Gabriele D'Annunzio

Archiu:Gabriele D'Annunzio 1922.jpg

Gabriele D'Annunzio

Gabriele D'Annunzio (Peixcara, 12 de març de 1863-Gardone Riviera, 1 de març de 1938), príncip de Montenevoso i duc de Gallese, fon un noveliste, poeta, dramaturc, periodiste, militar i polític italià, creador principal del Estat Lliure de Fiume (1920-1924) i de la seua peculiar constitució, la Carta de Carnaro. Va ocupar un lloc destacat en la lliteratura italiana de 1889 a 1910 i posteriorment en la vida política de 1914 a 1924. A sovint se li coneix en l'epítet: «il Vate» («el Poeta»).

D'Annunzio es va associar en el moviment del decadentismo en les seues obres lliteràries, que interactuava estretament en el simbolisme francés i l'esteticisme britànic. Estes obres representaven un gir contra el naturalisme dels romàntics precedents i eren al mateix temps sensuals i místiques. Va ser influït per les idees de Friedrich Nietzsche, fet que es plasmaria en les seues aportacions lliteràries i polítiques posteriors. Les seues relacions en vàries dònes, entre elles l'actriu Eleonora Duse i la mecenes Luisa Casati, varen ser objecte d'atenció pública.

Durant la Primera Guerra Mundial, la percepció de D'Annunzio en Itàlia va passar de ser una figura lliterària a un héroe de guerra nacional. Se li va associar en les tropes d'èlit Arditi de l'eixèrcit italià i va participar en accions com el vol sobre Viena. Com a part de la reacció nacionalista italiana contra la Conferència de Pau de París, va crear l'efímera Regència Italiana de Carnaro en Fiume en ell mateixa com Duce. La constitució feya de la "música" el principi fonamental de l'Estat, que era de naturalea corporativista. D'Annunzio, que predicava un ultranacionalismo italià, mai es va cridar a sí mateixa fasciste, si be se li ha atribuït l'inventar parcialment el fascisme italià, ya que tant les seues idees com la seua estètica varen ser una influència per a Benito Mussolini.

Biografia

Gabriele D'Annunzio va nàixer un 12 de març de 1863 en el municipi de Peixcara, en la província d'Abruços, en el sí d'una família burguesa i privilegiada. Gabriele era fill de Paolo D'Annunzio, un terratinent ric i alcalde del poble, i de donya Luisa de Benedictis. Gabriele era el tercer de cinc fills i va viure una infància feliç, distinguint-se per inteligència i vivacitat. El seu pare originalment es dia Paolo Rapagnetta (llinage de la seua mare, fadrina) que a l'edat de tretze anys va ser adoptat per un tio ric sense fills, Antonio d'Annunzio, de qui prendria el seu llinage.

Gabriele va estudiar en l'escola en el Liceu Cicognini en Prato, Toscana, i va publicar el seu primer llibre de poesia als setze anys, un menut volum de versos cridat Primer Vere (1879), influenciat pel Odi barbare de Giosuè Carducci. El seu vers es distinguia per una gràcia tan àgil que Giuseppe Chiarini en llegir-los va dur al desconegut jove davant el públic en un artícul entusiasta. En 1881 va ingressar en l'Universitat de la Sapienza de Roma, en la que va formar part dels diversos grups lliteraris existents. També va escriure crítiques i artículs per a periòdics locals. La seua primera novela, Il piacere (El plaure), es va publicar en 1889.

Es va casar en Maria Hardouin vaig donar Gallese en 1883, i en ella va tindre tres fills, pero el seu matrimoni va terminar en 1891. En 1894 va iniciar una tempestuosa història d'amor en l'actriu Eleonora Duse, relació que va terminar en 1910. En 1897 D’Annunzio va ser elegit membre de la Cámara per un periodo de tres anys, pero en 1910 el seu estil de vida temerari li va obligar a dimitir. Va fugir a França per a escapar dels seus acreedors. Allí va colaborar en el compositor Claude Debussy en l'obra El martiri de Sant Sebastià (1911).

Despuix de l'inici de la Primera Guerra Mundial, D’Annunzio va retornar a Itàlia i va pronunciar varis discursos recolzant l'entrada d'Itàlia en el bando dels Aliats. Va ser pilot de guerra voluntari i va perdre la visió d'un ull en un accident aéreu. El 9 d'agost de 1918, com a comandant de l'esquadró número 87 conegut com «La Serenísima», va organisar una dels majors ardits de la lluita en conseguir que nou avions realisaren un viage fins a Viena per a llançar panflets propagandístics.

