Anar al contingut

Rec en cons aluvials

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cons aluvials (cons de dejecció, palmitos aluvials) ocorren al peu de montanyes i són testics d'avingudes de rius. Els rius, tenint un fluix veloç en la montanya, duen sediment. Despuix de perdre la velocitat en entrar en l'àrea pla al peu de la montanya, les aigües depositen els sediment creant un cos de terra en forma de con. Els sediment grossos, com la grava i l'arena es depositen primerament en la planicie prop de l'eixida del riu de la montanya. Els sediment més fins, consistint de rovina i argila es consoliden més llunt, al base del con.

En entrar en la planura, i forçat per les deposiciones dels sediment, el riu es dividix en numeroses branques que es despleguen aigües avall en forma de palmito. Els cons contenen reservorios considerables d'aigua subterrànea reblits anualment per l'infiltració de l'aigua de les branques del riu cap al subsol que normalment és ben permeable i s'obtenen aqüífers importants.

Les àrees montanyoses reben més precipitació que les planures i constituïxen una conca de drenage proveint un recurs d'aigua. Per açò, els cons aluvials en les regions àrits i semiáridos s'utilisen freqüentment per al rec de cultius agrícoles. Els cons mostren un aspecte vert en un ambient desértico.

Quan molt gran i pla, el con també es diu delta interior.

Els métodos de rec diferixen d'acort al règim hidrològic del riu, la forma del palmito, i els recursos naturals disponibles.

Classes de cons aluvials

Els següents cons aluvials es revisen en orde d'increment de rendiment d'aigua:

  • Els cons aluvials a lo llarc de planures de rius prop de Khuzdar, Baluchistán, Pakistan (figura 1).
Estos cons aluvials reben l'aigua de conques chicotetes en regions de montanya baixa. Són relativament menuts, inclinats, i subjectes a inundacions irregulars i repentins.
  • El con aluvial de Garmsar, a l'est de Teheran, Iran (figura 2).
Este con de tamany més gran rep les aigües del riu Hableh Rud en una conca important en els Montes Elburz
Este con ben gran rep les aigües del riu Paracaya que origina en la Cordillera dels Andes
Este con enorme i pla rep una cantitat gran d'aigua des d'Angola. El cabal entrant demora sis mesos abans d'aplegar a la base de la delta. El con és tan extens i pla que a sovint es diu delta interior.
  • Vistes aérees des de l'espai de cons aluvials
  • Fig. 1. Un en relativament chicotet i inclinat prop de Khuzdar, Baluchistán, Pakistan.
    Fig. 1. Un en relativament chicotet i inclinat prop de Khuzdar, Baluchistán, Pakistan.
  • Fig. 2. El con major de Garmsar, prop de Tehéran, Iran, al peu de la serra Alburz.
    Fig. 2. El con major de Garmsar, prop de Tehéran, Iran, al peu de la serra Alburz.
  • Fig. 3. El con gran de Punata prop de Cochabamba, Bolívia en la cordillera dels Andes.
    Fig. 3. El con gran de Punata prop de Cochabamba, Bolívia en la cordillera dels Andes.
  • Fig. 4. El con molt extens i pla de la delta interior de Okavango prop de Maun, Botswana.
    Fig. 4. El con molt extens i pla de la delta interior de Okavango prop de Maun, Botswana.

Estudis de casos

Khuzdar

La pluja promedia anual en Baluchistan varia entre 200 i 400 mm depenent de l'altitut, i la major part cau en l'hivern (novembre a març). Tradicionalment, en les terres en gradient, els llauradors construir dics de terra a lo llarc de les curves de nivell (isolíneas) per a captar l'aigua d'escorrentía (Fig. K1). Este método de recolecció d'aigua (localment cridat khushkaba) suplia aigua adicional per als cultius sembrats justament dalt del dic, a on l'aigua captada s'infiltra en el sol suministrant extra humitat en el sol per a suplementar la pluja escassa.


