Anar al contingut

Anex:Cronologia de l'Antiga Roma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Traslladar

Luperca alletant als bessons Rómulo i Rem, fundadors llegendaris de Roma.

La següent cronologia de l'antiga Roma referix els fets més importants de l'antiga civilisació romana des de la fundació de la ciutat fins a la caiguda del Imperi romà d'Occident. Quant més antigues són les dates, més provable és que es tracte d'aproximacions inexactas o fets merament llegendaris.

Monarquia romana (753-509 a. C.)

Data Any Acontenyiment R.
21 d'abril 753 a. C. Fundació de Roma per Rómulo i Rem (tradicional). Esta data es correspon en l'any 1 del calendari romà. [1]
1 de març 752 a. C. Victòria de Rómulo sobre els caeninenses; primer Triumfo romà registrat. [2]
716 a. C. Mort de Rómulo; Numa Pompilio assumix el tro un any despuix i reforma el calendari romà.[n. 1] [3]

[4]

[5]

[6]

673 a. C. Tulo Hostilio assumix el tro. Durant el seu regnat va tindre lloc el duel dels Horacios i la destrucció d'Alba Longa, ciutat rival de Roma.
641 a. C. Anco Marcio assumix el tro despuix de fallir Tulo Hostilio.
616 a. C. Lucio Tarquinio Prisco assumix el tro despuix de fallir Anco Marcio.
578 a. C. Servio Tuli assumix el tro despuix de l'assessinat de Lucio Tarquinio.[n. 2]
566 a. C. Primer cens en Roma: 84 700.
534 a. C. Tarquinio el Soberp assumix el tro despuix d'assessinar a Servio Tuli.
507 a. C. Cens en Roma: 130 909.
509 a. C. Derrocament de la monarquia i exili de Tarquinio el Soberp.
1 de març Triumfe romà despuix de la derrota de Tarquinio i els etruscs en la batalla de la selva Arsia. (Vore també: Guerres romà-etrusques) [2]
13 de setembre Idus de setembre; en la tossal Capitolina es dedica el Temple de Júpiter Òptim Màxim. [7]

República romana (509-27 a. C.)

República primerenca

Data Any Acontenyiment R.
501 a. C. En resposta a les amenaces sabinas, els romans creen el càrrec de dictador, que posseïx poders absoluts per temps llimitat. [8]
Tito Larcio es convertix en el primer dictador romà, en Espurio Casio com magister equitum.
496 a. C. Batalla del Llac Regilo entre Roma i la Lliga llatina, que intenta restaurar a Tarquinio el Soberp. (Vore també: Guerres llatines)
494 a. C. Primera secessio plebis; part del conflicte patricio-plebeu. Es forma el Concilie de la plebe.
486 a. C. el cònsul Espurio Casio intenta introduir una reforma agrària, pero els patricios s'oponen tenazment.
471 a. C. Es crea la magistratura dels tribunos de la plebe, formada per un colege de dos membres que coopta a atres tres. [4]
465 a. C. Cens en Roma: 134 214 (en dret d'usar armes). [8]
457 a. C. Els tribunos passen de cinc a dèu.
451 a. C. Es constituïx el Decenvirato, que redacta la Llei de les XII Taules. [4][8]
449 a. C. La segona Secessio plebis provoca el fi del Decenvirato. [8]
445 a. C. Lex Canuleia; es permet el matrimoni entre plebeus i patricios.
442 a. C. Ardea és colonisada.
396 a. C. Conquista romana de Veyes.
18 de juliol 387 a. C. Saqueig de Roma (Batalla del Alia) pels gals senones.[n. 3] [9][10]
351 a. C. S'obri la censura als plebeus; Cayo Marcio Rútilo és nomenat censor romà. [8]
343 a. C. Comencen les Guerres samnitas. Els Volscos són derrotats.
338 a. C. La Lliga llatina és conquistada.
312 a. C. Api Claudio ordena construir el primer aqüeducte de Roma, el Aqua Appia. S'admet als primers senadors plebeus (Lex Ovinia).
304 a. C. Conquista dels ecuos despuix de la victòria romana en la Segona guerra samnita. A estes altures, Roma controla bona part d'Itàlia central.
300 a. C. Lex Ogulnia: s'admet als primers sacerdots i augures plebeus.

