Irrigació


El irrigació[1][2] consistix en aportar aigua als cultius per mig del sol per a satisfer les seues necessitats hídriques que no varen ser coberts per mig de la precipitació, o be per a incrementar la producció agrícola en transformar zones d'agricultura de seca en zones de regadiu. S'utilisa en l'agricultura i en la jardineria.
L'agricultura de rec
L'agricultura de rec o agricultura de regadiu consistix en el suministrament de les necessàries cantitats d'aigua als cultius per mig de diversos mètotos artificials de rec. Este tipo d'agricultura requerix inversions de capital i una cuidada infraestructura hídrica: canals, aqüeductes, aspersores, estanys, etc., que exigixen, a la seua volta, un desenroll tècnic alvançat. Entre els cultius habituals de regadiu destaquen els frutales, l'arròs, les hortalices i la remolacha.
El recurs aigua és imprescindible per a la producció de cultius de la seua disponibilitat depén la formació de nova biomassa vegetal. En cultius com a tomata i lletuga els continguts d'aigua en l'interior de la planta superen el 90%. És clar que l'aigua és peça clau per a produir més aliments, pero també és clar que hui en dia constituïx un recurs cada volta més escàs. Per a ejemplificar el consum d'aigua en l'agricultura supongam la meta de producció d'un blat de 5 ton/ha, a on es necessiten al voltant de 500 L d'aigua per a produir 1 kg de matèria seca; açò resulta en un consum de 2500 m³ d'aigua/ha per a produir dit rendiment.
Métodos

Els sistemes de rec poden incloure els següents equips i infraestructura:
- embassaments (en represa) o reservorios;
- basses;
- obres de pren o derivació (preses derivadoras, etc.);
- pous, estacions de bombeig, aqüeductes i canonades per a transportar l'aigua (incloent el drenage);
- sistemes de distribució de rec: canals a làmina oberta, entubamiento de canal i rets de distribució presurizada.
A partir d'eixes infraestructures, els métodos més comuns de rec són:
- Per arroyamiento o regates.
- Per inundació o sumersión, generalment, en terrats o taulons aplanados entre dos caballones.
- Per aspersión. El rec per aspersión rocía l'aigua en gotes per la superfície de la terra, assemblant-se a l'efecte de la pluja.
- Per infiltració o canals.
- Per goteig o rec localisat. El rec per goteig llibera gotes o una chorrada fina, a través dels forats d'una canonada plàstica que es coloca sobre o baix de la superfície de la terra.
- Per drenage.
El método principal d'entrega d'aigua al camp (para prop del 95 % dels proyectes en tot lo món) és el rec per inundació o de regata. Atres sistemes ampren aspersores i rec per goteig. Encara que siguen tècniques relativament noves, que requerixen una inversió inicial més gran i maneig més intensiu que el rec de superfície, el rec per aspersión i el de goteig suponen una millora important en l'eficiència de l'ús de l'aigua, i reduïxen els problemes relacionats en el regadiu
Tradicional
Es construïxen canals pels que es du l'aigua i canalillos que la distribuïxen per les zones agrícoles. En els seus punts terminals, els canalillos apleguen a les arqueta, que tenen un portell, que en estar obert permet l'eixida de l'aigua.
Este antic modo de regar, per mig de canals pels que es du l'aigua i canalillos que la distribuïxen per les zones agrícoles, va caent en desús en el món desenrollat, fomentant-se per les administracions públiques el canvi a atres sistemes.
Nous sistemes

Actualment, s'utilisa el rec per aspersión o el rec per goteig, tractats en sistemes informatisats que regulen la quantia, la humitat ambiente i la fertilisació del sol. El sistema gota a gota és molt apropiat per als llocs a on hi ha escassea d'aigua.
Per a implantar un sistema eficient de rec deuen ser considerades cuidadosadament les relacions Aigua-planta i Aigua-solc.