En cons aluvials, les avingudes varen proveir encara més aigua. Les avingudes desviades dels rieras es varen retindre darrere dels dics amprats en el sistema khushkaba.[1] Este método de intercepción d'avingudes es diu localment sailaba (Fig. K2). El sistema es combina en l'extracció d'aigua subterrànea per mig de galeries excavades, localment cridades karezes i millor conegudes com viages d'aigua.[2] Els karezes faciliten l'agricultura regada durant tot l'any (Fig. K3).

Encara que els sistemes sailaba i karez ocupen al voltant de 20% de les terres baix agricultura, la seua producció és major de 40% de la producció total.

És un desenroll modern d'instalar pous profunts bombejats per a explotar l'aigua subterrànea dels aqüífers més eficaçment que en els karezes. Els propietaris dels pous són mamprenedors aliens i la població original corre el risc de perdre l'aigua de les seues karezes quan els pous disminuïxen el nivell de l'aigua subterrànea per baix dels karezes en la conseqüència que estos se sequen.[3]

  • Ilustracions de cons aluvials prop de Khuzdar
  • Fig. K1. Dic de terra per a retindre la escorrentía a fi de practicar l'agricultura.
    Fig. K1. Dic de terra per a retindre la escorrentía a fi de practicar l'agricultura.
  • Fig. K2. Cons aluvials en sailabas i karezes per al maneig d'aigua en l'agricultura.
    Fig. K2. Cons aluvials en sailabas i karezes per al maneig d'aigua en l'agricultura.
  • Fig. K3. Rec permanent dels cultius basat en el sistema de karezes.
    Fig. K3. Rec permanent dels cultius basat en el sistema de karezes.
  • Fig. K4. Interferència hidrològica d'un modern pou profunt en bomba en el funcionament del karez.
    Fig. K4. Interferència hidrològica d'un modern pou profunt en bomba en el funcionament del karez.

Garmsar

El sistema de regue en el con aluvial de Garmsar és ben desenrollat (Fig. G1), en canals de rec revestits inclós el gran canal de cinturó traversando pel centre del con.[4]

L'àrea de cultius en cada estació climàtica comprén a 30% i 70% de l'àrea es queda en guaret. Els cultius d'hivern majorment són el blat i l'ordi, mentres que els cultius d'estiu són el cotó i el meló. No obstant la sembra dels cultius nous es practica abans de collir el cultiu previ, i per això existixen époques en 60% d'ocupació de la terra. Els sols en guaret estan en rotació contínua en els sols cultivats a través dels anys de manera que no hi ha terres permanentment sense cultiu llevat en els bordos de la base del con aluvial a on es troben sols salinos.[5]


Un balanç anual estimat d'aigües es mostra en Fig. G2. Es pot notar que l'abastiment de les pèrdues del rec cap al aqüífer juga un paper important. En l'estació seca, l'aigua subterrànea està usada per al regadiu per mig de pous profunts bombejats. Un secció travessera de la situació de l'aigua subterrànea i l'aqüífer es veu en Fig. G3.

En el maneig de rec, els drets d'aigua estan basats en sang, una mida de fluix continu d'uns 10 l/s, pero en la pràctica la mida varia de 10 a més de 15 l/s. L'aigua s'entrega a uns 100 unitats terciarias (normalment un poble o una comunitat) en les quals l'aigua es dividix en rotacions de 12 dies entre els llauradors regantes cada u d'els qui té el dret de rebre el número de sanges que li correspon durant un número fix d'hores en cada cicle de rotació. Cada comunitat o poble també és una associació d'usuaris de l'aigua de rec, que té la responsabilitat de distribuir l'aigua en l'unitat terciaria justament i mantindre el sistema dels canals terciarios.

