Cabiria

Archiu:Cabiria (screenshot with Cabiria).jpg

Cabiria

Cabiria és una película de gènero colossal o péplum de Giovanni Pastrone (que firmava en l'pseudónimo de Piero Fosco), estrenada el 18 d'abril de 1914 i ambientada en la Roma de la segona guerra púnica.

Archiu:Cabiria (1914).webm

Cabiria

Conta l'història de Cabiria, chiqueta de la noblea romana, que, junt a la seua aya, sofrix esclavitut per part dels cartagineses i que, despuix de moltes peripècies, és lliberada a l'hora que Cartago és derrotada per Roma. El seu guion està inspirat molt lliurement en la novela de Gustave Flaubert Salambó.

Argumente

La película està dividida en quatre parts:

Primera part

Cabiria, chiqueta d'una família romana patricia, viu en Sicília en el seu pare Batto. Quan l'Etna entra en erupció i la seua llar queda baix enrunes, la jove és salvada per la seua nodriça Croessa, i fugen per mar.

Segona part

Cabiria i la seua aya són raptades per pirates fenicios i venudes com a esclaves al sum sacerdot Karthalo en el mercat de Cartago. Per defendre a la chiqueta, Croessa és assotada brutalment i donada per morta. Cabiria espera per a ser sacrificada al deu Moloch quan és rescatada per Fulvio Aixella, un noble romà, i el seu esclau, el jagant Maciste, despuix de ser avisats per Croessa, que ha sobrevixcut a l'agressió.

Tercera part

Aníbal creua els Alps al mando del eixèrcit cartaginés. Mentrestant, els nostres protagonistes són traïcionats pels cartagineses, que conseguixen capturar a Maciste i Cabiria. Esta pansa a servir a la filla d'Asdrúbal Giscón, Sofonisba, enamorada del rei de Numidia Masinisa, mentres que Maciste és encadenat a una jagantesca pedra.

Quarta part

La flota romana és destruïda en Siracusa per mig d'un ingeni d'Arquímedes. Passen els anys i Masinisa ha segut destronat per Sífax, rei de Cirta, lo que li ha dut a aliar-se en Roma. En Cartago, Sofonisba és entregada en matrimoni contra la seua voluntat a Sífax. Fulvio, que havia escapat, entra com a espia en Cartago i conseguix lliberar a Maciste. Masinisa, al front de tropes romanes, conseguix entrar victoriós en Cartago i llibera a Cabiria. Sofonisba és reclamada com a siervo per Escipión l'Africà, pero Masinisa li permet suïcidar-se ingerint un verí. Per fi, Fulvio i Cabiria conseguixen reunir-se, a l'hora que Roma venç definitivament als cartagineses.

Comentari

Archiu:Museo nazionale del Cinema - Cabiria (Turin) crop.jpg

Estàtua de Moloch de la película Cabiria (1914). L'estàtua es troba en el Museu Nacional del Cine de Torí.

A l'altura de 1914, Itàlia domina l'indústria cinematogràfica mundial recolzant-se en el prestigi del colossal, un tipo de cine de llarc metraje i posada en escena espectacular. L'èxit del Quo vadis de (1913) d'Enrico Guazzoni, en més de dos hores de llarcmetrage, anima a la productora Itala Film de Giovanni Pastrone (que ya havia dirigit La caiguda de Troya en 1910) a embarcar-se en la major superproducció cinematogràfica rodada fins a la data. No s'escatimen mijos per a conseguir-ho, contrantando inclús a l'escritor més célebre d'Itàlia, Gabriele D'Annunzio, per a redactar els intertítulos.

El rodage es va portar a terme en exteriors de Tunis, Sicília i els Alps. En estudi, es varen fabricar immensos decorats i varen participar mils d'extres.

Pastrone, que va firmar la película com Piero Fosco, va utilisar en mestrage tots els mijos que el llenguage del cine havia desenrollat fins a la data, i va contar, com a operador i director de trucages, en la participació del turolense Segon de Chomón. Est va montar complicats travellings (cridat en este moment carrello), que posen de manifest la majestuosidad de la posada en escena.

Escenes inoblidables del film serien la batalla de Siracusa, el pas dels Alps per part de l'eixèrcit de Aníbal i, particularment, l'image del Temple de Moloch, en la colossal efigie de bronze a on Cabiria espera ser sacrificada.

El personage més recordat d'esta película és l'interpretat pel estibador portuari Bartolomeo Pagà, el forzudo Maciste, que a partir d'esta película desenrollarà una important carrera com a actor.

A les portes de la Primera Guerra Mundial, el film reflectia l'afany d'expansionisme italià del periodo del Imperialisme i Colonialisme. Remetent a la victòria de Roma sobre Cartago, s'establia un paralel en la recent conquista de posicions del Imperi otomà en Líbia en la guerra ítalo-turca (1911-1912).

Cabiria va influir decisivament en la concepció de les obres de llarc metraje de David W. Griffith, pel seu tema històric, posada en escena grandilocuente i grans moviments de masses. Este «colossal» italià va constituir un èxit mundial, que va dur al cine de Griffith a mamprendre proyectes com El naiximent d'una nació (1915) o Intolerància (1916).

El 27 de maig de 2006 es va presentar una còpia restaurada de la película Cabiria en el Festival Internacional de Cine de Cannes, despuix del seu reestreno en març de 2006 en orquesta en directe en Torí.