República tardana

Expansió romana en Itàlia (338-218 a. C.)
Data Any Acontenyiment R.
293 a. C. Cens en Roma: 272 300 ciutadans. [11]
290 a. C. Roma venç en les Guerres samnitas, consolidant el seu control sobre Itàlia central.
280 a. C. Comencen les Guerres pírricas entre Roma i els grecs del sur d'Itàlia i Sicília. [4]
275 a. C. Victoria de Roma en la Batalla de BenAcontecimiento, despuix de la qual obté el hegemonia sobre la Magna Grècia.
264 a. C. Comencen les Guerres púnicas contra Cartago despuix de la petició d'auxili de Mesina.
260 a. C. Primera victòria naval romana. [11]
256 a. C. Roma invadix per primera volta Àfrica, vencent a Cartago en la Batalla del cap Ecnomo.
10 de març 241 a. C. Decisiva victòria romana en la Batalla de les Illes Egadas. Sicília es transforma en la primera província romana. [12]
238 a. C. Cartago cedix les illes de Còrsega i Cerdenya com a resultat de la Guerra dels Mercenaris. [11]
229 a. C. Comencen les Guerres ilíricas en l'oest de la península balcànica.
219 a. C. Introducció de la cirugia en Roma.
218 a. C. Aníbal creua els Alps i pren Sagunt, iniciant la segona guerra púnica. Roma inicia el seu expansió en Hispania.
2 d'agost 216 a. C. Batalla de Cannas; l'eixèrcit romà és massacrat per l'eixèrcit cartaginés de Aníbal. [13]
[14]
214 a. C. Comencen les Guerres macedónicas. [11]
19 d'oct. 202 a. C. Els romans vencen en la Batalla de Zama, terminant en la segona guerra púnica. [15]
197 a. C. Batalla de Cinoscéfalas; els romans quebren el hegemonia de Macedònia sobre Grècia. [11]
188 a. C. Pau de Apamea en l'Imperi seléucida. Roma penetra en Anatolia. [11]
4 de sep[n. 4] 168 a. C. Conquista de Macedònia despuix de la Batalla de Pidna. Hi ha 312 805 ciutadans en Roma (cens del 169 a. C.) [16]
155 a. C. Els dálmatas són pacificados. Esclaten rebelions en el sur de Hispania, donant inici a les Guerres lusitanes, [11]
146 a. C. Caiguda de Cartago. Eixe mateix any termina la conquista de Grècia (Guerra aquea) i es creen les províncies de Macedònia i Àfrica. [11]

Crisis i guerres civils

Data Any Acontenyiment R.
133 a. C. Tiberio Graco, tribuno de la plebe, intenta una reforma agrària per a contrarrestar el poder dels optimates, pero és assessinat. [17]

[18]

125 a. C. Cens en Roma: 390 736.
121 a. C. Assessinat de Cayo Graco, germà de Tiberio, per Lucio Opimio, qui va fer us del Senatus consultum ultimum.
113 a. C. Primer contacte en els pobles germànics; comença la Guerra cimbria. [18]
111 a. C. Roma declara la guerra a Numidia (Guerra de Jugurta) [18][17]
30 de juliol 101 a. C. Els romans vencen en la decisiva Batalla de Vercelas, acabant en el conflicte cimbrio. [19]
91 a. C. Comença la Guerra Social entre Roma i les ciutats itáliques proveïdes de ciutadania romana. Ho conseguiran en el 89 a. C. [18]
84 a. C. Primera guerra civil (84-82); Sila derrota als líders populars Cneo Papirio Carbó i Cayo Mario és proclamat dictador. [20]

[17]

[18]

73 a. C. Tercera guerra servil (73-71); tumult d'esclaus dirigida pel gladiador Espartaco, que va supondre una séria amenaça pels numerosos èxits de l'eixèrcit rebel. Finalment Espartaco va ser derrotat per Craso.
71 a. C.
69 a. C. Cens en roma: 450 090.
67 a. C. Lex Gabinia: Aulo Gabinio conseguix que el Senat conferixca amplis poders a Cneo Pompeyo Magne per a contrarrestar les amenaces pirates. S'objecta que la llei és illegal, pero és aprovada gràcies al respal de Juliol César i Cicerón.
63 a. C. Conjuración de Catilina per a derrocar la República.
Lloc de Jerusalem; Judea és incorporada a la República.
60 a. C. Primer Triumvirat: Juliol César, Cneo Pompeyo Magne i Craso es repartixen el control del govern romà.
58 a. C. Juliol César inicia la Guerra de les Galias (58-50).
55 a. C. Invasions de Britania per César. Eixe mateix any, Aulo Gabinio, enviat a Egipte per Pompeyo, restaura al faraó Ptolomeo XII.
9 de juny[n. 5] 53 a. C. Batalla de Carras; els romans són derrotats pel Imperi partixc (actual Iran). Comencen les prolongades guerres contra Partia, que conclouran en l'any 363.[n. 6] [20]