Distribució de la freqüència acumulada del cabal anual del riu mostrant una variació gran

La distribució de l'aigua de rec superficial a nivell secundari, és dir al nivell de distribució de l'aigua a les comunitats, està a mans de l'Autoritat d'Aigües de Garmsar i fundat en els drets totals d'aigua de totes les comunitats, convenis verbals i comunicacions en els usuaris d'aigua en absència d'un manual escrit. L'Autoritat també manté els canals de rec i les obres hidràuliques a nivell secundari. Les obres poden ser redissenyades ajustant-les d'acort a les necessitats comunicades verbalment. La distribució justa del cabal anual del riu no és cosa simple perque açò és ben variable en un promig per segon en el ranc de 5 a 20 m³/s.

Els pous profunts són propietat privada. El barrenar dels pous està subjecte a una llicència, pero l'adjudicació de llicències s'ha parat pel temor de sobreexplotació de l'aqüífer perque no hi ha regles d'operació de les bombes en la llicència.

En els bordos del con aluvial la taula d'aigua subterrànea és poc profunt perque la capacitat de transport de l'aqüífer es disminuïx per dos raons: (1) el gradient hidràulic es reduïx quan el con aluvial inclinat s'acosta al pla desértico, i (2) la gruixa i la conductivitat hidràulica es reduïxen per la major presència de partícules fines en els sols i la textura més arcillosa. Les sangues de drenage necessàries per al control de la profunditat del freàtic no són mantinguts per l'Autoritat de les aigües, perque s'ubiquen fòra del perímetro regat oficial, sino pels grups de llauradors que es varen assentar allà. Per als seus recursos de l'aigua de rec estos grups depenen de (1) avingudes eventuals del riu , (2) aigües desperdiciades del sistema oficial de rec, i (3) pous profunts.

En fins d'estabilisar l'agricultura en els bordos del con aluvial, que són amenaçats per la salinisació dels sols, es recomana el método de cultivación en faixes (Fig. G4). En este método es tenen faixes no cultivades al costat de les faixes en regadiu i la salinisació es dirigix a les faixes sense rec. El método també es diu drenage per sacrifici.

Punata

El con aluvial de Punata està ubicada en el Departament de Cochabamba, Bolívia. La regió de Punata i la part superior de la Vall Alta, a una altitut de 2800 m, rep en l'estiu una pluja de 400 a 450 mm, començant en la segona mitat de novembre i terminant en març. El dacsa és el cultiu d'aliment més important, seguit per la papa. El forraje principal és l'alfalfa, seguit per palla de la dacsa (Fig.P1). Tradicionalment estos cultius s'han pogut plantar exitosamente gràcies a l'existència de recursos d'aigua adicionals com l'escorrentía, les avingudes, fluix de base del riu, i aigua subterrànea. En els mesos d'hivern, la cultivación està restringida per l'ocurrència de gelades nocturnes, especialment en juny i juliol, i per l'absència de pluges.[6]

En 1988, la població rural total s'estimava a 25 000 consistint de 4 000 famílies de les quals 3680 eren famílies llauradores. Les finques són chiques en un tamany promig d'1.3 ha del com 1.0 ha està cultivada. El tamany modal és solament 0.7 ha, lo que indica que hi ha algunes propietats relativament molt grans.

Les avingudes fluvials en l'estació plujosa poden ser utilisades per al rec per cada u qui ho desija. No obstant, al fi de l'estació de plujosa, quan les avingudes receden, el fluix del riu només pot ser utilisat pels privilegiats en el rec de rotació perque ells, o les seues ancestros, han obtingut un títul per al seu us contribuint en la seua llabor en l'eixecució de les obres pertanyents (el sistema mita). Cap al més de maig el fluix bàsic del riu es torna molt reduït i s'arranca un periodo de secanía que dura fins a novembre.

La irrigación es considera desijable per a alvançar l'estació de cultius a agost/setembre obtenint-se una collita primerenca. La collita primerenca té un alt valor de mercat i reduïx els requeriments picos del llabor. Ademés, el rec enjorn reduïx el risc de falla dels cultius i permet la diversificació dels productes agrícoles. No obstant algunes comunitats llauradores han desistit en el passat de l'esforç extra necessari per a obtindre drets d'aigua de rec adicional i varen semblar contentes en cultius de pluja no més.

