Anar al contingut

Irrigació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Irrigació (desambiguació).
Métodos de rec habituals.
Percentage de terra agrícola que és rega El percentage de la superfície total de terres agrícoles que és rega (és dir, és proporciona aigua a propòsit), incloses els terres regades per inundació controlada. La terra agrícola és la combinació de terres de cultiu (cultivables) i de pastoreig.

El irrigació[1][2] consistix en aportar aigua als cultius per mig del sol per a satisfer les seues necessitats hídriques que no varen ser coberts per mig de la precipitació, o be per a incrementar la producció agrícola en transformar zones d'agricultura de seca en zones de regadiu. S'utilisa en l'agricultura i en la jardineria.


L'agricultura de rec

L'agricultura de rec o agricultura de regadiu consistix en el suministrament de les necessàries cantitats d'aigua als cultius per mig de diversos mètotos artificials de rec. Este tipo d'agricultura requerix inversions de capital i una cuidada infraestructura hídrica: canals, aqüeductes, aspersores, estanys, etc., que exigixen, a la seua volta, un desenroll tècnic alvançat. Entre els cultius habituals de regadiu destaquen els frutales, l'arròs, les hortalices i la remolacha.

El recurs aigua és imprescindible per a la producció de cultius de la seua disponibilitat depén la formació de nova biomassa vegetal. En cultius com a tomata i lletuga els continguts d'aigua en l'interior de la planta superen el 90%. És clar que l'aigua és peça clau per a produir més aliments, pero també és clar que hui en dia constituïx un recurs cada volta més escàs. Per a ejemplificar el consum d'aigua en l'agricultura supongam la meta de producció d'un blat de 5 ton/ha, a on es necessiten al voltant de 500 L d'aigua per a produir 1 kg de matèria seca; açò resulta en un consum de 2500 m³ d'aigua/ha per a produir dit rendiment.


Métodos

Image satelital de plantacions de cereal, principalment dacsa, en Kansas, Estats Units. La forma circular de les mateixes es deu al procés de irrigación amprat. Els círculs tenen entre 800 i 1600 m de diàmetro (entre mija i una milla quadrada, aproximadament).

Els sistemes de rec poden incloure els següents equips i infraestructura:

  • embassaments (en represa) o reservorios;
  • basses;
  • obres de pren o derivació (preses derivadoras, etc.);
  • pous, estacions de bombeig, aqüeductes i canonades per a transportar l'aigua (incloent el drenage);
  • sistemes de distribució de rec: canals a làmina oberta, entubamiento de canal i rets de distribució presurizada.

A partir d'eixes infraestructures, els métodos més comuns de rec són:

  • Per arroyamiento o regates.
  • Per inundació o sumersión, generalment, en terrats o taulons aplanados entre dos caballones.
  • Per aspersión. El rec per aspersión rocía l'aigua en gotes per la superfície de la terra, assemblant-se a l'efecte de la pluja.
  • Per infiltració o canals.
  • Per goteig o rec localisat. El rec per goteig llibera gotes o una chorrada fina, a través dels forats d'una canonada plàstica que es coloca sobre o baix de la superfície de la terra.
  • Per drenage.

El método principal d'entrega d'aigua al camp (para prop del 95 % dels proyectes en tot lo món) és el rec per inundació o de regata. Atres sistemes ampren aspersores i rec per goteig. Encara que siguen tècniques relativament noves, que requerixen una inversió inicial més gran i maneig més intensiu que el rec de superfície, el rec per aspersión i el de goteig suponen una millora important en l'eficiència de l'ús de l'aigua, i reduïxen els problemes relacionats en el regadiu


Tradicional

Sistema de rec abandonat, en aqüeductes i comportes per a la distribució. L'aigua vènia per canonades dones d'un motor que bombejava l'aigua dones d'un pou situat a un km de distància. Substituït a fins del sigle XX pel bombeig a un embassament que distribuïx l'aigua en el sistema de rec per goteig, en Catadau i Carlet, Valéncia.

Es construïxen canals pels que es du l'aigua i canalillos que la distribuïxen per les zones agrícoles. En els seus punts terminals, els canalillos apleguen a les arqueta, que tenen un portell, que en estar obert permet l'eixida de l'aigua.

Este antic modo de regar, per mig de canals pels que es du l'aigua i canalillos que la distribuïxen per les zones agrícoles, va caent en desús en el món desenrollat, fomentant-se per les administracions públiques el canvi a atres sistemes.


