Regne nabateo
El '___protected_title_0___' (en àrap: المملكة النبطية), també cridat '___protected_title_1___', va anar un estat dirigit pels àraps nabateos durant l'antiguetat clàssica. Nabatea va permanéixer independent des de el IV fins que va ser anexionada pel Imperi romà en l'any 106 d. C.,[1] que la va rebatejar com Aràbia Pétrea.[2]
Història
Nabateos
- Artícul principal → Nabateos.
Els nabateos eren una de les diverses tribus nómades beduinas que recorrien el desert d'Aràbia i es traslladaven en les seues raberes a a on pogueren trobar pastures i aigua. Es familiarizaron en la seua àrea a mida que passaven les estacions, i lluitaven per sobreviure durant els anys severs quan disminuïa la pluja estacional.[3] Encara que els nabateos estaven inicialment incrustats en la cultura aramea, les teories sobre la seua relació en raïls arameas són generalment rebujades pels erudits moderns. Per un atre costat, proves arqueològiques, religioses i llingüístiques confirmen que són una tribu d'Aràbia del Nort.[4]
L'orige precís de la tribu nómada àrap seguix sent incert. Una hipòtesis ubica la seua terra natal en l'actual Yemen, al suroest de la península aràbiga, pero les seues deïtats, idioma i escritura no compartixen res en els de l'Aràbia del Sur. Una atra hipòtesis sosté que el seu orige es trobava en la costa oriental de la península.
La sugerència de que varen partir de l'àrea d'Hejaz és considerada més convincent, ya que compartien un gran número de deïtats en els pobles antics d'esta zona. "Nbtw", la consonant raïl del nom de la tribu, es troba en les primeres llengües semíticas de Hejaz.
Les similituts entre el dialecte àrap nabateo tardà i les trobades en Mesopotamia durant el periodo Neo-Assiri, aixina com un grup en el nom de "Nabatu" enumerat pels assiris com una de vàries tribus àraps rebels en la regió, sugerix una conexió entre els dos Els nabateos podrien haver-se originat allí i emigrar a l'oest entre els sigles VI i IV al noroest d'Aràbia i gran part de lo que hui és l'actual Jordània.
Els nabateos han segut falsament associats en atres grups de persones. Un poble cridat "Nabaiti", que va ser derrotat pel rei assiri Asurbanipal, va estar associat per alguns en els nabateos per la tentació de vincular els seus noms. Una atra idea equivocada és la seua identificació en els Nebayot de la Bíblia hebrea, els descendents d'Ismael, el fill d'Abraham.
A diferència del restant de les tribus àraps, els nabateos varen sorgir més tarde com a dirigents vitals en la regió durant els seus temps de prosperitat. No obstant, la seua influència es va desvanir i els nabateos varen ser caent en l'oblit.
Emergència
Encara que els nabateos coneixien l'escritura, no varen deixar texts històrics de considerat tamany. No obstant, existixen mils d'inscripcions que encara es troben hui en varis llocs a on alguna volta varen viure, incloent grafitis i les seues monedes falcades. La primera referència històrica als nabateos és del historiador grec Diodoro Sículo, que va viure al voltant de l'any 30 a. C., pero que inclou informació 300 anys anteriors.[5] Usa com a font a Jerónimo de Cardia; un dels generals d'Alejandro Magne que va tindre una trobada de primera mà en els nabateos.
Diodoro relata cóm els nabateos sobreviuen en un desert sense aigua i cóm conseguien véncer a qualsevol enemic en amagar-se en el desert fins que este es rendia per falta d'aigua. Els nabateos excavaven cisternes que estaven cobertes i deixaven senyes solament conegudes per ells mateixos. Diodoro va escriure sobre cóm eren "excepcionalment aficionats a la llibertat" i va incloure una llista sobre incursions infructuoses que varen ser iniciades pel general grec Antígono I en 312 a. C.[6]
Despuix de la mort d'Alejandro Magne en el 323 a. C., el seu imperi es va dividir entre els seus generals. Durant el conflicte entre els generals d'Alejandro, Antígono va conquistar l'Alce i açò ho va dur a les fronteres d'Edom, just al nort de Petra. Els rics nabateos es varen convertir en el pròxim objectiu de Antígono. La seua riquea era generada pels ingressos de les caravanes comercials que transportaven incens, mirra i atres espècies d'Eudaemon en l'actual Yemen, a través de la península aràbiga, passant per Petra i terminant en el Port de Gaza per al seu enviament als mercats europeus. Esta riquea va distinguir als nabateos d'atres tribus àraps.[7] Antígono va ordenar a un dels seus oficials per a atacar als "bàrbars" nabateos i prendre les seues raberes com a botí. Les tres incursions no varen alcançar la victòria o varen terminar en desastre per als grecs.[8]
En la primera incursió, els grecs varen conseguir saquejar tonellades d'espècies i argent de Petra en 312 a. C.; i encara que enguany es considere com l'inici oficial de l'història de Nabatea, els seus habitants ya posseïen àmplies riquees. Pronte es varen produir dos enfrontaments i, a la llum de les derrotes, Antígono va abandonar els seus plans contra els nabateos. Durant la Batalla de Ipsus en Anatolia al voltant del 301 a. C., Antígono va ser derrotat davant una coalició grega que incloïa als Seléucidas.