La guerra va fer que les seues idees nacionalistes es feren més fortes. La cessió de la ciutat de Fiume (actualment Rijeka en Croàcia) en la Conferència de París de 1919 li va irritar. Va liderar als nacionalistes italians de la ciutat que es varen apoderar d'ella i varen forçar la retirada de les tropes nortamericanes, franceses i britàniques que l'ocupaven. Pretenia que Itàlia es anexionara de nou Fiume, pero la petició va ser denegada.

Llavors, D’Annunzio va declarar Fiume com un estat constitucional independent, l'Estat lliure de Fiume, presagie del posterior sistema fasciste italià. Es va nomenar a sí mateixa Duce. Va intentar organisar una alternativa a la Societat de Nacions per a les nacions oprimides del món (com Fiume) i va intentar realisar aliances en varis grups separatistes dels Balcans sense massa èxit.

D’Annunzio va ignorar el Tractat de Rapallo i va declarar la guerra a Itàlia, en la cridada Nadal sanguinós. Finalment es va rendir en decembre de 1920 en acabant de que l'eixèrcit italià bombardejara la ciutat. Despuix de l'incident de Fiume, D’Annunzio es va retirar a la seua vila de Cargnacco a la vora del llac de Garda, en el municipi de Gardone Riviera, i va passar els seus últims anys escrivint. Encara que va tindre una gran influència en l'ideologia de Benito Mussolini, mai va estar directament implicat en els governs fascistes italians.

A petició de Benito Mussolini, el rei Víctor Manuel III crea el títul nobiliario de príncip de Montenevoso en honor a la montanya homònima. El títul, encara que no representa cap feu principesco en realitat, va ser creat motu proprio per a condecorar a D'Annunzio per la victòria de l'eixèrcit italià sobre l'austríac en la Primera Guerra Mundial.

En 1937 va ser nomenat membre de la Real Acadèmia Italiana. Gabriele D’Annunzio va morir de forma fulminant l'1 de març de 1938. Mussolini li va oferir funerals d'estat.

Ideologia

Li'l considera un precursor dels ideals i les tècniques del fascisme italià. El seu ideari va nàixer en Fiume, quan va escriure junt a Alceste de Ambris el seu constitució. De Ambris es va encarregar de la part llegal, mentres que D’Annunzio va aportar les seues habilitats com a poeta. La constitució establia un Estat corporativista, en nou corporacions per a representar a diferents sectors de l'economia (empleats, treballadors, professionals) aixina com una «dècima» (idea de D’Annunzio), representació dels «humans superiors» (héroes, poetes, profetes, superhombre). La constitució declarava també que la música era el principi fonamental de l'Estat.

Ahí va nàixer també partix de la cultura autoritària que Benito Mussolini va deprendre i va imitar de D’Annunzio: el seu método de govern en Fiume, l'economia de l'estat corporatiu, llarcs i emotius rituals nacionalistes, la salutació romana, seguidors abillats en camises negres, respostes brutals i una forta repressió contra la dissidència comunista.

D’Annunzio defenia la política expansionista italiana i va aplaudir l'invasió italiana d'Etiopia. Era ateu.

Lliteratura

En lo més alt de la fama, D’Annunzio va ser aclamat per l'originalitat, el poder i el decadentismo dels seus escrits. El seu treball va tindre un immens impacte en tota Europa i va influir en generacions d'escritors italians. No obstant, la seua reputació lliterària ha estat sempre lligada a la seua associació en el fascisme.

Va ser un escritor prolífic. Entre les seues noveles, escrites en italià, s'inclouen obres com El plaure (1889), El triumfo de la mort (1894), i Les vérgens de les roques (1896). Va escriure el guion de la película Cabiria, basada en diversos episodis de la segona guerra púnica. Les obres de D’Annunzio varen estar molt influïdes per l'escola simbòlica francesa i contenen episodis de gran violència i descripcions d'estats mentals anormals, junt en magnífiques escenes imaginàries.

La poesia de D’Annunzio va captivar a Gabriela Mistral, el nom real de la qual era Lucila Godoy Alcayaga. Ella va adoptar el seu pseudónimo combinant els noms de dos dels seus poetes favorits: Gabriele D’Annunzio, i Frédéric Mistral, un poeta francés que va guanyar el Premi Nobel de Lliteratura en 1904 i fon un gran defensor de la llengua occitana. Va començar a utilisar este nom al voltant de 1908 i ho va consolidar en 1914 quan va guanyar els Jocs Florals en Santiago en el seu poema Sonets de la mort.