El proyecte ENORASIS ha desenrollat el sistema de rec ENORASIS DSS que permet aumentar significativament la rendabilitat de molts cultius. Eixemple d'això són el cultiu de pomes i cireres en Sèrbia que varen passar d'un ingrés de 50275 (Euro/ha) a un ingrés de 52880 (Euro/ha) en aplicar dit sistema de rec.[3]
També existix el rec textil exudante, creat en la década dels 80 pel enólogo francés René Petit, qui va concloure que els actuals sistemes de rec presentaven séries llimitacions i inconvenients pel seu disseny i que eren restringits pel material usat en la seua fabricació. Va crear llavors, un tubo textil i poroso a on l'aigua s'aplicava al sol a través dels poros de la paret del tubo textil, formant una llínea contínua i uniforme d'humitat en tota la llongitut del tubo poroso.
Característiques
Característiques del sistema de rec:
- Aforro d'aigua, entre 50 a 60 %, depenent del sistema utilisat.
- Menys problemes de obturación deguda a les sals dissoltes i a les partícules sòlides en suspensió presents en totes les aigües de rec.
- Resistència a la tracció i a l'esgarre, de llarga duració, manejable i fàcil d'instalar.
- Regue uniforme, variant el cabal en la pressió, i pot ser instalat en superfície o enterrat. Rec ideal per a cultius en llínea i també en jardineria.
- Es pot regar a només 0,2 bar de pressió en el consegüent aforro d'energia, permetent regar per gravetat.
- Resistent a la radiació ultravioleta, al ras i als productes químics normalment utilisats en agricultura i jardineria.
- Baix cost de mà d'obra. Actualment, encara seguixen funcionant les primeres instalacions.
Rec localisat
Una manera moderna de regar és l'utilisació dels métodos de rec per goteig i microaspersión (rec localisat), que consistix en l'aplicació de l'aigua al sol en forma localisada, és dir, només es mulla una zona restringida del volum radicular. Estos mètotos són apropiats per a zones a on l'aigua és escassa, ya que la seua aplicació es fa en menudes dosis i de manera freqüent, conseguint en açò un millor control de l'aplicació de l'aigua i alguns atres beneficis agronómicos. En canvi, és el sistema que requerix major inversió inicial.
El rec localisat es va escomençar a ensajar en Alemània en 1860 i en Estats Units en 1918, per mig de canonades porosas o perforades enterrades. El sistema va resultar car pel tipo de canonades que s'ampraven i presentava problemes d'obstrucció, perque les raïls de les plantes acabaven taponando les eixides.
Pot afirmar-se que el rec localisat tal com es coneix en l'actualitat, va escomençar en Anglaterra, despuix de la Segona Guerra Mundial, en hivernàculs, semilleros i jardineria, utilisant-se microtubos com a emissors.
No obstant, és en la década dels xixanta, en Israel, quan s'inicia la seua expansió, despuix del perfeccionament de les tècniques d'extrusió i injecció dels plàstics (ref. Medina, 1979).
Aixina, Israel va ser un dels països pioners en l'investigació i desenroll d'este tipo de recs per a el seu zones àrides, semiàrides i desèrtiques. Simultàneament es va investigar en Itàlia, Anglaterra, França i els Estats Units, aplegant-se a bons resultats, botant de l'etapa experimental a la fase d'expansió agrícola(ref. Rodríguez, 1982).
El rec localisat supon una millora tecnològica important, que contribuirà per tant a una major productivitat. Implica un canvi profunt dins dels sistemes d'aplicació d'aigua al sol que incidirà també en les pràctiques culturals a realisar, fins al punt que pot considerar-se com una nova tècnica de producció agrícola.
Característiques
Les seues característiques principals són:
- L'aigua s'aplica al sol des d'una font que pot considerar-se puntual, s'infiltra en el terreny i es mou en direcció horisontal i vertical. En açò diferix substancialment del rec tradicional en el que predominen les forces de gravetat i per tant el moviment vertical.