[21]


[18]

10 de giner 49 a. C. César creua el Rubicón, iniciant aixina la segona guerra civil.
2 d'agost César derrota a Pompeyo en la Batalla de Ilerda.
9 d'agost 48 a. C. César derrota a Pompeyo en la Batalla de Farsalia. Este últim es refugia en Egipte.
27 de març 47 a. C. En la Batalla del Nilo, César entra en Aleixandria. En l'incendi subsegüent, la Biblioteca d'Aleixandria sofrix grans estralls.
46 a. C. César reforma l'antic calendari romà. Eixe mateix any oferix la primera naumaquia.
6 d'abrilrom/ febrerjul César venç en la Batalla de Tapso, fent-se en el control d'Àfrica.
1 de giner 45 a. C. Entra en vigor el Calendari juliano, que continuarà sent usat en la major part d'Europa fins a 1582.[n. 7]
17 de març Batalla de Munda. Suïcidi de Catón el Jove. Comença la dictadura de César.
15 de març 44 a. C. Assessinat de Juliol César pels senadors
29 de novembre Guerra de Mòdena de Marco Antonio i Octavio (nebot de César, adoptat per est en testament).
27 de nov. 43 a. C. Es forma el Segon Triumvirat.
23 d'octubre 42 a. C. Batalla de Filipos. Els assessins de César són derrotats per Marco Antonio, qui entra en contacte en Cleopatra.
37 a. C. Herodes I el Gran, designat rei de Judea per Roma, impon la seua autoritat en Palestina.
1 de giner 33 a. C. Expira el Segon Triumvirat. Octavio protesta contra Antonio i Cleopatra, iniciant l'última Guerra civil de la República.
2 de sept. 31 a. C. Marco Antonio i Cleopatra són derrotats en la Batalla de Accio. En este moment, la República ya no existix més que nominalment.
1 d'agost 30 a. C. Marque Antonio i Cleopatra se suïciden; el seu fill Cesarión és assessinat 22 dies despuix. Aixina desapareix l'Antic Egipte.
28 a. C. Cens: 4 063 000 (hòmens adults lliures).[n. 8][22]
13 de giner 27 a. C. Octavio renuncia als seus poders per a tornar-li'ls al Senat, pero este lo rebuja.
16 de giner Octavio és proclamat Augusto.[n. 9]
Extensió del domini romà en l'any 44 a. C., abans de l'assessinat de Juliol César.


Imperi romà (27 a. C.-476 d. C.)

Principat i pax Romana

Dinastia Juliol-Claudia

Data[20] Any[23] Acontenyiment
27 a. C. Chipre es convertix en província romana i la península ibèrica és dividida en les províncies Bètica, Lusitania i Tarraconense.
Comença l'edificació del primer Panteó de Agripa.
Mauritània es convertix en regne vassall de Roma. Comencen operacions a gran escala contra els càntabres.
25 a. C. Galacia es transforma en província romana despuix de la mort d'Amintas de Galacia.
9 de juny 19 a. C. S'inaugura el Aqua Virgo, aqüeducte que du aigua fins a Roma des del nort
Finalisen les guerres càntabres i, en elles, la conquista de Hispania.
16 a. C. la Galia és reorganisada en tres províncies: Aquitània, Bèlgica i Gàlia Lionesa.
6 de març 12 a. C. Augusto és nomenat Pontifex Maximus, obtenint el imperium i convertint-se en la màxima autoritat política, militar i religiosa.
5 de febrer 2 a. C. Augusto és proclamat Pater Patriae ("pare de la pàtria").
1 a. C. Naiximent de Jesús de Nazaret segons els càlculs de Dionisio l'Exigu.
A.D. 6 Gran tumult ilírica. Judea passa a ser província romana.
A.D. 9 Batalla del bosc de Teutoburgo. Arminio derrota i extermina tres legions romanes completes. Els romans es retiren de Germania.
19 d'agost 14 Decés d'Augusto.
17 de setembre Tiberio, fill adoptiu d'Augusto, és confirmat com Princeps pel Senat.
Cens en Roma: 4 937 000.[22]
17 El poeta romà Ovidio fallix en el desterro. Mor també el historiador Tito Livio, despuix d'escriure el seu Història de Roma des de la seua fundacion.
30 / 33 Data tradicional de la Crucifixió de Jesús.
16 de març 37 Fallix Tiberio; Calígula és proclamat emperador pel Senat dos dies despuix.
40 Ptolomeo de Mauritània és assessinat i les seues terres anexades a l'Imperi.
24 de giner 41 Assessinat de Calígula pels pretorians, els qui entronisen a Claudio al sendemà.
43 Comença la Conquista romana de Britania.
46 S'establix la província de Tracia.[n. 10]
13 d'octubre 54 Claudio és enverinat per la seua esposa Agripina. Ascendix Nerón al tro.
58 Esclata la Guerra romà-partixca (58-63) pel control del Regne d'Armènia.
18 de juliol 64 Gran incendi de Roma. Es produïx la primera persecució de cristians.
6 d'agost 66 Esclata la Gran tumult judeu.
9 de juny 68 El general Galba marcha sobre Roma. Nerón se suïcida.
69 Any dels quatre emperadors. (Vore: Cronologia de l'Any dels quatre emperadors)

