Tappeh Sialk
Tappeh Sialk (en persa: tappe, ‘tossal’ o ‘montícul’) és un zigurat ubicat en Sialk i considerat el més antic del món. Va ser construït en l'any 2900 a. C. en tres plataformes; no obstant, els restants arqueològics més antics del montícul nort daten de mitan de el VI mileni a. C., açò és, al voltant de fa 7500 anys. Un estudi conjunt entre l'Organisació del Patrimoni Cultural d'Iran, el Louvre i l'Institut Francés d'Investigació en Iran també verifiquen que els més antics assentaments en Sialk es remonten a 5500–6000 a. C.
Sialk és un dels quatre zigurats construïts per la civilisació elamita. Els atres tres són Choga Zanbil (1250 a. C.), el zigurat de Susa (1800 a. C.) i Haft Tepe[1] (1375 a. C.), tots ells en el Juzestán. Sialk és el zigurat N.º 32 i el més recentment descobert.
Lo que queda d'este zigurat de cinc mil anys d'antiguetat no està en condicions favorables, com moltes atres ruïnes antigues en Iran.[2] En el jaciment, hi ha de fet dos estructures (necròpolis) en Sialk situades varis centenars de metros l'una de l'atra. Les tres plataformes del zigurat més gran, no obstant, encara estan en el seu lloc. No queda molt de l'estructura menor. El Louvre també ha excavat un cementeri prop de les estructures que s'ha datat a 7500 anys.[3] Lo poc que queda dels dos zigurats de Sialk que es desmoronan està ara amenaçada pels invasivos suburbis de la ciutat de Kashan en expansió. No és infreqüent vore chiquets jugant al fútbol entre les ruïnes, mentres que només a uns pocs metros queda la "zona prohibida" en esquelets de 5500 anys d'antiguetat sense desenterrar, als peus del zigurat. (vegen-se els artículs referenciados avall) El lloc encara té que ser registrat com un Lloc Patrimoni Mundial per l'Unesco per a rebre protecció.
També està considerat com la primera construcció tipo palau en que va començar la vida humana en les planures. S'han trobat aixina mateix peces d'alfarería en blat en el seu interior.
Tappeh Sialk va ser excavada per volta primera per un grup d'arqueòlecs europeus encapçalats per Roman Ghirshman en els anys 1930. Els seus amplis estudis varen ser seguits per D.E. McCown, Y. Majidzadeh, P. Amieh, fins als anys 1970 i recentment revisats per l'Organisació del Patrimoni Cultural d'Iran en 2002 (guiat per Shah-mirzadi, Doctor en Filosofia de l'Universitat de Penn). Pero com mils d'atres ruïnes històriques iranís, els tesors excavats ací en el temps varen acabar anant a parar a museus com el Louvre, el Britànic, el Museu Metropolità d'Art de Nova York i a coleccionistes privats.
Sialk, i tota la regió que la rodeja, es pensa que es va originar per volta primera com un resultat d'àmplies fonts d'aigua prístinas en les rodalies que encara manen hui en dia. El Cheshmeh ye Soleiman (‘Manantial de Salomón’) ha proporcionat aigua a esta regió des de les montanyes propenques des de fa mils d'anys. El jardí Fi, construït en la seua forma actual en els anys 1600 és una popular atracció turística hui en dia. És ací a on els reis perses de la dinastia safávida passarien les seues vacacions llunt de les seues capitals. També és ací a on està enterrat Piruz (Abu-Lu'lu'ah), l'assessí iraní del segon califa de l'Islam. Tots estos restants es troben ubicats en la mateixa localisació que Sialk.
-
Edificis reconstruïts. -
Excavacions. -
Vista general. -
Representació artística de cóm podria ser el zigurat de Sialk fa 5000 anys. -
Vasija de ceràmica, IV mileni a. C. Colecció de Sialk en el Museu Nacional d'Iran (Teheran). -
Ceràmica de Sialk.
Vore també
Referències
- ↑ «Haft Tappeh». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 12 de novembre de 2008.
- ↑ CHN report: "Illegal Constructions Put World Registration of Sialk at Risk". Accessed Jan 30, 2007. Link: [1]
- ↑ CHN report: "Sialk 6000-year-old Secrets to be Revealed". Accessed Jan 30, 2007. Link: [2]
Bibliografia
- Els Recherches Archeologiques Francaises en Iran. Nov 2001, Tehran. Institute Francais de Recherche en Iran, Musee de Louvre, ICHO.
- The Ziggurat of Sialk, Sadegh malek Shahmirzadi, Masoud Azarnoush, Seifollah Aminian et al. 2002. ISBN 964-7483-28-7
Enllaços externs
- Heap of Dust, it is not!
- Also
- News item on Sialk [3] archivat en Wayback Machine.
- another
- Cultural Heritage News Agency
- fi Garden at ArchNet
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tappeh Sialk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.