- No es mulla tot el sol, sino solament una part del mateix, que varia en les característiques del sol, el cabal de l'emissor i el temps d'aplicació. En esta part humida és en la que la planta concentrarà les seues raïls i de la que s'alimentarà.
- El manteniment d'un nivell òptim d'humitat en el sol implica una baixa tensió d'aigua en el mateix. El nivell d'humitat que es manté en el sol és propenc a la capacitat de camp, la qual cosa és molt difícil de conseguir en atres sistemes de rec, puix caldria regar diàriament i es produirien encharcamientos i asfíxia radicular.
- Requerix un abonat freqüent, puix com a conseqüència del moviment permanent de l'aigua en el bulbo, pot produir-se un llavat excessiu de nutrients.
- Utilisa menuts cabals a baixa pressió.
- S'opera en la freqüència necessària per a conseguir un alt contingut d'humitat en el sol (rec d'alta freqüència).
- Possibilitat d'aplicació d'atres productes químics utilisant l'infraestructura de rec. Estos productes poden tindre funcions de correctors, desinfectantes del sol, herbicida, nematicidas, fungicides, reguladors de creiximent, etc.[4]
Ventages dels sistemes de rec presurizados
- Aforro de mà d'obra. Açò ocorre degut a que el sistema generalment és automatizado o semiautomatizado.
- Possibilitat de regar en qualsevol tipo de topografia i gruixa menudes de sol. Control adequat de l'aplicació i la distribució de l'aigua en el sol. Possibilitat d'usar aigües en alt contingut de sals.
- No existix interferència a causa dels vents, com en el sistema de rec per aspersión.
- S'eliminen completament els canals i aqüeductes de distribució usades en rec per gravetat i s'aumenta la superfície útil.
- Del rec localisat s'obtenen alguns beneficis agronómicos, tals com:
- Es facilita el control de les males herbes en el terreny, degut a que hi ha parts del mateix que no es mullen.
- Aument en la producció i calitat dels fruts, ya que es manté un baix esforç d'humitat del sol durant tot el cicle del cultiu.
- Rec continu del cultiu durant un temps prolongat sense que açò duga problemes d'asfíxia radicular.
- Fertilisació a través de l'aigua de rec, aumentant l'eficiència, la localisació i dosis dels abonaments. D'esta mateixa manera es poden aplicar atres productes agroquímicos.
- Permet realisar, simultàneament al rec, atres llabors culturals, ya que en haver zones seques, no es presenta obstàcul per a desplaçar-se sobre el terreny.
- Evita la lixiviación dels nutrients del sol i el control sanitari es reduïx notablement.
Desventages dels sistemes de rec presurizados
- El cost inicial d'adquisició és elevat, depenent del cultiu, topografia i el grau d'automatisació que es vullga de l'equip.
- El taponamiento dels emissors (goteros principalment) degut a que la seua àrea d'eixida és prou reduïda. Açò està relacionat directament en la filtració i la calitat química de l'aigua.
- En cas d'utilisar aigües en alt contingut de sals periòdicament sense realisar llavats al final de cada cicle, el sol corre el perill de salinizarse a curt o mijà determini.
- Requerix que els usuaris tinguen coneiximents en el maneig adequat de l'equip instalat.
- No és recomanable la seua utilisació en cultius de cobertura total.
Vore també
- Kufra
- Estadístiques del rec agrícola
- Maneig de l'aigua de rec
- Rec intensiu
- Rec en cons aluvials
- Tècniques de regadiu
Referències
- ↑
- ↑ «riego».Consultat el 29 de Abril de 2024.
- ↑ «Economic efficiency of irrigation (Euro/ha)». Social Impact Open Repository. www.sior.ub.edu. Archivat des de l'original, el 5 de septiembre de 2017. Consultat el 2017.
- ↑ Antonio L. Alarcón, Tecnología para cultivos de alto rendimiento, 1.ª ed., 2000.