Dinastia Flavia

Data[20] Any[24] Acontenyiment
1 de juliol 69 Vespasiano és proclamat emperador pels eixèrcits d'Egipte i Judea.
20 de decembre Vespasiano assessina a Vitalio i es convertix en l'únic emperador.
8 de sept.. 70 Fi del Lloc de Jerusalem, que termina en la destrucció del Segon Temple i la diàspora dels hebreus.
23 de juny 79 Fallix Vespasiano; li succeïx Tito.
24 d'agost Erupció del Vesubio. Pompeya i Herculano són enterrats; el científic Plinio el Vell mor en l'erupció.
80 Inauguració del Coliseu (Amfiteatre Flavio). El poeta Marcial celebra l'acontenyiment en el seu Liber spectaculorum.
14 de sept. 81 Domiciano succeïx a Tito.
18 de sept. 96 Domiciano és assessinat en una conspiració.

Dinastia Antonina

Roma va alcançar la seua màxima extensió entre els anys 116 i 117.
Data[20] Any[25] Acontenyiment
18 de sept. 96 Els senadors elegixen a Nerva com el seu successor, el primer dels "Cinc emperadors bons".
27 de giner 98 Trajano succeïx a Nerva.
101 Comencen les Guerres dacias (101-106), que acaben en l'anexió de Dacia.
106 Conquista del Regne nabateo, reorganisat en la província d'Aràbia Pétrea.
114 Despuix de reiniciar-se la guerra partixca, Trajano conquista Armènia.
116 Trajano conquista Mesopotamia i Asiria, conseguint la màxima expansió de l'Imperi.
11 d'agost 117 Adriano succeïx a Trajano. La seua primera mida és retirar-se dels territoris recentment conquistats.
10 de juliol 138 Antonino Pío succeïx a Adriano.
7 de març 161 Marco Aurelio succeïx a Antonino Pío.
165 Pesta antonina, primera pandèmia en l'Imperi.
S'abandona el Mur de Antonino.
17 de març 180 Cómodo succeïx a Marco Aurelio.
31 de dic. 192 Cómodo és estrangulat despuix de la seua negligent administració de l'Imperi, donant inici a una guerra civil.
193 Any dels cinc emperadors.

Dinastia Severa

Data[20] Any[26] Acontenyiment
14 d'abril 193 Septimio Sever és proclamat emperador per la Guàrdia Pretoriana.
19 de giner 197 Septimio Sever acaba en Clodio Albino en la Batalla de Lugdunum, reunificando l'Imperi.
4 de febrer 211 Septimio Sever és succeït per Geta i Caracalla.
26 de decembre Geta és assessinat per forces lleals a Caracalla.
212 Edicte de Caracalla: es concedix la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi.
8 d'abril 217 Caracalla és assessinat; li succeïx Heliogábalo, que instaura el cult solar d'Emesa en Roma.
11 d'abril Macrino és proclamat emperador.
11 de març 222 Heliogábalo és assessinat.
13 de març Alejandro Sever és proclamat emperador dos dies despuix, encara que seran la seua mare i la seua yaya els verdaders governants.
24 d'abril[27] 224 S'establix l'Imperi sasánida despuix d'una rebelió persa contra els parts. Estos ràpidament entren en conflicte en Roma.
229 Comencen les Guerres romà-sasánidas com a resultat de la Campanya mesopotámica de Ardacher I.
21 de març? 235 Assessinat d'Alejandro Sever. Les tropes proclamen a Maximino el Tracio com a emperador uns dies despuix.[n. 11]
Inici de la Crisis del sigle III.

