Himyar
Himyar o regne himyarita va ser un antic Estat de la part meridional de la península aràbiga, que data del 110 a. C.
En àrap es dia مملكة حِمير, i els grecs i romans ho coneixien antigament com a regne homerita.
Va conquistar al veí regne de Saba (Sheba) aproximadament en el 25 a. C., Qataban cap al 200 d. C., i Hadramaut cap al 300 d. C. La seua sòrt política sobre Saba va canviar freqüentment fins que finalment va conquistar el regne de Saba al voltant del 280 d. C.[1] A finals del IV la monarquia himyarita es va convertir al judaisme. El regne va mantindre guerres freqüents en el regne cristià d'Axum, que varen dur a la seua caiguda en 525 d. C.
Història
[editar | editar còdic]Himyar va ser l'Estat dominant en Aràbia fins a l'any 525 d. C.
Els himyaritas eren, originalment, una tribu de la montanya en lo que ara és Yemen, que varen conquistar els atres regnes del sur d'Aràbia, inclosa el de Saba en 115 a. C., i que eren rics en el comerç d'incens. Els himyaritas varen ser constructors de castells, varen considerar necessari alçar ciutadellas per a protegir-se contra els atacs dels beduinos. El regne d'Aksum, en Etiopia, va governar sobre Saba de 340 a 378 d. C., pero l'àrea va ser reconquistada per les forces de Himyar en 525. La caiguda de la nació va ser un llent procés que involucra els Estats cristians d'Aksum i l'Imperi bizantí d'un costat, l'Imperi sasánida de Pèrsia per l'atre, i vàries faccions al sur d'Aràbia que es varen escindir. El país va passar de règim d'Aksum a sasánida en 575 i en 628, el quint sátrapa sasánida de «Al-Yaman», es va convertir al islam i el sur d'Aràbia va ser incorporat al nou imperi musulmà en expansió.
Economia
[editar | editar còdic]La seua economia estava basada en l'agricultura. El comerç exterior es fundava en l'exportació d'olíbano i mirra. Per molts anys, va anar també el major intermediari que enllaçava l'est d'Àfrica en el món mediterràneu. En la seua majoria, este comerç consistia en exportar marfil d'Àfrica per a ser venuda en l'Imperi romà. Els barcos d'Himyar viajaven regularment a la costa d'Àfrica de l'Est i l'Estat també eixercit una considerable dosis de control polític de les ciutats mercantils d'Àfrica de l'Est.
El Periple per la Mar Eritrea descriu l'imperi comercial d'Himyar i al seu governant Charibael (Karab Il Watar Yuhan'em II), de qui es diu va mantindre relacions amistoses en Roma.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ M. ‛A. Bafaqīh: L’unification du Yémen antique. La lutte entre Saba, Himyar et li Hadramawt d'Ier au IIIème siècle de l’ère chrétienne. París: Bibliothèque de Raydan, 1990.
- ↑ Fordham. edu (traducció a l'anglés del Periple per la Mar Eritrea, paràgraf 23).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Adler, Joseph: The jewish kingdom of Himyar (Yemen): its rise and fall», en Midstream, volum 46, n.º 4, maig/juny de 2000.
- Korotayev, Andrey: Ancient Yemen. Oxford (RU): Oxford University Press, 1995; ISBN 0-19-922237-1.
- Korotayev, Andrey: Pre-islamic Yemen. Wiesbaden (Alemània): Harrassowitz Verlag, 1996; ISBN 3-447-03679-6.
- Maigret, Alessandro de: Aràbia felix (traduït per Rebecca Thompson). Londres: Stacey International, 2002; ISBN 1-900988-07-0.
- Yule, P.: Himyar clapix antique Yemen/Die Spätantike im Jemen. Aichwald (Alemània), 2007; ISBN 978-3-929290-35-6.
- Yule, Zafar: «The capital of the ancient Himyarite empire rediscovered», en Jemen Report, 36 (pág. 22-29), 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Himyar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.