A escala modesta es practica el regadiu per aigua subterrànea utilisant pous profunts.

En l'objectiu de satisfer les necessitats de la majoria dels llauradors que desijaven fortament dispondre d'aigua de rec adicional, es va iniciar a partir de 1970 el Proyecte Punata-Tiraque. El proyecte inclou la construcció d'un sistema complicat de preses, embassaments, i reservorios en la montanya confrontant (Fig. P2).

L'àrea brut de Punata s'estima a 4 600 ha del com 90% pot ser usat per a l'agricultura o la ganaderia. En 1970 uns 1 150 ha varen rebre aigua de rec, siga aigua superficial derivada de l'assuts (siga el Estany Furtat o Lluska Kocha), o aigua bombejada dels 16 pous profunts servint uns 350 ha. Ademés hi ha uns centenars d'ha que ocasionalment reben regue per avinguda.


El método tradicional de rec està basada en el maneig de cabals grans per finca (colps) a llarcs intervals. Les bocatomas en el riu Pucara Mayu, al lloc a on el riu entra en el con aluvial de Punata, deixen passar de modo alternat les aigües de cada u dels sistemes de reservorios (Estany Furtat i Lluska Kocha/Muyu Loma) i l'aigua de escorrentía natural. El nou sistema, per un atre costat, està dissenyat per a fluix menors en intervals de rotació més curts funcionant contínuament per a tota l'àrea de manera que ya no cal de separar els varis recursos d'aigua. El sistema cobrix un àrea molt major que el sistema tradicional i incorpora les associacions de llauradors que utilisaven el rec per colp (que parcialment poden ser socis de les associacions del fluix de mita també), i les associacions de sistemes de pous profunts (que aixina mateix poden tindre membres que també són membres de les atres associacions al mateix temps), tant com les persones que no tenien anteriors drets d'aigua.[7]

Llavors, el nou sistema fa inevitable la tongada dels drets d'aigua tradicionals per un mecanisme totalment diferent de drets i deures. ya que els llímits de les noves zones de rec no corresponen en els llímits dels Comités de Rec existents i dispersos (Fig. P3), no només el maneig d'aigua sino també l'estructura de l'organisacions deuen ajustar-se a la situació nova.

Okavango

Mapa de la delta interior de Okavango
Illes i ciènages permanents en la delta del Okavango
Un regany de búfalos en la delta de Okavango conegut per l'abundant riquea d'espècies

Característiques

La delta interior d'Okavango en el noroest de Botswana té la forma d'una mà jagantesca en els dits desplegats (vore el mapa). El Riu Okavango, que origina en Angola, entra la delta en la seua ápex. El riu du en promig 10 000 millons m³ d'aigua per any a la delta. El cabal és més elevat en els mesos de març i abril (al voltant de 1000 m³/s en promig) i més baix en novembre (100 a 200 m³/s).

L'enorme volum d'aigua que es disperse en la delta és absorbit casi per complet en les ciènages permanents i temporarias (les últimes es diuen localment molapos). Existix una vegetació rica i diversa en els pantans lo que crea un ambient ideal per a numerosos espècies d'animals. La fauna rica troba la seua hàbitat en els mils d'illes entre els pantans.

La poca aigua que excedix la capacitat de retenció del yermo humit es drena de juliol a novembre pels dits de la mà estesa. Demora més de sis mesos que la descàrrega màxima del riu es manifesta en la base de la delta, prop de Maun. Ací l'aigua enfronta una barrera: la falla geològica de Thamalakane (vore el mapa), a on les arenas del desert Kalahari pugen 10 m. Al peu de la falla el riu Thamalakane colecciona les aigües (només 5% del fluix que entra en la delta) i els du casi sense pendent al riu Boteti, que fluïx per una obertura en la falla. Al final, les aigües restants es evaporen en els salares de Makgadikgadi, més de 200 km a l'est.


