopotamia d'Etana, que seria certament originari d'esta regió.
La ciutat de Konar Sandal
Esta ciutat està presidida per una plataforma de rajola crua que recorda als ziggurats de Mesopotamia, encara que aparentment era una fortalea, rodejada d'un gros mur. Constava d'a lo manco dos pisos en finestres. Es diferencia del restant d'edificis públics pel major tamany de la rajola crua utilisada en la seua construcció. En esta ciutat s'ha localisat un taller per a l'elaboració de les pedres dures i de les madreperles.
Un important descobriment va ser un fragment d'una inscripció en escritura elamita llineal, que dona eixemple de contactes en la Susa del III mileni a. C.
Amprant com a base l'indagació geodèsica durant les campanyes successives s'han trobat estrats individuals d'a lo manco 10 fases distintes. Gràcies als repetits descobriments, ha segut possible establir que la necròpolis ya era utilisada des del IV mileni a. C., época en la que sembla haver un estret llegat en la cultura de Tall-i-Iblis (descoberta per Joseph R. Caldwell) i inclús s'ha propost que estava habitada per al VI mileni a. C. Durant les últimes campanyes s'ha desenterrado una estàtua de bronze en la figura d'un cap de cabra datada en el III mileni a. C.
S'excaven restants en la principal ciutat de la regió Konar Sandal, pero també hi ha un jaciment important en Tepe Yahya, en la província de Kermán. Atres excavacions realisades en esta província varen ser conduïdes per sir Auren Stein en 1930, una de les més notables, va ser la del grup liderat pel professor Joseph R. Caldwell del Museu Estatal d'Illinois en 1966 ( Tall-i-Iblis ), i Lamberg Karvolski de l'Universitat d'Harvard en 1967 (Tepe Yahya, Sogan Valley, Dolatabad).
Cultura d'Helmand
- Artícul principal → Cultura d'Helmand.
El terme 'Civilisació d'Helmand' va ser propost per M. Tosi en referència a una cultura de l'oest d'Afganistan de l'Edat del Bronze, que floriria entre el c. 2500 i 1900 a. C. i que pot ser que haguera coincidit en el gran floriment de la Civilisació del Valle del Indo. Esta va anar també la fase final dels Periodos III i IV de Shahr-i Sokhta, i l'última part del Periodo IV de Mundigak.[3]
Per tant, la cultura de Jiroft està estretament relacionada en la cultura d'Helmand. La cultura Jiroft va florir en l'est d'Iran i la cultura Helmand en l'oest d'Afganistan, al mateix temps. De fet, poden representar la mateixa àrea cultural. També pot estar relacionada en Bampur. La cultura de Mejergar, per un atre costat, és molt anterior.
Escritura de Jiroft
Youssef Madjidzadeh va fer públic el descobriment d'un grup de tablillas, unes contenint una desconeguda escritura geomètrica i unes atres en una escritura comparable a l'escritura llineal elamita , sent datades cap al 2200 a. C. L'anunci d'este descobriment es va rebre en escepticisme; en 2007 Jacob Dahl, especialiste en texts antics de l'Universitat Lliure de Berlín va dir: «cap especialiste d'este món podria considerar-ho més que una absoluta falsificació» (no specialist in the world would considerer these to be anything but absolute fakes ). Youssef Madjidzadeh és defés per la co-excavadora Holly Pittman de l'Universitat de Pennsilvània que fa notar que anteriors descobriments d'antigues civilisacions varen ser objecte de similar incredulitat.
Els arqueòlecs Sorena Firouzi i Hossien Kohestani andarz han propost el dessiframent parcial d'una de les tablillas en escritura geomètrica. Segons ells s'estaria narrant una genealogia.
Referències
- ↑ Oscar White Muscarella, Jiroft (2008), en: Encyclopedia Iranica. "For archeological accuracy the terms “Jiroft” or “Jiroft culture” employed to definix a specific ancient Iranian culture and its artifacts should only be cited within quotation marks. All the artifacts known to dona't that llaure accorded the Jiroft label have not been excavated; they have in fact been plundered."
- ↑ 2,0 2,1 Potts, D. T. (2016). The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State (en en), Cambridge University Press, p. 91. ISBN 978-1-107-09469-7.
- ↑ Jarrige, J.-F., Didier, A. & Quivron, G. (2011) Shahr-i Sokhta and the Chronology of the Indo-Iranian Borderlands. Paléorient 37 (2): 7-34. Acadèmia.edu.
Bibliografia
- Jiroft, Fabuleuse Decouverte en Iran, Dossiers Archeologica 287, octubre de 2003.
- Yousef Mazidzadeh, Jiroft earliest oriental civilization (2004).
- O. White Muscarella, Jiroft and "Jiroft-Aratta": A Review Article of Yousef Madjidzadeh, Jiroft: The Earliest Oriental Civilization, Bulletin of the Àsia Institute 15 (2005) pp. 173–198.
- Andrew Lawler, Ancient Writing or Modern Fakery?, Science 3 d'agost de 2007: Vol. 317. n. 5838, pp. 588–589.
- Andrew Lawler, Iranian Dig Opens Window on New Civilization, Science 21 de maig de 2004: Vol. 304. n. 5674, pp. 1096–1097.
- M.R. Maheri The Early Civilizations of Kerman (تمدّن های نخستین کرمان), Markaze Kerman Shenasaee (2000), 1ª ed., ISBN 964-6487-21-1
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Civilisació de Jiroft.- Pejman Akbarzadeh«Buried for 4,000 years, this ancient culture could expand the 'Cradle of Civilization'».
- Jiroft and "Jiroft-Aratta". A Review Article of Yousef Madjidzadeh. Jiroft: The Earliest Oriental Civilization. Oscar White Muscarella.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Civilisació de Jiroft» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.