Crisis del III

Desmembramiento de l'Imperi durant la Crisis del sigle III
Data[20] Any[28] Acontenyiment
22 de març 238 Gordiano I es proclama emperador en Àfrica.
1 d'abril El Senat proclama emperadors a Gordiano II i Gordiano III en oposició a Maximino.
12 d'abril Gordiano II mor en batalla; Gordiano I se suïcida.
22 d'abril El Senat elegix a Pupieno i Balbino com a emperadors. Gordiano III rep el títul de César.
24 de juny Maximino és assessinat pels seus soldats.
29 de juliol Pupieno i Balbino són assessinats pels pretorians. Gordiano III és proclamat emperador.
244 Humiliació en la Batalla de Misiche. L'emperador Gordiano III mor en circumstàncies estranyes i és succeït per Filipo l'Àrap.
249 Filipo l'Àrap és assessinat per Decio, qui assumix el càrrec d'emperador. Comença també una nova persecució contra els cristians.
251 Decio mor en la Batalla de Abrito contra els sasánidas, sent el primer emperador romà en morir en combat.
260 Batalla de Edesa; l'emperador Valeriano és capturat pels perses sasánidas. Galieno es queda en tot l'Imperi. Es forma el breu Imperi de Palmira.
Pòstum es rebela contra Salonino, fill de Galieno, i crea un breu Imperi gal independent. Els alamanes invadixen la Galia.
268 Assessinat de Galieno; ascendix al tro Claudo II el Gòtic.
270 Claudio II fallix. El seu germà Quintilo assumix el poder, pero les legions de Panonia es rebelen i entronan al seu general Aureliano.
25 de dic. 273 S'establix la festivitat del Sol Invictus (futura Nadal)
Aureliano reconquista la Galia. Ademés, conquista Palmira i captura a la reina Zenobia.
25 de sept. 275 Tácito assumix el càrrec d'emperador despuix de l'assessinat de Aureliano.
7 de juny 276 Floriano assumix el càrrec d'emperador despuix de la súbita mort de Tácito.
9 de setembre Floriano és assessinat pels seus soldats; Probo és proclamat emperador.
2 de novembre? 282 Probo és assessinat per les seues pròpies tropes. Li succeïxen Carino i Numeriano, pero governen breument.

Dominat i decadència

Tetrarquia

Data[20] Any[29] Acontenyiment
20 de nov. 284 El cònsul Diocleciano és proclamat Augusto prop de Nicomedia.
1 d'abril 286 Diocleciano es proclama Augusto d'Orient, en Maximiano com Augusto d'Occident.
1 de març 293 Comença la Tetrarquia; Diocleciano i Maximiano declaren a Galerio i Constancio I com Césares (respectivament).
301 Edicte sobre Preus Màxims.
24 de febrer 303 Diocleciano proclama la seua primera persecució dels cristians.
1 de març 305 Diocleciano i Maximiano abdiquen, elevant als dos Césares al càrrec d'Augusts. Sever II és nomenat com César d'Occident i Maximino Daya d'Orient.
25 de juliol 306 Constantino el Gran és proclamat Augusto despuix de la mort de Constancio Clor. Galerio promou a Sever II com Augusto, provocant les Guerres civils de la Tetrarquia.
29 d'octubre 312 Constantino el Gran entra triunfante en Roma despuix de véncer en la Batalla del Pont Milvio.
18 de sept. 324 Batalla de Crisópolis; Constantino el Gran derrota definitivament a Licinio, que abdica al sendemà. L'Imperi és reunificado.

