Anar al contingut

Concili

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El concili[1] (del llatí concilĭum)[2] és una reunió o assamblea d'autoritats religioses (bisbes, sobreveedores i atres eclesiàstics, els noms depenen de cada institució religiosa) efectuada en l'Iglésia catòlica romana, en les Iglésies ortodoxes i en les iglésies protestants magisteriales, per a deliberar o decidir sobre les matèries doctrinals i de disciplina.


Concilios en l'Iglésia catòlica

En l'Iglésia catòlica, hi ha:

Des de 1054 este tipo de concilios solament es varen celebrar en Occident, per l'Iglésia catòlica, i varen sumar atres dotze concilios, sent convocats en tots els casos pel papa i participant tot el episcopado catòlic (concilios llatins). Atres concilios celebrats alternativament per l'Iglésia ortodoxa no s'inclouran en esta llínea.
L'últim concilie ecuménico va ser el Vaticà II, aixina denominat en haver segut la seua sèu la Ciutat del Vaticà. La convocatòria la va realisar Juan XXIII en 1959, iniciat per este mateix en 1962 i va ser clausurat per Pablo VI en l'any 1965.
  • Els concilios nacionals o plenaris. Són convocats en autorisació papal i en ells solament participa el episcopado d'un continent, estat o regió.
Entre ells estan els concilios (nacionals) de Toledo, que varen ser juntes de prelats i magnats durant la dominació visigota, que es varen celebrar en dita ciutat per a tractar assunts eclesiàstics i militars.
  • Els concilios provincials. Són convocats pel bisbe metropolità de la diòcesis provincial corresponent, se celebren periòdicament cada vint anys, i en ells participen els titulars d'oficis eclesiàstics de la diòcesis.


Vore també


Referències


Bibliografia

  • Laboa, Juan María (2008). Atlas histórico de los concilios, Ediciones San Pablo. ISBN 978-84-285-3357-7.

Enllaços externs