Idioma nabateo

Idioma nabateo

Fragment d'una dedicació al deu Qasiu en nabateo. Basalt, I Trobat en Sia, Hauran, sur de Síria.

.

El idioma nabateo (o arameo nabateo) és una varietat extinta del arameo (llengua semítica) parlada pels àraps nabateos de Transjordania, el noroest d'Aràbia, el desert de Néguev i la península del Sinaí. Comparada en atres varietats del arameo, destaca el seu gran número de préstams llingüístics (tant lèxics com a gramaticals) del àrap i unes atres llengües norarábigas.

Atestat des del sigle II a.C. en avant en numeroses inscripcions funeràries i documents llegals del Regne Nabateo, el arameo nabateo es va parlar fins a sigles despuix de l'anexió del regne per part del Imperi Romà en el 106 d.C. En el temps, l'escritura nabatea també es va usar per a escriure en llengua àrap, lo que va resultar en la forma més primerenca de l'escritura àrap, també coneguda com nabateo-aràbiga.

La fonologia del arameo nabateo es reconstruïx a partir del seu escritura consonàntica i la comparació en atres varietats arameas. De la mateixa manera es reconstruïx la morfosintaxis, atestada fragmentariament. El lèxic nabateo és en la seua majoria arameo, encara que presenta numerosos préstams del àrap i el grec.

Història

Orígens

En el colapse del Imperi aqueménida (330 a. C.), l'arameo va començar a perdre importància com llengua franca en el Propenc Oriente. El prestigi i auge de la cultura i llengua gregues varen acompanyar la conquista i posterior instauració de les noves dinasties orientals d'orige helé. Açò va impactar desfavorablement en l'arameo en tindre que competir sobtadament per un mateix espai en una atra llengua hegemònica. Aixina, la cultura escrita aramea es va descompondre en escoles locals i les varietats locals varen adquirir importància al punt de desenrollar un registre escrit propi.

El arameo nabateo va ser una d'estes varietats locals. La llengua de les inscripcions nabateas, atestades des del sigle II a.C., va ser propenca al arameo imperial del Imperi aqueménida, encara que en innovacions pròpies. Entre estes destaca l'us del marcador d'objecte yt (característic del arameo occidental), a diferència de la forma imperial i antiga ʔyt.

Vestigis

Restants de dos inscripcions nabateas marcant una tomba (kpr, dalt) i un lloc sagrat (msgd, avall) datades en els regnes de ḥrtt rḥm ʕmh (Aretas IV Philopatris) i mlkw (Malichus) respectivamentPlantilla:Sfnp

S'han trobat més de 4.000 inscripcions en arameo nabateo en motiu principalment fúnebre. La majoria d'elles estan gravades en pedra, com l'inscripció Aslah Triclinium en Petra (95 a.C.), la dedicació a la deesa Al-Kutbay en Wadi Tumilat (77 a.C.) o l'inscripció de Rabbel en Petra (66 a.C.). S'han trobat també texts en papir, com els de Nahal Hever o Babatha, i metal. Eixemples d'este últim material són les monedes i la llàntia d'oli, totes de bronze, desenterradas en Wadi Musa (en el aur de Jordània). La llàntia d'oli presenta una dedicatòria en bon estat d'un sacerdot i el seu fill a Obodas, datant-se en el regnat del rei nabateo Rabbel II Soter (70-106 d.C.).

L'inscripció nabatea més antiga trobada s'ubica en Elusa, en la regió del Néguev. Esta menciona a "Aretas, rei dels nabateos", interpretat per Joseph Naveh com Aretas I, monarca àrap nabateo a qui el sum sacerdot judeu Jason li va demanar refugi en Petra en el 169 a.C. Esta inscripció, no obstant, no mostra característiques llingüístiques nabateas, semblant-se més be al arameo imperial, aixina com està escrit en alfabet hebreu. Per açò, alguns experts consideren que l'inscripció nabatea més antiga és la trobada en Petra (Jordània), que data del 96 o 95 a.C. (periodo helenístico tardà).

L'inscripció més antiga escrita en cursiva va ser descoberta en Horvat Raqiq, prop de la ciutat de Beersheba (Palestina). Esta és única no solament per estar escrita en cursiva, sino perque utilisa tinta per a inscriure la roca.

Desaparició

Inscripció funerària en escritura nabateo-aràbiga en Al-Ula (280 d.C.)

Des dels seus més primerencs vestigis, el arameo nabateo va amprar préstams del àrap i llengües norarábigas, reflectint l'íntim contacte en estes llengües i els seus parlants. Eixemple d'això és una inscripció nabatea del sigle I o II d.C. que conté tres llínees de poesia àrap (de debatut significat). A partir del sigle III d.C., l'escritura nabatea va ser utilisada per a escriure àrap. Eixemples notables són l'epitafi en nabateo i àrap de rqwš, filla de ʕbdmwntw, o l'inscripció Namara en àrap.

Segons Jean Cantineau, l'extensió en us de l'escritura nabatea al àrap va supondre el fi de l'us extensiu del nabateo, sent reemplaçat pel àrap. Durant este procés, "el nabateo va semblar buidar-se poc a poco de els elements aramaicos que tenia i successivament reemplaçar-los en préstams àraps". Esta teoria, encara que àmpliament acceptada, ha segut qüestionada. Michael Patrick O'Connor ha senyalat, per eixemple, dubte de molts dels préstams àraps analisats per Cantineau, senyalant que la majoria d'ells estan restringits a lèxic tècnic. Més recentment, Aaron Butts ha argumentat que l'us del arameo nabateo en les inscripcions funeràries d'Hegra (nort d'Aràbia Saudita) reflectix un aprenentage imperfecte d'esta llengua per part de parlants natius d'una llengua norarábiga.

El arameo nabateo va continuar sent escrit per sigles mentres s'estenia l'escritura nabatea per a la llengua àrap. Els texts més llarcs d'este periodo són inscripcions funeràries trobades en els pobles oasis norarábigos. Per l'alt número de noms hebreus, estes inscripcions són considerades comissions de membres de comunitats judeues locals. L'inscripció nabatea més tardana data del 356 d.C. i va ser trobada en Hegra. Un text posterior, datat en el 455-6 d.C., va ser escrit en caràcters nabateo-aràbics i descobert en 2004 en el noroest d'Aràbia Saudita. No obstant, el contingut en arameo es llimita a fòrmules fixes, estant escrit casi en la seua totalitat en àrap.

Escritura

Artícul principal → Alfabet nabateo.

És un sistema d'escritura consonàntic, desenrollat a partir del arameo. La direcció de l'escritura és de dreta a esquerra. El seu orige es remonta a el I i va perdurar fins a el VI. L'escritura manuscrita nabatea es caracterisa per un estil singularment cursivo. l'alfabet nabateo es va desenrollar a partir del alfabet arameo i seria, a la seua volta, precursor de l'alfabet àrap a través de certes variants cursivas en el V.

Les dos variants en les que podem dividir l'alfabet nabateo són escritura formal i escritura cursiva. L'escritura formal es va utilisar en inscripcions monumentals, com per eixemple en les tombes de Petra i Aràbia Saudita. L'escritura cursiva, no obstant, en ser més continuada i decorreguda, es va acabar utilisant en major freqüència. Esta variant cursiva és precursora del alifato àrap. La diferència entre abdós podria comparar-se en l'us d'un mòle o plantilla per a escriure (escritura formal) i l'escritura a mà (escritura cursiva).