Successors de Constantino

Data[20] Any[30] Acontenyiment
20 de maig 325 Concilie de Nicea, primera reunió ecuménica de l'Iglésia catòlica i en la que s'establix la seua estructura més o menys definitiva. Es condena l'arrianisme.
11 de maig 330 Fundació de Constantinopla sobre l'antiga Bizancio; Constantino la proclama la nova capital imperial.[n. 12]
22 de maig 337 Fallix Constantino; l'Imperi és dividit entre els seus tres fills.
9 de setembre Constantino II (Oest), Constant (Mig) i Constancio II (Este) són proclamats Augusts en Constantinopla.
340 Constantino II intenta invadir Itàlia per a apoderar-se dels territoris de Constant, pero mor en Aquilea.
18 de giner 350 Constant mor en una rebelió liderada per Magnencio, qui usurpa breument el tro. Constancio II governa en solitari.
357 Batalla d'Estrasburc; la victòria sobre els alamanes reforça la frontera del Rin.
3 de nov. 361 Mor Constancio II i és succeït per Juliano el Apóstata, qui prèviament s'havia rebelat contra Constancio. Juliano intenta reinstaurar el paganisme, sense èxit.
26 de giner 363 Juliano mor en la Batalla de Samarra contra l'Imperi sasánida. Joviano és proclamat Augusto al sendemà.
17 de febrer 364 Fallix Joviano, despuix de governar només huit mesos.
26 de febrer L'eixèrcit proclama a Valentiniano I com Augusto.
28 de març Valentiniano proclama a Valente com co-august en Orient.
17 de nov. 375 Fallix Valentiniano i és succeït per Graciano en Occident (junt a Valentiniano II). Comença la Guerra gòtica (376-382).
9 d'agost 378 Aplastant derrota romana en la Batalla de Adrianópolis, a on fallix Valente. Teodosio el Gran accedix a l'Imperi romà, governant-ho des d'Orient.
28 d'agost 380 Edicte de Tesalónica; el cristianisme es convertix en la religió estatal de l'Imperi romà. Distintes tradicions com els Jocs Olímpics són suprimides.
15 de maig 392 Valentiniano II és assessinat per Arbogasto d'Estrasburc, rei dels francs salios.
22 d'agost Arbogasto d'Estrasburc entronisa a Eugenio en oposició a Teodosio, iniciant una nova guerra civil.
6 de sept. 394 Batalla del Frígido; Teodosio reunifica a l'Imperi per última volta.
17 de giner 395 Divisió definitiva de l'Imperi despuix de la mort de Teodosio.
Es forma el Imperi romà d'Occident i el Imperi romà d'Orient, posteriorment conegut com el Imperi bizantí.

Imperi d'Occident i Caiguda de Roma

Per a mediats V, l'autoritat romana s'havia reduït únicament a Itàlia i les seues afores.
Data[20] Any[31] Acontenyiment
17 de giner 395 Honorio hereta Occident, en capital en Milà, mentres que Arcadio hereta Orient, en capital en Constantinopla. (Vore també: Cronologia de l'Imperi romà d'Orient)
31 de juliol 398 És assessinat Gildo, donant fi al seu rebelió.
20 d'agost 399 Abolició definitiva dels festivals pagans.
402 Honorio trasllada a Rávena el govern occidental.
404 Abolició dels combats de gladiadores despuix de l'apedregament i mort de Telémaco.
31 de dic. 406 Invasió del Rin. Tribus bàrbares creuen el congelat riu Rin i saquegen la Galia.
1 de maig 408 Teodosio II succeïx a Arcadio com august d'Orient. Eixe mateix any, en Occident, comença la guerra contra els visigodos d'Alarico I.
24 d'agost 410 Saqueig de Roma; va ser el primer saqueig des de l'efectuat pels gals sèt sigles abans.
(?) Fi del domini romà en Britania.
30 de giner 412 Abolició del donatisme, donant fi a la crisis religiosa.
15 d'agost 423 Honorio fallix.
20 de novembre Juan es proclama emperador davant l'inacció de Teodosio II.
23 d'octubre 425 Teodosio II eleva a emperador a Valentiniano III despuix d'una guerra civil; Juan és eixecutat.
Data[20] Any[32] Acontenyiment
19 d'octubre 439 Caiguda de Cartago davant els vàndals de Genserico.
28 de juliol 450 En Orient, fallix Teodosio II; li succeïx Marcianà (el 25 d'agost) despuix de la regència de Pulqueria.
7 d'abril 451 Atila, rei dels hunos, conquista Metz i s'expandix per la Galia. Eixe mateix any té lloc la Batalla dels Campos Cataláunicos.
— 452 Atila es retira d'Itàlia despuix de la seua trobada en el papa León I el Magne.[n. 13]
16 de març 455 Valentiniano III és assessinat pel senador Petronio Màxim en el Camp de Mart.
17 de març Petronio Màxim es proclama emperador.
31 de maig Petronio Màxim és assessinat; intentava escapar de Roma en mig de l'alvance vàndal.
3 de juny Pren de Roma per Genserico, rei dels vàndals.
17 de juny Fi del saqueig de Roma; la ciutat queda en ruïnes.
9 de juliol Avito, magister militum, és proclamat emperador pels gals d'Arlés.
17 d'octubre 456 Avito és derrocat per Mayoriano en Plasencia (Itàlia).
27 de giner 457 Marcianà fallix i és succeït per León I el Tracio en Orient.
1 d'abril Mayoriano és proclamat emperador pels seus soldats.
(?) Egidio és elegit magister militum en la Galia, a on funda el Regne de Soissons.
2 d'agost 461 Mayoriano és assessinat per orde de Ricimero.
19 de novembre El Senat entronisa a Libio Sever.
15 d'agost 465 Fallix Libio Sever en circumstàncies desconegudes.
12 d'abril 467 Antemio és entronisat per León I el Tracio.
— 468 Batalla de Cap Bon; els vàndals d'Àfrica derroten decisivament a una coalició romà-bizantina.
11 de juliol 472 Antemio és assessinat per Ricimero durant el seu captura de Roma. Olibrio és proclamat el seu successor.
19 d'agost Ricimero fallix a causa d'una malaltia. Li succeïx el seu nebot Gundebaldo com magister militum i patricio.
2 de novembre Olibrio fallix d'un edema.
3 de març 473 Glicerio és proclamat emperador.
— Gundebaldo renúncia als seus títuls romans i es corona com Rei dels burgundios.
18 de giner 474 León II assumix coel càrrec de Augusto d'Orient.
24 de juny León II entronisa a Juliol Nepote despuix de derrocar a Glicerio.
17 de novembre León II fallix i és succeït per Zenón.[n. 14]
28 d'agost 475 Flavio Orestes, magister militum, pren Rávena. Juliol Nepote fuig a Dalmacia.[n. 15]
31 d'octubre Flavio Orestes entronisa al seu fill Rómulo Augusto, encara que no és reconegut en Orient.
23 d'agost 476 Odoacro és proclamat rei pels seus soldats.
28 d'agost Odoacro eixecuta a Flavio Orestes en Plasencia (Itàlia).
4 de setembre Fi de l'Imperi romà d'Occident.
Odoacro depon a Rómulo Augústulo i es proclama Rei d'Itàlia. Posteriorment envia les ensenyes imperials a Constantinopla, simbolisant d'esta manera la mort de l'Imperi romà d'Occident.