Nous sistemes

Parcela de tarongers jóvens que combina el sistema tradicional de rec en el sistema per goteig, en la finalitat d'optimisar els beneficis sobre el creiximent de la plantació, i uns atres.
Rec en un cultiu de cotó.
Erro al crear miniatura:
Rec de cancha de fútbol en Ystad 2020.

Actualment, s'utilisa el rec per aspersión o el rec per goteig, tractats en sistemes informatisats que regulen la quantia, la humitat ambiente i la fertilisació del sol. El sistema gota a gota és molt apropiat per als llocs a on hi ha escassea d'aigua.

Per a implantar un sistema eficient de rec deuen ser considerades cuidadosadament les relacions Aigua-planta i Aigua-solc.

El proyecte ENORASIS ha desenrollat el sistema de rec ENORASIS DSS que permet aumentar significativament la rendabilitat de molts cultius. Eixemple d'això són el cultiu de pomes i cireres en Sèrbia que varen passar d'un ingrés de 50275 (Euro/ha) a un ingrés de 52880 (Euro/ha) en aplicar dit sistema de rec.[3]

També existix el rec textil exudante, creat en la década dels 80 pel enólogo francés René Petit, qui va concloure que els actuals sistemes de rec presentaven séries llimitacions i inconvenients pel seu disseny i que eren restringits pel material usat en la seua fabricació. Va crear llavors, un tubo textil i poroso a on l'aigua s'aplicava al sol a través dels poros de la paret del tubo textil, formant una llínea contínua i uniforme d'humitat en tota la llongitut del tubo poroso.


Característiques

Característiques del sistema de rec:

  • Aforro d'aigua, entre 50 a 60 %, depenent del sistema utilisat.
  • Menys problemes de obturación deguda a les sals dissoltes i a les partícules sòlides en suspensió presents en totes les aigües de rec.
  • Resistència a la tracció i a l'esgarre, de llarga duració, manejable i fàcil d'instalar.
  • Regue uniforme, variant el cabal en la pressió, i pot ser instalat en superfície o enterrat. Rec ideal per a cultius en llínea i també en jardineria.
  • Es pot regar a només 0,2 bar de pressió en el consegüent aforro d'energia, permetent regar per gravetat.
  • Resistent a la radiació ultravioleta, al ras i als productes químics normalment utilisats en agricultura i jardineria.
  • Baix cost de mà d'obra. Actualment, encara seguixen funcionant les primeres instalacions.


Rec localisat

Una manera moderna de regar és l'utilisació dels métodos de rec per goteig i microaspersión (rec localisat), que consistix en l'aplicació de l'aigua al sol en forma localisada, és dir, només es mulla una zona restringida del volum radicular. Estos mètotos són apropiats per a zones a on l'aigua és escassa, ya que la seua aplicació es fa en menudes dosis i de manera freqüent, conseguint en açò un millor control de l'aplicació de l'aigua i alguns atres beneficis agronómicos. En canvi, és el sistema que requerix major inversió inicial.

El rec localisat es va escomençar a ensajar en Alemània en 1860 i en Estats Units en 1918, per mig de canonades porosas o perforades enterrades. El sistema va resultar car pel tipo de canonades que s'ampraven i presentava problemes d'obstrucció, perque les raïls de les plantes acabaven taponando les eixides.

Pot afirmar-se que el rec localisat tal com es coneix en l'actualitat, va escomençar en Anglaterra, despuix de la Segona Guerra Mundial, en hivernàculs, semilleros i jardineria, utilisant-se microtubos com a emissors.

No obstant, és en la década dels xixanta, en Israel, quan s'inicia la seua expansió, despuix del perfeccionament de les tècniques d'extrusió i injecció dels plàstics (ref. Medina, 1979).

Aixina, Israel va ser un dels països pioners en l'investigació i desenroll d'este tipo de recs per a el seu zones àrides, semiàrides i desèrtiques. Simultàneament es va investigar en Itàlia, Anglaterra, França i els Estats Units, aplegant-se a bons resultats, botant de l'etapa experimental a la fase d'expansió agrícola(ref. Rodríguez, 1982).

El rec localisat supon una millora tecnològica important, que contribuirà per tant a una major productivitat. Implica un canvi profunt dins dels sistemes d'aplicació d'aigua al sol que incidirà també en les pràctiques culturals a realisar, fins al punt que pot considerar-se com una nova tècnica de producció agrícola.


