Anar al contingut

Teodosio II

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Teodosio II

Flavio Teodosio (en llatí: Flavius Theodosius; Constantinopla, 10 d'abril de 401-Constantinopla, 28 de juliol de 450),[1] cridat el Calígrafo, o el Jove va ser Emperador del Imperi romà d'Orient des de l'1 de maig de 408 fins a la seua mort. Fill i successor d'Arcadio, va ser dominat successivament pel prefecto del pretori Antemio, la seua germana Pulqueria i l'eunuc Crisalpio. Durant el seu regnat en l'imperi es va crear el Còdic Teodosiano, es va refundar el Pandidakterion, es guerreó contra els perses i els hunos, es varen construir les Muralles de Constantinopla i varen tindre lloc dos importants controvèrsia cristològiques en nestorianos i eutiquianos.

Vida

Primers anys

  • Teodosio II va ser el quart fill i únic varó hagut del matrimoni entre Elia Eudoxia i l'emperador Arcadio, a qui va succeir com a únic emperador del Imperi Romà d'Orient a l'edat de 7 anys; el seu pare ho va nomenar coemperador en 9 mesos d'edat. A l'inici del seu regnat, el mando de l'Imperi va estar en mans d'Antemio, prefecto del pretori d'Orient que governava de facto des del regnat del seu pare. En eixir Antemio d'escena en 414 va prendre major protagonisme Pulqueria, la major de les germanes de l'Emperador, que va ser proclamada Augusta i va assumir la regència.
  • Pulqueria va tindre una gran influència sobre el seu germà i es va encarregar de que rebera una esmerada educació. Rigorosa cristiana, va desenrollar una política hostil a herejes, pagans i judeus. També va propiciar el matrimoni del seu germà en Atenais, una filòsofa pagana filla d'un sofista ateniense, qui es va batejar i va rebre el nom d'Elia Eudocia en juny de 421.[2][3][4][5][6] Varen tindre una filla, Licinia Eudoxia, el matrimoni de la qual en l'emperador d'Occident, Valentiniano III, va culminar l'estretament de llaços entre abdós parts de l'Imperi despuix de les tensions de començos d'el V, aun cuando va durar poc temps.

Conflictes militars

El creixent interés de Teodosio cap al cristianisme, impulsat per l'influència de Pulqueria, li va fer mamprendre la guerra contra els sasánidas de 421-422, els quals estaven perseguint als cristians. La guerra va terminar en punt mort, i els romans es varen vore obligats a firmar la pau, ya que Constantinopla estava amenaçada pels hunos.[7]

Solidus de Teodosio II.

El decés en 423 del seu tio Honorio va fer que quedara com a governant d'abdós mitats de l'imperi.[8] La proclamació pels alts funcionaris civils en Roma de Juan com a emperador occidental va dur a una guerra civil que va acabar en victòria de Teodosio qui va impondre a Valentiniano III com a governant occidental en octubre de 425.[8]

L'Imperi d'Orient sofria per llavors constants incursions dels hunos en els Balcans, liderats per Rugila. Teodosio va reforçar les seues fortificacions en 424, i va acceptar pagar 350 lliures d'or per a mantindre la pau. No obstant, en 433, en l'arribada al poder d'Atila i Bleda, el pagament va tindre que doblar-se a 700 lliures. Quan l'Àfrica romana va ser invadida pels vàndals en 429, els emperadors d'Orient i Occident varen organisar vàries expedicions conjuntes per a expulsar-els, sense èxit. Els hunos i els sasánidas, veent desguarnecidas les fronteres, varen atacar llavors, i les forces expedicionarias varen tindre que tornar. Durant 447 l'eixèrcit romà va ser derrotat i destruït per les forces d'Atila en la Batalla del Utus. Anatolio va negociar un acort de pau humillante, tenint que pagar 2100 lliures romanes d'or als hunos, uns 687 quilos.[9]

  • Teodosio va fallir sobtadament en 450, en caure del seu cavall en el transcurs d'una cacera. En la lluita subsegüent pel poder es va impondre la seua germana Pulqueria sobre l'eunuc Crisalpio. Ella es va casar en el general Marcianà, que aixina es va proclamar emperador.

