Anar al contingut

Arqueta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arqueta registrable para cables.

Una arqueta[1] és un menut depòsit utilisat per a rebre, enllaçar i distribuir canalisacions o conductes subterràneus; solen estar enterrades i tenen una tapa en la part superior per a poder registrar-les i netejar el seu interior d'impurees.

S'utilisen en rets de sanejament, d'aigua potable i de regadiu, podent albergar les claus de tall de rets enterrades. També s'utilisen en rets de distribució d'electricitat i atres servicis cablejats, com els de telecomunicacions.

Es construïxen de rajola, revocades i fratasadas interiorment en morter de ciment. També poden ser prefabricar en formigó o en materials plàstics. Les tapes se solen fabricar de materials metàlics com la fundició.


Etimologia

La primera accepció que facilita el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola per a arqueta és: casella o depòsit per a rebre l'aigua i distribuir-la.[2] Priorisant aixina sobre qualsevol atre tipo d'ús alié a la canalisació de decorreguts. En este sentit, la arqueta forma part de l'aigüeral.

Per extensió, es denomina també arqueta a la que forma part del rets elèctriques enterrades, de gas, etc. Normalment són registrables i poden estajar la conexió de posada a terra, claus de pas o atres mecanismes.


Antecedents

Com a antecedent de les arqueta està el colagón. El colagón era un orifici a ras de sol que, des de les cuines de les cases (en Valladolit), comunicava en el carrer i pel que s'abocaven les aigües residuals. Els colagones continuaven en un canal de teixixca o de fusta (equivalent a l'actual colector) i descollaven de la paret més de mija vara. En el XVIII s'obliga a fer sumideros en el pati o corral i quan no existix este espai es permet obrir el sumidero en el carrer sempre que no passe pel lloc una encanyat de font.


Tipos d'arqueta

  • Les arqueta de pas s'utilisen per a conectar dos conductes; sobretot quan els eixos formen un àngul per al que no existixen peces curvades normalisades. Ademés permeten registrar els punts de crítics de la ret, a on és més provable que es produïxquen emboços.
  • Les arqueta sifónicas es coloquen abans de les conexions en la ret general, per a evitar males olors en la ret privada.
  • Les grasses|arqueta separadoras de greixos se situen abans de la conexió en la ret general per a evitar abocar productes grassos. Conta en dos compartimento conectats baix la cota hidràulica d'eixida, de manera que els greixos, més llaugeres que l'aigua, queden retingudes en el primer d'ells. Es deu netejar el seu interior periòdicament.
  • Les arqueta a peu de baixant es coloquen al peu de les baixants d'aigües pluvials i fecals per a poder registrar el tram de canonada en àngul recte o colze que entronca en la ret horisontal.
  • Les arqueta sumidero són les que incorporen una reixeta per a arreplegar les aigües superficials en paviments exteriors.
  • Arqueta de reunió és aquella a la que concorren totes les canalisacions interiors d'una parcela abans de la seua abocada conjunta a la ret pública.


Vore també


Referències

Enllaços externs