Aràbia del Sur
Aràbia del Sur o Aràbia Meridional és un terme genèric utilisat per a referir-se a diferents regions del sur de la península aràbiga, principalment centrada en lo que és ara el Yemen. Històricament, es referix al conjunt de les regions que comprenen l'oasis de Najrán i el territori circumdant, durant un temps, terminal de la ruta caravanera més important que es movia en direcció de Síria (Shām), Jizán i Agarrar, que ara són part d'Aràbia Saudita i Dhofar, actualment partix d'Oman i, de manera més general, totes les regions i poblacions que parlen o parlaven els idiomes o dialectes cridats d'Aràbia del Sur, i que compartien una gran cantitat de valors culturals i econòmics que sobrepassen les actuals fronteres polítiques de la península. És l'antiga regió històrica qahtanita.
Llengua i etimologia
.jpg)
Les fronteres d'Aràbia del Sur a nivell llingüístic inclourien els pobles històrics que parlen les antigues llengües sudarábigas o dialectes pròxims del àrap i els seus derivats. Antigament, existia un alfabet sudarábigo, que va prendre prestat Etiopia.
Yemen o al-Yaman significa 'el costat dret'. Una etimologia deriva Yemen de yamin, "dreta" lo mateix que el sur està a la dreta davant l'eixida del sol, encara que esta etimologia es considera sospitosa. Una atra etimologia deriva de yumn que significa 'felicitat, alegria', que quadra més, ya que és una regió fèrtil. De fet, els romans i els grecs es referien a esta part d'Aràbia com Aràbia Felix, 'Aràbia Feliç', en contraposició a l'Aràbia desértica (Aràbia Deserta) i la que estava baix l'influència econòmica i cultural nabatea (Aràbia Petraea).[1]
Història
Fa tres mil anys, diferents entitats estatals ocupaven la regió sur d'Aràbia, com M'ain (mineos), Qataban, Hadramaut o Saba.[2] En l'Antiguetat, Aràbia del Sur era coneguda, sobretot, per la famosa assut de Marib, la cosmopolita ruta de l'incens o la llegendària reina de Saba.[3]
Fa dos mil anys, els himyaritas varen aplegar a ser el poble dominant del sur d'Aràbia i ho varen seguir sent durant varis sigles fins que els eixèrcits del Regne de Aksum, provinents de la veïna Etiopia, a l'atre costat del mar Roja, varen posar els seus peus en esta terra durant els sigles III i IV, per a ser derrotats definitivament, pel rei Kaleb de Aksum en l'any 520. Despuix d'un llarc regnat etíope, els eixèrcits perses sasánidas, aplegant també per mar, varen impondre el seu domini al voltant del 575.[4][5][6][7] En l'any 628, 6 anys despuix de l'Hègira, la regió es va convertir en musulmana.[8]
Vore també
Referències
- ↑ Mackintosh-Smith, Yemen, Londres, John Murray, 1997.
- ↑ Brian Doe, South Aràbia (Londres: Thames & Hudson, 1971), p. 60-102.
- ↑ Jean-Francois Breton, Aràbia Felix (University of Notre Dona'm, 1999) en 13-20, 23; 53-73; 3-5, 41-43.
- ↑ al-Tabari, The History of al-Tabari, volum V, The Sasanids, the Byzantines, the Lakmids, and Yemen (S.U.N.Y. 1999), en Yemen: Ethiopian conquest, pp. 179, 182-183, 204-208, 212; Pèrsia over al-Habashah, pp. 159-160, 236-249.
- ↑ Stuart Munro-Hi ha, Aksum. An African civilization of clapix antiquity (Edinburgh Univ. 1991), pp. 71-74, 76-77 (sigle III), pp. 78-80 (sigle IV), pp. 84-88 (sigle VI).
- ↑ Sally Ann Baynard, "Historical Setting" en The Yemens: Country Studies (Washington, D.C.: Foreign Area Studies, The American University, c. 1985) 1-89, pp. 3-14: Ethiopians, pp. 11-12 (sigle IV, 4 décades, sigle VI per al voltant de 50 anys); Persians en xiii, p. 12.
- ↑ Guy Annequin, Little-Known Civilizations of the Ret Siga (Ginebra: Ferni 1979), pp. 196-202.
- ↑ al-Tabari, The History of al-Tabari, volum VIII, The Victory of Islam (S.U.N.Y. 1997), p. 114.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arabia del Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.