Maneig de l'aigua de rec
El rec (el regadiu, la irrigación) és la abstracció artificial d'aigua del seu entorn natural seguida per la distribució a nivell de proyecte en el motiu de aplicació a nivell de camp per a promoure la producció agrícola en époques en pluja escassa.
En esta pàgina es tracten les formes d'organisació, la gestió, i els mijos d'administració de l'aigua de rec a nivell de proyecte.
Administració de l'aigua
[editar | editar còdic]
Els elements físics més importants d'un proyecte de rec són el aigua i la terra. Segons les relacions de propietat d'estos elements pot haver diferents classes de maneig d'aigua:[1]
- el maneig comunitari
- el maneig empresarial
- el maneig utilitari
El maneig comunitari
[editar | editar còdic]Fins a fins de el XIX el desenroll de proyectes de rec va succeir a un ritme tranquil,[2] aplegant a un àrea baix rec d'uns 50 millons d'hectàrees en el món, sent açò més o menys 20 % de l'àrea regada en l'actualitat. La terra era majorment propietat privada o assignada per les autoritats de les comunitats dels pobles als llauradors, pero els recursos d'aigua varen quedar en les mans de les comunitats que manejaven l'aigua de rec de modo comunitari cooperatiu.
El maneig empresarial
[editar | editar còdic]
La classe empresarial de maneig de l'aigua de rec ocorria en grans latifundis o en corporacions agràries, pero també en països en control central. Les terres i els recursos d'aigua abdós estaven en una sola mà.
Es varen trobar grans plantacióés en països colonisats en Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, aixina mateix en països amprant el treball d'esclaus. Es tractava generalment de cultius comercials d'exportació com el banano, la canya de sucre i el cotó. Es presenta en l'història que l'esclavitut va tindre els seus majors índexs en l'unió americana, no obstant va ser més cruel i sanguinària en la península de Yucatán en els camps de enequen o fibra de agave per a abastir la demanda europea d'este tipo de fibres bàsiques para en eixa época.
Com a resultat de reformes agràries, les facendes varen ser transformades en societats cooperatives en les quals els anteriors treballadors i empleats es varen nomenar membres de la societat i ells varen eixercir una forma cooperativa del maneig d'aigua i terra.
El maneig utilitari
[editar | editar còdic]
El maneig d'aigua del tipo utilitari ocorre en àrees a on la terra pertany a molts i l'explotació i distribució de l'aigua està a càrrec d'una organisació governamental o privada.
A partir de l'any 1900 els governs varen assumir més influència en assunts de rec perque:[1]
- Els recursos d'aigua es consideraven més i més propietat de govern per l'aument de la demanda d'aigua de bona calitat i la reducció relativa de la disponibilitat
- Els governs embarcaven en proyectes de rec de gran escala que es consideraven més eficients
- El desenroll de nous proyectes de rec es va tornar tan complicat des dels punts de vista tècnic, financer i organisatiu, que ells varen caure fòra de l'alcanç de comunitats menudes
- Les polítiques nacionals d'importació i exportació dels governs requerien cultius comercials i, eixercint el control de l'aigua a nivell nacional, els regantes podrien ser guiats més fàcilment cap a la plantació d'estos cultius
L'administració de les aigües significava un subsidi gran als proyectes de rec. Des de 1980 l'operació i el manteniment de molts proyectes de rec varen ser traslladats a Organisacions d'Usuaris de l'Aigua (OUA), associacions de regantes, o districtes de rec, que tenien d'assumir estes tasques i gran part dels costs, mentres es respectaven els drets d'aigua.
No obstant, l'explotació dels recursos d'aigua per mig de grans preses i embassaments - que al mateix temps produïxen energia elèctrica - aixina com els grans dics de desviació de l'aigua dels rius, varen permanéixer com a responsabilitat del govern, majorment perque s'involucrava la seguritat humana i la protecció ambiental.
En el passat el tipo utilitari de maneig ha testificat més conflictes i disturbis que els atres tipos (vejau Pràctiques d'entrega més avall).
Costs de l'aigua
[editar | editar còdic]Preus i tarifes
[editar | editar còdic]L'aigua de rec du un preu per a cobrir els costs de maneig. Existixen els següents sistemes de tarifes:[3]
- absència de tarifes, el govern assumix els costs
- tarifa en hores de faena, que s'aplica normalment en el maneig de tipo comunitari en proyectes de rec tradicionals
- tarifa anual per àrea, un preu fix per hectàrea per any
- tarifa estacional per àrea, un preu fix per hectàrea per estació de l'any en preus més elevats en les estacions seques
- tarifa volumètrica, un preu fix per m³ d'aigua; el consum de l'aigua requerix medició del fluix.
