Anar al contingut

Art rupestre del Sahara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pintures rupestres en Tassili n'Ajjer
Petroglifos en Tadrart Acacus
Antílop en Tin Taghirt, en el Tassili n’Ajjer

El art rupestre del Sahara inclou pintures i gravats d'animals salvages (elefants, girafes, rinoceronts, búfalos, etc.) i domesticats (vacas, ovelles, cabres, cavalls i camellos), sers humans, dibuixos abstractes i inscripcions en llengües tuareg. Es troben en els llocs més inhòspits i són un document notable sobre l'història dels pobles que varen poblar esta regió des de fa a lo manco dotze mil anys.

Primers descobriments

[editar | editar còdic]

Els primers gravats registrats en el nort d'Àfrica es deuen a un grup d'oficials de l'eixèrcit francés que viajaven per Argèlia en 1847. L'explorador alemà Heinrich Barth va creuar el Sàhara des de Trípoli fins a Tombuctú en 1850, i va trobar gravats similars en el Fezzan. Un atre explorador alemà, Friedrich Gerhard Rohlfs, el primer europeu en creuar tot el nort d'Àfrica des de Trípoli fins al golf de Guinea, va fer el mateix descobriment. Va tindre que acabar la Primera Guerra Mundial per a que un tercer explorador, esta volta el primer geólogo en profetizar la presència de grans recursos energètics baix les arenes del desert, el francés Conrad Kilian, descobrira pintures de girafes en 1928. Les fresca de Tassili n’Ajjer varen ser descoberts en 1938, pero va anar el francés Henri Lhote qui va iniciar la primera catalogació d'estes obres en 1956. En 1954, una expedició italiana, en la que figurava Paolo Graziosi, va descobrir una gran colecció de gravats d'animals i dònes en el uadi el Kel.

Cronologia

[editar | editar còdic]

Les mostres més antigues d'art rupestre semblen pertànyer a un periodo immediatament posterior a l'última glaciació. Fa 10 000 anys, el clima es va tornar més humit i el Sahara va adquirir l'aspecte d'una sabana arbolada, en boscs en les montanyes, fins que fa 5000 anys va escomençar a desertizarse, en un procés que va durar fins a fa 3000 anys, época en que va quedar pràcticament deshabitat. Moltes de les pintures, dibuixos i gravats que s'estan descobrint són de fa inclús més de 12 000 anys. En Fezzan es creu que les pintures es remonten a 30 000 anys d'antiguetat.

En l'art rupestre del Sahara es poden distinguir cinc periodos principals:

  • Periodo dels grafitis o dels búfalos, de 10.000 a 9000 a. C. (fa 12 000 anys). En esta época es representaven a modo de grafitis grans bóvidos com el Pelorovis (Bubalus antiquus) i escenes de màgia i ritos religiosos. Apareixen estranyes criatures sense cap, o en els caps redons, en caraces que semblen alienígenas, elefants en cap d'antílop i estilisades figures participant en rituals. Un eixemple seria l'Home licaón, de Mesak Mellet. També és conegut com el periodo de la fauna salvage, per les representacions d'estos animals.
  • Periodo dels caps redons, de 9000 a 6000 a. C. És el més misteriós, por cuanto apareixen representades persones que semblen dur estranys caixcos com de buç que han donat lloc a numeroses interpretacions esotèriques, pero és també un periodo de gran calitat artística.
  • Periodo dels caçadors i els pastors, de 7000 a 2500 a. C. A principis d'este periodo, les abundants pluges varen permetre que totes les valls es cobriren de boscs, pero cap a 5000 a. C., la disminució de les pluges va donar lloc a àmplies praderies i a l'aparició de raberes de vaques que apareixen en les pintures i gravats. També apareixen escenes de cultius en este periodo posterior. En general, les obres són prou naturalistes.
  • Periodo dels cavalls o Garamante, 2000 a 1200 a. C. (fa uns 3500 anys) Numeroses representacions de cavalls en la zona de Líbia, en carros, ya que se suponia que els garamantes havien inventat la roda.
  • Periodo dels camellos, entorn a 100 a. C. L'introducció dels camellos marca el final d'una época, ya que la desertisació ha fet que la majoria de la població es marchara a una atra part.


Referències

[editar | editar còdic]