Epílec

Data Any Acontenyiment R.
9 de maig 480 En Dalmacia és assessinat Juliol Nepote, de iure últim emperador romà. [33]
1 de giner 534 Eixercix l'últim cònsul romà d'Occident, Decio Teodorio Paulino.[n. 16] [34]
13 d'agost 554 Roma és reconquistada pel Imperi romà d'Orient; Justiniano el Gran proclama la restauració de l'orde imperial en Itàlia, pero la població termina diezmada com a resultat de les cruentes Guerres gòtiques i la subsegüent Plaga de Justiniano. [35]
28 de juliol 754 El rei franc Pipino el Breu és coronat pel papa Esteban II, qui ho proclama "Patricio dels Romans".
Pipino conquista Itàlia en el permís del papa. Despuix d'expulsar a l'Imperi oriental al sur italià, Pipino crea els Estats Pontificis i li'ls entrega al papa en forma de donació. Dit govern controlarà Roma fins a l'unificació italiana, 1116 anys despuix.

Vore també

Notes

  1. ↑ cal mencionar que no existix un verdader consens històric sobre les dates de regnat de la monarquia, per lo que atres fonts poden mostrar dates llaugerament diferents (en una diferència d'un o dos anys).
  2. ↑ Esta va ser la primera i l'última volta que el tro de Roma va ser heretat.
  3. ↑ Esta és la data proposta per l'historiador Tácito; la data tradicional és 390 a. C.
  4. ↑ En el seu llibre Ab Urbs condita, Tito Livio dona la data juliana del 22 de juny.
  5. ↑ 6 de maig segons el Calendari juliano.
  6. ↑ Açò en el sentit del Imperi romà tradicional i unificat. l'Imperi romà d'Orient (bizantino) va continuar les guerres contra Pèrsia poc despuix de la divisió de l'Imperi. l'última guerra va concloure en l'any 628 en, novament, un statu quo davant bellum. Poc despuix ocorreria la Conquista musulmana de Pèrsia. Aixina, i despuix de més de 600 anys de conflicte incessant, cap dels dos imperis va poder conseguir un alvanç significatiu.
  7. ↑ el canvi al calendari gregoriano es va prolongar més en certs països. el Regne d'Anglaterra ho va canviar en 1752, mentres que la Rússia bolchevique no ho va fer fins a 1918.
  8. ↑ Existixen discrepàncies sobre l'exactitut dels censos. Segons Frank (1924), la població total d'Itàlia va poder rondar els 10,000,000.
  9. ↑ «L'ilustre»; va rebre també el títul de Princeps («primer ciutadà»), tractant de conservar l'essència republicana. cal mencionar que jamai va existir el títul de "Emperador romà" en l'Antiga Roma. Els successors de Octavio varen heretar el títul de Augusto, que, si be va escomençar com un títul merament honorífic, va passar a ser la designació oficial de tots els governants romans des del sigle III, quan es va introduir el títul menor de César. La noció moderna de "emperador" es va originar del terme Imperator, un atre dels tants títuls del governant romà, pero que va tindre el seu orige durant la República.
  10. ↑ La província, després reorganisada com una Thema, sobreviuria a la caiguda de l'Imperi occidental, sent governat pel Imperi oriental fins a la seua derrota en la Quarta creuada (1204).
  11. ↑ La cronologia exacta dels fets és poc clara.
  12. ↑ Alguns autors daten l'inici del "Imperi bizantí" en la fundació de Constantinopla.
  13. ↑ Es desconeix lo que va ocórrer exactament en Mincio en el 452. Una teoria propon que León va negociar un tractat de pau i pagament de tributs a Atila, encara que uns atres proponen que la seua retirada es va deure a una hambruna i un brot de malalties.
  14. ↑ Alguns autors consideren a Zenón com el primer emperador "bizantí".
  15. ↑ Juliol Nepote va continuar "governant" des de Dalmacia fins al seu assessinat el 9 de maig del 480. No obstant, i a pesar de seguir sent reconegut en l'Imperi oriental, este mai va representar una verdadera autoritat; efectivament, despuix de l'any 476 ya no va haver cap "Imperi romà" que governar.
  16. ↑ El títul de cònsul sobreviuria en Orient fins al sigle X, pero carent de tota rellevància o poder real. L'últim cònsul "ordinari" va ser el general Belisario en l'any 541. Des del 566, el càrrec va passar a ser un dels tants títuls honorífics de l'emperador oriental. L'últim cònsul romà de l'història va ser León VI el Sabio (r. 886-912).

