Concili d'Éfeso II
El segon concili d'Éfeso, que en l'historiografia cristiana catòlica es coneix com latrocini d'Éfeso, fon el segon concili general celebrat en la ciutat d'Éfeso, del 8 al 22 d'agost de 449.
| Segon concili d'Éfeso Latrocini d'Éfeso | |
|---|---|
| Concili | |
| Data | 449 |
| [[Iglésies
ortodoxes orientals]] | |
| Concili anterior | Concili d'Éfeso |
| Concili posterior | Concili de Calcedonia |
| Emperador | |
| Patriarca | |
| Participació | 127 |
| Tema principal | Nestorianisme, Cristología, Monofisisme |
| Condena i anatema | |
Participants
Convocat per l'emperador Teodosio II el 30 de març d'eixe any, va ser presidit per Dióscoro, bisbe d'Aleixandria. La seua finalitat era revisar el procés contra Eutiquio, i atallar el problema del monofisisme. És acceptat com a vàlit per l'Iglésia ortodoxa oriental i rebujat per l'Iglésia catòlica i l'Iglésia ortodoxa. Va ser explícitament repudiat pel Concilie de Calcedonia de 451.
Varen participar en ell 127 bisbes,[1] triats en la seua majoria entre els adherentes a la posició monofisita.
El papa León va enviar tres llegats: Juliol, bisbe de Pozzuoli, Renato, sacerdot de Roma (que va morir de camí) i el diácono Hilario. Estos duyen en si una carta, coneguda com Tomus ad Flavianum, a on León assumia clarament una posició contrària al monofisisme. El Papa va demanar que en el concili estos llegats presidiren les delliberació i que qualsevol conclusió o decret sobre el monofisisme prenguera com a base el tom. Aixina mateix no es va donar possibilitat de vot a els qui abans havien participat en la condena de Eutiquio i no es va permetre a Teodoreto de Ciro participar en el concilie.
Temes tractats
La finalitat de la reunió era revisar les condenes i el procés contra Eutiquio, la doctrina del qual va ser validada pels pares conciliessis prenent posició a favor de les tesis monofisitas. Esta doctrina, que havia naixcut com a reacció al arrianisme sostenia que Crist tenia una sola physis o naturalea, la divina, i que l'humana que hauria assumit en encarnar-se quedava totalment fosa (confosa) fins al punt de ya no ser humana, en la divina.
Despuix de retirar les condenes a Eutiquio i condenar a la seua volta com herejes a els qui sostingueren que Crist tenia dos naturalea: una humana i una divina, es va procedir a atacar, per mig de la guàrdia imperial, a Flaviano de Constantinopla i Eusebio de Dorilea. Flaviano va morir pocs dies despuix a causa de les agressions. Eusebio va fugir i es va dirigir a Roma a on va comunicar al Papa lo ocorregut.
En la sessió del 22 d'agost varen ser condenats també els bisbes contraris al monofisisme del patriarcat de Antioquía. Finalment es varen assumir les interpretacions de Cirilo d'Aleixandria sobre la noció de physis (naturalea) i es varen repetir les condenes al nestorianisme.
Referències
- ↑ En Catholic Encyclopedia, Robber Council of Ephesus (Latrocinium) cita: The number of bishops present was 127
Bibliografia
- Enciclopèdia cattolica (versió italiana), Ed. Sansoni, Florencia 1951
</noinclude>
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concilio de Éfeso II» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.