Encara que la precipitació anual en la delta és relativament baixa (en promig 500 mm, que cauen majorment en els mesos de decembre a març), ella contribuïx un volum d'aigua igual a 50% de fluix entrante del riu Okavango. La precipitació anual i la seua distribució en el temps és tan errático com el cabal del riu mateix.

El riu Okavango transporta una gran cantitat d'arena i uns atres sediments a la delta. La massa dels sediment duts és al voltant de 2 millons tonellades per any. Ixes també entren en la delta en forma dissolta. La concentració salina de l'aigua és més o menys 200 mg/l, un valor ben baix. El pes total de sales importats també ascendix a 2 millons de tonellades a l'any.[8]

Els sediment i ixes importats pel riu Okavango es depositen en la delta. Junt en la vegetació els sediment depositats oferixen resistència al fluix d'aigua, raó per la qual els majors cursos d'aigua zigzagueaban en l'història des del polze cap al dit auricular de la mà de la delta. Moviments tectónicos també varen contribuir a este fenomen. En el present, el dit cordial, del com descendix el riu Bor, proveïx el major passe d'aigua.
        Moltes de les illes estan vorejats per arbres ribereños, pero en el centre les illes són nuetes: síntomes de salinitat del sol (vore la fotografiá de la delta).
        El desert Kalahari coopera en el riu Okavango formant els sols arenencs dominants en la delta. El desert utilisa la força del vent com a vector per a depositar la seua porció d'arena fina.
        Les característiques de la delta de Okavango han conduït a una densitat baixa de la població, de modo que la situació natural a penes ha segut torbat per humans. Ademés, la població ha tingut més interés en la caça i la ganaderia que en l'agricultura aixina que el desenroll agrícola ha segut llimitat.
        Les terres arables en els bordos surest de la delta, que se sequen en acabant de que les inundacions han retrocedit (estos terrenys es diuen molapos), tenen a sovint una capa arenenca en el sol superior. En les depressió, la capa superior pot ser prima o absent, exponent un sol d'argila pesada.

Desenrolls

Dic de control d'inundacions en un molapo

En 1987/79, despuix de quatre anys d'avingudes altes i prolongades que varen impossibilitar de cultivar els molapos, una sequia va coincidir en un esclat de febra aftosa en el ganado, deixant la població local en un estat d'emergència. Açò va resultar en dos accions importants:

  • La primera acció va ocórrer de 1979 a 1981 quan, com a part d'un programa d'ajuda contra la fam ("Aliments per Treball"), la FAO va organisar obres de treball intensiu rehabilitant els dics de control d'inundacions que varen ser construïts per la població local per a protegir els cultius contra la sumersión de les terres agrícoles per tormentas. També es varen construir alguns nous dics.
  • La segona acció va ser la construcció del Sege Búfalo (vore el mapa), que separa les vores de la delta del seu interior per a previndre l'extensió de les malalties del ganado vacú. Completat en 1983, este sege va aumentar l'importància dels molapos que varen quedar fòra. Especialment en els anys en que les pluges tardaven, el creiximent herbes en els molapos despuix de la recessió de les inundacions proveïx pràcticament l'únic recurs de pastoreig en la regió, incloent el pastoreig dels raberas en les àrees lluntanes de la delta. En els molapos dins del sege vacú exclosos al ganado, l'intensitat de pastoreig en els molapos fòra del sege creixia considerablement.[9]

El MDP

Hidrogramas del nivell d'inundació en el riu Bor en indicació dels anys en que el tancament de les comportes seria instrumental en facilitar cultius a recessió de l'inundació en els molapos

