Primer Triumvirat (Antiga Roma)
El Primer Triumvirat és el nom donat pels historiadors a l'aliança política no oficial que varen formar Cneo Pompeyo Magne, Cayo Juliol César i Marco Licinio Craso, va durar des del 60 a. C. fins al 53 a. C.
Sent cònsuls en el 70 a. C., el caudillo Pompeyo i el general Craso varen abolir la constitució aristocràtica del dictador Lucio Cornelio Sila.[1] Pompeyo havia guanyat fama per combatre als pirates en el Mediterràneu, de la mateixa manera que a uns insurrectos en l'Àsia Menor. Per la seua banda, Craso, que va combatre l'insurrecció dels esclaus dirigida per Espartaco,[2] coneguda com tercera guerra servil, tenia especial interés en acabar en esta ya que la seua principal font d'ingressos era la tracta d'esclaus. Craso i Pompeyo varen retornar triunfantes a Roma i es varen unir a Cayo Juliol César, que en aquell moment no tenia tant poder com els primers, per lo que es va oferir a comportar-se com la part reconciliadora.
L'aliança secreta entre estos tres generals va ser descoberta quan la Llei Agrària de Juliol César va ser bloquejada pel Senat romà, i Craso i Pompeyo varen tindre que utilisar la seua influència públicament per a conseguir la seua aprovació. Despuix, els triunviros varen conseguir fer que Publio Clodio Pulcro fora electe Tribuno del Poble, neutralisant el poder que els conservadors Marco Porcio Catón (Catón el Jove) i Marque Tuli Cicerón tenien en el Senat.cita requerida
Temps despuix Craso part a governar la província romana de Síria, pero mor en la batalla de Carrhae.[3] Juliol César marcha a la Galia i Pompeyo es queda en Roma, a on és atret al bando conservador senatorial, que li convenç de la necessitat d'eliminar a Juliol César per a salvar la República romana, ya que creuen que César usarà el seu poder per a fer-se coronar rei. La victòria romana en la guerra de les Galias.[4] brinda gran simpatia del poble romà cap a Juliol César, per lo que el Senat, temerós de que este s'apropie definitivament del poder, pressiona a Pompeyo per a que li ordene retornar a Roma sense el seu eixèrcit. Juliol César es dona conte de que una volta en Roma, provablement seria jujat i processat pels delictes que li atribuïen els optimates: Dur a terme guerres sense el permís del Senat i reclutar més legions de les permeses, i en acabant de que les negociacions en Pompeyo fracassaren, decidix que els acontenyiments es decidiren per l'us de la força, creuant el Rubicón en la XIII legió i les seues tropes auxiliars va passar el riu, que marcava el llímit entre la seua província i Itàlia.,[5] iniciant la segona guerra civil.
Despuix d'una llarga guerra civil, César derrotaria a Pompeyo en la batalla de Farsalia[6] i est seria assessinat per esbirros del faraó d'Egipte. Despuix de derrotar novament als ___protected_title_0___ en les batalles de Tapso i Munda, César va quedar sense rivals polítics que li feren front.
Una volta terminada la guerra en la victòria cesariana, Juliol César convertix el Senat en una assamblea merament consultiva i impon un nou orde a l'antiga administració republicana. No obstant, el bando senatorial no es dona per vençut i li assessinen en el 44 a. C.,[7] sent molts dels cabecilla d'este complot, senadors que havien segut perdonats per César durant la guerra contra Pompeyo.
El buit de poder creat per la repentina mort del triunviro vencedor motiva a la creació del Segon Triumvirat, que enterraria definitivament al bando optimate i a la República romana.
Vore també
- Segon triumvirat
- Governe de l'antiga Roma
- [[Archiu:{{#switch:Antiga Roma|20px|Vore el portal sobre Antiga Roma]] Portal:Antiga Roma. Contingut relacionat en Antiga Roma.
Referències
- ↑ Kovaliov, S. I. (2007). «XXIV», Història de Roma (en espanyol), Madrit: Akal, p. 475. ISBN 978-84-460-2822-2.
- ↑ Christol; Nony (2005). «IX», Edicions Akal (ed.). Dels orígens de Roma a les invasions bàrbares (en espanyol), Madrit: Akal, pp. 104. ISBN 84-7600-147-9.
- ↑ Kovaliov, S. I. (2007). «XXIV», Història de Roma (en espanyol), Madrit: Akal, p. 500. ISBN 978-84-460-2822-2.
- ↑ Christol; Nony (2005). «XI», Edicions Akal (ed.). Dels orígens de Roma a les invasions bàrbares (en espanyol), Madrit: Akal, pp. 113-117. ISBN 84-7600-147-9.
- ↑ Kovaliov, S. I. (2007). «XXIV», Història de Roma (en espanyol), Madrit: Akal, p. 507. ISBN 978-84-460-2822-2.
- ↑ Christol; Nony (2005). «XI», Edicions Akal (ed.). Dels orígens de Roma a les invasions bàrbares (en espanyol), Madrit: Akal, pp. 119. ISBN 84-7600-147-9.
- ↑ Kovaliov, S. I. (2007). «XXV», Història de Roma (en espanyol), Madrit: Akal, p. 520. ISBN 978-84-460-2822-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primer Triunvirato (Antigua Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.