Disputes teològiques

Durant el regnat de Teodosio varen continuar les controvèrsia cristològiques en l'aparició del nestorianisme i les lluites de poder entre l'altar i el tro imperial, aixina com en el sí de la pròpia Iglésia. El seu enfrontament en els partidaris de Nestorio es va materialisar en diversos edictes de persecució que varen desembocar en una primera crema d'escrits en 435. Esta tasca d'aniquilació doctrinal va culminar en 448 en el mandat de l'emperador d'entregar a les flames totes les obres del paganisme contradictòries en la versió ortodoxa del cristianisme i, a l'any següent, en una gran crema pública de llibres nocius, entre ells, els d'el propi Nestorio, Teodoreto de Ciro o el pagà Porfirio, despuix de celebrar-se el Concili d'Éfeso de 449.[10]

Els seus eixèrcits varen repelir invasions perses, pero va ser derrotat per Atila el huno, a qui va deure tributar, entregant-li la província romana de Panonia. En l'any 425 va reorganisar l'Universitat de Constantinopla.[11]

El Còdic Teodosiano

En 429 Teodosio va crear una comissió per a sintetisar i aclarir totes les lleis existents des del regnat de Constantino, i crear un sistema llegal completament formalisat. Este pla va quedar incomplet, pero el treball d'una segona comissió, reunida en Constantinopla en l'objectiu de reunir i actualisar totes les lleis generals, va donar com resultat el Codex Theodosianus en 438.

Referències

  1. ↑ "Theodosius II" in The Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford University Press, New York & Oxford, 1991, p. 2051. ISBN 0195046528
  2. ↑ Duncan, Alistair (1974). The noble heritage: Jerusalem and Christianity, a portrait of the Church of the Resurrection, Longman, p. [1]. ISBN 0-582-78039-X. «En 438, l'emperatriu Eudocia, esposa de Teodosio II, va visitar Jerusalem. Al seu regrés a Constantinopla, despuix de fer donacions per a la construcció de noves iglésies, va ser desplaçada dels círculs cortesanos per la seua cunyada, a causa del seu orige grec. Solament es conserven algunes d'elles»
  3. ↑ Morgan, Robin (1996). Sisterhood is global: the international women's movement anthology, Feminist Press, p. [2]. ISBN 1-55861-160-6. «Les dònes gregues també eren visibles durant el periodo bizantí. En 421 CE, l'emperador Teodosio II es va casar en una ateniense pagana, Athenais; despuix del batisme es va convertir en Eudocia»
  4. ↑ Mahler, Helen A. (1952). Empress of Byzantium, Coward-McCann, p. [3]. OCLC 331435. «Athenais, filla d'el sabio ateniense, Leontius. Abans de la boda va voler rebre el batisme el nom de la seua mare, l'emperatriu Eudoxia, pero a causa del seu orige grec, el seu mombre es pronuncia Eudocia.»
  5. ↑ Cheetham, Nicolas (1981). Mediaeval Greece, Yale University Press, p. [4]. ISBN 0-300-10539-8. «Inmensamente orgullosa de la seua cultura i antepassats helènics, Eudocia dominava el seu…»
  6. ↑ (1972) Popular belief and practice: Volume 8 of Studies in church history, CUP Archive, p. [5]. ISBN 0-521-08220-X. «Eudocia, la filla d'un filòsof pagà ateniense, va abraçar la nova fe en total acceptació. Molt conscient de la seua herència helènica, com va demostrar el seu famós discurs als ciutadans d'Antioquía,»
  7. ↑ Warren T. Treadgold, A history of the Byzantine state and society, Stanford University Press, 1997, ISBN 0-8047-2630-2, p. 90.
  8. ↑ 8,0 8,1 Blockley, 1998, p. 136.
  9. ↑ Bury, J. B., History of the Later Roman Empire vol. 1, Dover, New York, 1958, p. 271f
  10. ↑ Ilu. Revista de Ciències de les Religions.(XIX)
    175-200.
  11. ↑ Franz Georg Maier.Història Universal sigle XXI. Les transformacions del món mediterràneu. p.120.. ISBN84-323-0067-5

Bibliografia utilisada en l'artícul

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBlockley1998">Blockley (1998). «The Dynasty of Theodosius», The Cambridge Ancient History (en anglés), Cambridge Univesity Press, pp. 111-135. ISBN 978-0-521-30200-5.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teodosio_II&oldid=1577062»