Obra

Novela

• Il piacere (El plaer, 1889)
• Giovanni Episcopo (1891)
• L'innocente (L'inocent, 1892)
• Il trionfo della morte (El triumfo de la mort, 1894)
• Li vergini delle rocce (Les vérgens de les roques, 1895)
• Il fuoco (El fòc, 1900)
• Forse che sì forse che no (Pot ser que sí, pot ser que no, 1910)

Contes i prosa

• Terra vergine (Terra verge, 1882)
• Il llibre delle Vergini (1884)

• Sant Pantaleone (1886)
• Novelle della Peixcara (1902)
• Prose scelte (antologia, 1906)
• La Vita vaig donar Coa vaig donar Rienzo (biografia, 1912)
• Contemplazione della morte (1912)
• Li faville del maglio (Les purnes del martell, 1911-1914)

Teatre

• Sogno d'un mattino vaig donar primavera (Somi d'un matí de primavera, 1897)
• Sogno d'un tramonto d'autunno (Somi d'un ocàs d'autumne, 1897)
• La glòria (1899)
• Più che l'amore (Més que l'amor, 1906)
• Li Chèvrefeuille (1910)
• Il ferro (El ferro, 1910)
• Li martyre de Saint Sébastien (1911)
• Parisenca (1912)
• La Pisanelle (1913)

Tragèdia

• La città morta (La ciutat morta, 1899)
• La Gioconda (1899)
• Francesca dona Rimini (1902)
• L'Etiopia in fiamme (Etiopia en flames, 1904)
• La fiaccola sotto il moggio (La flama baix el gra, 1905)
• La nau (1908)
• Fedra (1909)
• La figlia vaig donar Jorio (La filla de Jorio, 1904)

Poesia

• Primer vere (1879)
• Vora novo (1882)
• Poema paradisíaco (1893)
• Els cinc llibres de Laudi del cel, del mare, della terra i degli eroi (escrits entre 1903 i 1918):
  • Maia (Vora amebeo della guerra) (1903)
  • Elettra (1903)
  • Alcyone (1903)
  • Merope (1912)
  • Asterope (Canti della guerra llatina) (1918)

Obres autobiogràfiques

• La Leda senza cigno (La Leda sense cisne, 1916)
• Notturno (Nocturn, 1921)
• Il venturiero senza ventura i altri studi del vivere inimitabile (1924, en el cicle de Li faville del maglio)
• Il compagno dagli occhi senza cigli i altri studi del vivere inimitabile (1928, en el cicle de Li faville del maglio)
• Li cento i cento i cento i cento pagine del llibre segreto vaig donar Gabriele d'Annunzio tentato vaig donar morire o Llibre segreto (1935, firmat baix l'pseudónimo de Angelo Cocles)

Oratòria política

• L’Armata d’Itàlia (1888)
• Per la più gran Itàlia (1915)

Orazione per la sagra dei Mille (5 maggio 1915) (1915)

• La riscossa (1917)
• Lettera ai dalmati (1919)
• Carta del Carnaro. Disegno vaig donar un nuovo ordinamento dello Stato llibere vaig donar Fiume (1920)
• Teneo et, Africa (1936)
• Li dit du sourd et du muet qui fut miraculé en l’an de grâce 1266, de Gabriele d’Annunzio qu’on nommoit Guerra de Dampnes (1936)

Epistolario

• Solus ad solam (publicat pòstum, en 1939).

Cine

• En temps del Cine Mut, vàries películes varen contar en guion de Gabriele D' Annunzio, entre elles "Il Sogno vaig donar un Tramonto d'Autunno" (1911), "Cabiria" (1914), "El Fòc" (1916) i "La Nau" (1921).
• Ya en temps de cine sonor, vàries películes varen basar la seua guion en noveles seues adaptades per a la gran pantalla, entre elles "El Delicte de Giovanni Episcopo" (1947) dirigida per Alberto Lattuada o "L'Inocent" (1976) dirigida per Luchino Visconti.

Vore també

• Ciutat lliure de Fiume
• Empresa de Fiume
• Vittoriale degli italiani

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gabriele D'Annunzio.
• 15px|link=|alt= Wikisource en italiano contiene de Gabriele D'Annunzio.
• Sitie web www.gabrieledannunzio.it (italià).
• Sitie web del Vittoriale degli italiani (en italià, anglés i alemà).
• ^{[enllaç trencat]} (en italià i anglés).
• Gabrieledannunzio.net — sitie web sobre Gabriele D'Annunzio (en italià i anglés).
• El Martiri de Saint Sebastien "Epistolario D'Annunzio Debussy"
• Poemes de Gabriele D'Annunzio