Referències

  1. ↑ Oaks, 1995, p. 29.
  2. ↑ 2,0 2,1 Attilio Degrassi. «Fasti Triumphales». Atalus.org.
  3. ↑ Smith (1875). A Smaller History of Rome: From the Earliest Claves to the Establishment of the Empire, Universitat de Harvard, pp. 9-24. ISBN 9781357485177.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Curtis, 1869, p. 141.
  5. ↑ Turner, 1854, p. 401-402.
  6. ↑ l'Encyclopædia Britannica (edició de 1911) i The Cambridge Ancient History (1989) daten les morts de Pompilio i Hostilio en els anys 672 a. C. i 640 a. C. respectivament.
  7. ↑ Oaks, 1995, p. 58.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Turner, 1854, pp. 402-404.
  9. ↑ Oaks, 1995, p. 46.
  10. ↑ Venning, 2011, p. 58.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Turner, 1854, pp. 404-407.
  12. ↑ Oaks, 1995, p. 21.
  13. ↑ Oaks, 1995, p. 50.
  14. ↑ Venning, 2011, p. 99.
  15. ↑ Oaks, 1995, p. 66.
  16. ↑ Oaks, 1995, p. 56.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Curtis, 1869, p. 142.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Turner, 1854, pp. 407-410.
  19. ↑ Oaks, 1995, p. 48.
  20. ↑ 20,00 20,01 20,02 20,03 20,04 20,05 20,06 20,07 20,08 20,09 20,10 Oaks (1995) & Venning (2011)
  21. ↑ Curtis, 1869, p. 143.
  22. ↑ 22,0 22,1 Tenney Frank (1924). Roman Census Statistics from 225 to 28 B. C. Classical Philology, Vol. 19, No. 4, pp. 329-341
  23. ↑ Turner, 1854, pp. 412-415.
  24. ↑ Turner, 1854, pp. 416.
  25. ↑ Turner, 1854, pp. 416-419.
  26. ↑ Turner, 1854, pp. 419-421.
  27. ↑ Shahbazi, A. Shapur (2005). "Sasanian Dynasty" en Encyclopaedia Iranica.
  28. ↑ Turner, 1854, pp. 421-423.
  29. ↑ Turner, 1854, pp. 423-425.
  30. ↑ Turner, 1854, pp. 425-430.
  31. ↑ Turner, 1854, pp. 430-432.
  32. ↑ Turner, 1854, pp. 432-234.
  33. ↑ Oaks, 1995, p. 32.
  34. ↑ Cessara Cantù (1857). Història universal: Cronologia, geografia, arqueologia. Documents, Volum 7, Universitat Complutense de Madrit: Biblioteca ilustrada de Gaspar i Roig, p. 64. ISBN 978-1153457439.
  35. ↑ Venning, Timothy (2006). A Chronology of the Byzantine Empire, Springer, p. 117 & 208-209. ISBN 9780230505865.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Cronologia_de_l%27Antiga_Roma&oldid=1455979»