- tarifa progressiva segons el consum per hectàrea; el preu aumenta a mida que es consumix més aigua per hectàrea a fi de regular l'eficiència d'us.
L'us d'aigua subterrànea per al rec a sovint és llicenciat pel govern i se li permet a l'amo del pou extraure un cert volum màxim per any a un preu convingut.
Cobro dels costs
[editar | editar còdic]El cobro dels costs pot ser menor de lo intentat perque:[3]
- els ingressos són rebuts per una organisació aliena a l'entitat responsable del maneig
- els regantes i usuaris de l'aigua no tenen responsabilitat ni influència en el maneig
- falta de comunicació entre els llauradors i els gerents del proyecte
- els llauradors pobres no poden complir
- els regantes no reben l'aigua conforme a la necessitat, lo que pot referir-se a cantitats inapropiades o a moments inoportunos
- existix corrupció a nivell de gerència
Reembosse dels costs
[editar | editar còdic]El cobro dels costs a sovint és insuficient per al rembolso complet dels costs, per eixemple:
| País | Cobre de costs (%) | Reembós de costs (%) | Comentari |
|---|---|---|---|
| Argentina[4] | 67 | 12 | tarifa baixa: $70/ha/any |
| Bangladés[5] | 3-10 | <1 | tarifa no imposta |
| Brasil, Proyecte Jaiba[6] | 66 | 52 | |
| Colòmbia[4] | 76 | 52 | |
| Turquia[7] | 76 | 30-40 | |
| Sri Lanka[8] | 8 | <1 | tarifa no imposta |
Organisacions d'Usuaris de l'Aigua (OUA)
[editar | editar còdic]A partir de l'any 1980 es varen desenrollar moltes programes de transferència de les tasques d'operació i manteniment dels proyectes de rec dels governs a les Organisacions d'Usuaris de l'Aigua (OUA).
Un desenroll efectiu va tindre lloc en Mèxic,[9] a on es va iniciar en 1990 un programa de OUA's en drets d'aigua negociables. Cap a 1998 uns 400 OUA ya estaven en operació cobrint en promig 7600 hectàrees cada una. Elles eren capaços de cobrar més del 90 % dels costs, davant tot perque les tarifes es devien pagar en anterioritat. El subsidi governamental es va reduir a sol 6 %. Esforços similars es varen fer en el Perú, pero el progrés encara no està al nivell del de Mèxic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Effectiveness and Social/Environmental Impacts of Irrigation Projects: a Review. En: Annual Report 1988, International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, Països Baixos, pp. 18 - 34 . Baixar com PDF : [1]
- ↑ Bruce Sundquist, 2007. Chapter 1- Irrigation overview. En: The earth's carrying capacity, Some related reviews and analysis. En llínea: [2]
- ↑ 3,0 3,1 Banc Mundial, Cost Recovery and Water Pricing for Irrigation and Drainage Projects. Agriculture and Rural Development Discussion Paper 26, en llínea: [3]
- ↑ 4,0 4,1 Svendsen, M., Trava, J. i S.H. Johnson III. 1997. Participatory Irrigation Management: Benefits and Second Generation Problems. International Irrigation Management Institute, Colombo, Sri Lanka.
- ↑ Gob. de la República Popular de Bangladés. 2000. National Water Management Pla Project. Draft Development Strategy, Vol. 5. Ministry of Water Resources. Daca.
- ↑ Azevedo, L.G.. 1997. "Brazil." En: Water Pricing Experiences An International Perspective, ed. A. Dinar i A. Subramanian. Technical Paper Nº 386, Banc Mundial, Washington D.C.
- ↑ Dinar, A. i Mody, J. 2004. Irrigation water management policies: Allocation and pricing principles and implementation experience. Natural Resources Forum 28 (2) 112.
- ↑ Easter, K. W. 1993. Economic Failure Plagues Developing Countries’ Public Irrigation: An Assurance Problem. Water Resources Research 29(7): 1913-22.
- ↑ Palaus, E.V. 1999.Benefits and Second Generation Problems of Irrigation Management Transfer in Mexico. Economic Development Institute Participatory Irrigation Management Case Studies Séries, Economic Development Institute, Banc Mundial i Irrigation Water Management Institute.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manejo del agua de riego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.