El proyecte de desenroll dels molapos (en anglés: Molapo Development Project, MDP) va començar les seues operacions en 1983. El proyecte es va dirigir a l'increment de la producció agrària en àrees pilot protegint-los contra inundacions prologadas per mig de dics en comportes (vore el foto). Al moment en que haja entrat suficient aigua en el molapo, la comporta es pot tancar i el nivell es baixa per l'evaporament i l'infiltració en el sol, i els cultius poden iniciar-se mentres el nivell d'aigua fòra de la comporta sempre és alt. El proyecte era una resposta a les inundacions altes i prolongades dels anys 1974-1978, quan l'agricultura en els molapos no era possible. No obstant, en els anys següents l'avingudes eren insuficients i les aigües no varen aplegar als molapos fòra del sege vacú, i la producció de cultius sofria novament, esta volta de les condicions seques. Per açò es va decidir enfocar-se també en la producció agrària estable en alimentació d'aigua netament per les pluges. La figura de les hidrogramas mostra que la producció agrícola no era possible en 60% dels anys observats per inundacions altes i prolongades. La figura també mostra com a mides de control d'inundacions poden ajudar en la recessió oportuna de les avingudes en el molapo. Despuix d'haver permés que l'avinguda entre en el molapo es tanca la comporta i la recessió d'aigua escomença baix l'influència de l'evaporament i l'infiltració lo que assegura la possibilitat de plantar els cultius en temps (en octubre o novembre). Els cultius consumixen la humitat residual en sol (uns 100 mm) fins al començ de les pluges en decembre. Aixina es prolonga li duració de creiximent de les plantes, s'aumenta la cantitat d'aigua disponible, i la producció agrària es veu beneficiada. No obstant, l'èxit de les mides de control d'inundació encara depén de la cantitat i distribució adequada de les pluges.


Referències

  1. ↑ «Water harvesting and agricultural land development options for spate irrigation». Consultat el 1 de setembre de 2010.
  2. ↑ Daanish Mustafa, 2014. The Necessity of Karez Water Systems in Balochistan. Middle East Institute. Internet: [1]
  3. ↑ ILRI, 1983. Modern interferences in traditional water resources in Baluchistan Published in Annual Report 1982, p. 23-33. International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands. Reprinted in Water Research Journal (1983) 139, p. 53-60. Also reprinted in Water International 9 (1984), p.106- 111. Elsevier Sequoia, Amsterdam. Internet: [2]
  4. ↑ ILRI, 2000. Irrigation, groundwater, drainage and soil salinity control in the alluvial fan of Garmsar. Consultancy assignment to the Food and Agriculture Organization (FAO) of the United Nations, International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands. Internet: [3]
  5. ↑ Majid Ehteshami, 2014, Assessment of Garmsar optimum drainage design using a succesful strategy for salinity control. Journal of River Engineering, Vol 2, Issue 6. Internet: [4] [5] archivat en Wayback Machine.
  6. ↑ R.J. Sevenhuijsen, R.J. Oosterbaan and K. Zijderveld, 1988. : The Punata-Tiraque irrigation project near Cochabamba, Bolívia. International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands. Internet: [6]
  7. ↑ Cecilia Saldías et al. 2012. Losing the watershed focus: a look at complex community-managed irrigation systems in Bolívia. Water International, 37:7, 744-759. Internet: [7]
  8. ↑ Wellington R.L. Masamba 2009. The Okvango River Basin Water Commission (OKACOM), 2012. Transboundary Diagnostic Analysis of the Botswana Portion of the Okavango River Basin, Output 3: Irrigation Development. The Okvango River Basin Water Commission (OKACOM). Internet: [8]
  9. ↑ R.J. Oosterbaan, L.F. Kortenhorst, and L.H.Sprey, 1987. Flood-recession cropping in the molapo's of the Okavango Inland Delta, Botswana. Published in Annual Report 1986, p. 8 – 19. International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands. On line: [9] [10] archivat en Wayback Machine.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Rec_en_cons_aluvials&oldid=1410169»