Anar al contingut

Aratta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc d'Orient Mig o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a. C. És mencionat en les llegendes sumerio més antigues, en particular en Enmerkar i el senyor de Aratta, com un país ric i montanyós, situat "riu dalt", i governat per un rei cridat Ensuh-keshdanna, que competix en Enmerkar, rei d'Uruk. Els dos principals candidats a l'identitat de Aratta són les regions montanyoses de lo que despuix seria Urartu, el primer imperi armeni de l'història, i la recentment descoberta civilisació de Jiroft, en el surest d'Iran.

Aratta era coneguda pels seus metals, minerals i artesans.[1] Era també una font d'argent, or i lapislázuli.[2] Es diu que la deesa Inanna es va traslladar de Aratta a Uruk, jugant un paper que podria descriure's com "fabricant de reis".

Hi ha quatre texts que descriuen els conflictes entre Aratta i Uruk.

En estos poemes épicos es descriu cóm els heralts de Uruk travessen Susin i "les sèt montanyes d'Anshan" per a entregar mensages de Enmerkar a atres terres habitades en el camí a Aratta. Anshan era el nom d'una ciutat elamita, situada prop dels monts Zagros, que estava prou a l'est, lo que sembla encaixar millor en la teoria que situa a Aratta en la civilisació Jiroft. No obstant, una situació més al nort és també possible en tal ruta, si es pren el significat de "les montanyes de Anshan" com si foren els monts Zagros en general.[3]

Hipòtesis de localisació

[editar | editar còdic]

S'han sugerit vàries localisacions com a provables identificacions de Aratta. Samuel Kramer (1963) la va situar en el noroest d'Iran, prop del mar Caspio, i Georgina Herrmann (1968) la posa en el sur de la mar Caspio, mentres que S. Cohen (1973) favorix la teoria de la regió de Anshan-Hamadan, en l'oest d'Iran. Hansman (1978) i G. Gnoli (1980) han sugerit Shahr-i Sokhta (Sistán) com un atre candidat potencial.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Karen Rhea Nemet-Nejat, Daily Life in Ancient Mesopotamia p. 95
  2. Cohen, Sol (1973) Enmerkar and the Lord of Aratta:55. Ph.D. dissertation, University of Pennsylvania.
  3. Cambridge History of Iran p.410; S. Cohen "Enmerkar and the Lord of Aratta"
  • J. F. Hansman, The Question of Aratta, Journal of Near Eastern Studies (1978).
  • Yousef Majidzadeh, The Land of Aratta, Journal of Near Eastern Studies (1976).


Referències

[editar | editar còdic]