La série de guerres entre els generals grecs va terminar en una disputa sobre les terres de la moderna Jordània entre els Ptolomeos en sèu en Egipte i els Seléucidas en sèu en Síria. El conflicte va permetre als nabateos estendre el seu regne més allà de Edom.[9]
Regne
Durant el IV, els nabateos varen ocupar el nort d'Hiyaz, Edom i el Néguev en la mar Mediterrànea, junt en algunes illes de la costa i un tram de terra a lo llarc de la costa del mar Roja. Diodoro Sículo menciona que els nabateos havien atacat barcos mercants pertanyents als Ptolomeos en Egipte, pero pronte varen ser atacats per una força major i "castigats com es mereixien". Si ben no se sap per qué els rics nabateos recorrien a la pirateria, una possible raó és que sentiren que els seus interessos comercials estaven amenaçats per la competitiva ruta comercial naval a través de la mar Roja.
Mig sigle despuix de les agressions d'Antígono I Monóftalmos, es troba la segona referència històrica als nabateos en Hauran. Dionisio, un de dos empleats grecs que buscaven una carrera alternativa venent dònes com a esclaves sexuals, va ser una volta detingut pels nabateos durant una semana durant un dels seus intercanvis. Tenint en conte la notable igualtat de gènero de la societat nabatea en eixe moment, és provable que estigueren en desacort al tractament de les dònes en la seua àrea, a les que creïen responsables en el curs del manteniment de la llei i l'orde.
Aretas I és el primer rei conegut dels nabateos, el nom dels quals es va trobar en una inscripció en el Néguev datada de el II Casi al mateix temps, els nabateos àraps i els judeus macabeos veïns havien mantingut una relació amistosa; els nabateos havien simpatizado en els macabeos, que al mateix temps estaven sent maltractats pels seléucidas. Els nabateos varen començar a falcar monedes durant el mateix sigle, indicant l'extensa independència econòmica i política de la que gojaven.
Petra va ser inclosa en una llista de les principals ciutats de l'àrea mediterrànea per a ser visitada per un notable de Priene, una senyal del significat de Nabataea en el món antic. Petra estava inclosa junt en Aleixandria, que era considerada una ciutat capital en el món civilisat.
Referències
- ↑ Schnabel, Eckhard J. (2004). Early Christian mission (en inglés), InterVarsity Press, p. 1041. ISBN 9780830827923.
- ↑ Mellado, Francisco de Paula (1854). Enciclopèdia moderna: diccionari universal de lliteratura, ciències, arts, agricultura, indústria i comercie (vol. 28), Establiment Tipogràfic de Mellado, pp. 362-364. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
- ↑ Taylor, Jane (2001). Petra and the lost kingdom of the Nabataeans, Londres: I.B.Tauris, pp. 14, 17, 30, 31. ISBN 9781860645082. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
- ↑ Maalouf, Tony (2003). Arabs in the shadow of Israel: the unfolding of God's prophetic pla for Ishmael's line, Kregel Publications. ISBN 9780825431845. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
- ↑ Esler, Philip F. (2017). Babatha's Orchard: The Yadin Papyri and an Ancient Jewish Family Tale Retold (en anglés), Oxford University Press. ISBN 9780191079900. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
- ↑ Sículo, Diodoro. Bibliotheca historica (vol. 2) (en anglés), pp. 42-43. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
- ↑ Mills, Watson E.; Aubrey Bullard, Roger (1990). Mercer dictionary of the Bible (en anglés), Mercer University Press, p. 598. ISBN 9780865543737. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
- ↑ Waterfield, Robin (2012). Dividing the spoils: the war for Alexander the Great's empire (en anglés), Oxford: Oxford University Press, p. 123. ISBN 9780199931521. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
- ↑ Salibi, Kamal (2006). The modern history of Jordan (en anglés), Londres: I B Tauris. ISBN 9781860643316. Consultat el 16 d'octubre de 2017.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reino nabateo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.