Pou artesià
Un pou artesià és aquell tipo d'ullal o pou que comunica en un acuífero captiu d'aigua (o petròleu), estant el nivell piezométrico (o nivell potenciométrico) del líquit per damunt del nivell freàtic. Es parla d'un pou artesià surgente quan el líquit confinat ascendix per damunt de la superfície del terreny de forma natural fins a alcançar un nivell casi equivalent al del punt d'alimentació de la capa captiva, quedant minorat per la pèrdua de càrrega.


El seu nom va sorgir en Artois (cridada en castellà Artesia), França, a on en 1126 es va perforar el pou més antic d'Europa. Molts sigles abans ya s'excavaven en Síria i Egipte. En el desert del Sahara s'usaven per a alimentar els oasis. En Espanya, el més famós és el conegut com la font de Cella, en Cella, província de Terol.
La Llei de Pascal prediu la pressió hidrostàtica:
___MATH_0___
A on ___MATH_1___ és la densitat del decorregut, g l'acceleració de la gravetat, i z l'altura.