Característiques

Les seues característiques principals són:

  • L'aigua s'aplica al sol des d'una font que pot considerar-se puntual, s'infiltra en el terreny i es mou en direcció horisontal i vertical. En açò diferix substancialment del rec tradicional en el que predominen les forces de gravetat i per tant el moviment vertical.
  • No es mulla tot el sol, sino solament una part del mateix, que varia en les característiques del sol, el cabal de l'emissor i el temps d'aplicació. En esta part humida és en la que la planta concentrarà les seues raïls i de la que s'alimentarà.
  • El manteniment d'un nivell òptim d'humitat en el sol implica una baixa tensió d'aigua en el mateix. El nivell d'humitat que es manté en el sol és propenc a la capacitat de camp, la qual cosa és molt difícil de conseguir en atres sistemes de rec, puix caldria regar diàriament i es produirien encharcamientos i asfíxia radicular.
  • Requerix un abonat freqüent, puix com a conseqüència del moviment permanent de l'aigua en el bulbo, pot produir-se un llavat excessiu de nutrients.
  • Utilisa menuts cabals a baixa pressió.
  • S'opera en la freqüència necessària per a conseguir un alt contingut d'humitat en el sol (rec d'alta freqüència).
  • Possibilitat d'aplicació d'atres productes químics utilisant l'infraestructura de rec. Estos productes poden tindre funcions de correctors, desinfectantes del sol, herbicida, nematicidas, fungicides, reguladors de creiximent, etc.[4]


Ventages dels sistemes de rec presurizados

Erro al crear miniatura:
Pou Nou en Catarroja. Este pou va utilisar un motor de vapor —d'ahí el fumeral— i va anar posteriorment electrificado —observen-se els cables de suministrament—.
  • Aforro de mà d'obra. Açò ocorre degut a que el sistema generalment és automatizado o semiautomatizado.
  • Possibilitat de regar en qualsevol tipo de topografia i gruixa menudes de sol. Control adequat de l'aplicació i la distribució de l'aigua en el sol. Possibilitat d'usar aigües en alt contingut de sals.
  • No existix interferència a causa dels vents, com en el sistema de rec per aspersión.
  • S'eliminen completament els canals i aqüeductes de distribució usades en rec per gravetat i s'aumenta la superfície útil.
  • Del rec localisat s'obtenen alguns beneficis agronómicos, tals com:
  • Es facilita el control de les males herbes en el terreny, degut a que hi ha parts del mateix que no es mullen.
  • Aument en la producció i calitat dels fruts, ya que es manté un baix esforç d'humitat del sol durant tot el cicle del cultiu.
  • Rec continu del cultiu durant un temps prolongat sense que açò duga problemes d'asfíxia radicular.
  • Fertilisació a través de l'aigua de rec, aumentant l'eficiència, la localisació i dosis dels abonaments. D'esta mateixa manera es poden aplicar atres productes agroquímicos.
  • Permet realisar, simultàneament al rec, atres llabors culturals, ya que en haver zones seques, no es presenta obstàcul per a desplaçar-se sobre el terreny.
  • Evita la lixiviación dels nutrients del sol i el control sanitari es reduïx notablement.


Desventages dels sistemes de rec presurizados

  • El cost inicial d'adquisició és elevat, depenent del cultiu, topografia i el grau d'automatisació que es vullga de l'equip.
  • El taponamiento dels emissors (goteros principalment) degut a que la seua àrea d'eixida és prou reduïda. Açò està relacionat directament en la filtració i la calitat química de l'aigua.
  • En cas d'utilisar aigües en alt contingut de sals periòdicament sense realisar llavats al final de cada cicle, el sol corre el perill de salinizarse a curt o mijà determini.
  • Requerix que els usuaris tinguen coneiximents en el maneig adequat de l'equip instalat.
  • No és recomanable la seua utilisació en cultius de cobertura total.


Vore també

Plantilla:Columnas

Plantilla:Nueva columna

Plantilla:Final columnas

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «riego».Consultat el 29 de Abril de 2024.
  3. ↑ «Economic efficiency of irrigation (Euro/ha)». Social Impact Open Repository. www.sior.ub.edu. Archivat des de l'original, el 5 de septiembre de 2017. Consultat el 2017.
  4. ↑ Antonio L. Alarcón, Tecnología para cultivos de alto rendimiento, 1.ª ed., 2000.

Enllaços externs