Anex:Cronologia de la química

Una image del tractat Nou sistema de filosofia química, de John Dalton, considerat com la primera explicació moderna de la teoria atòmica.

La cronologia de la química comprén varis treballs, investigacions, invents i experiments notables que han canviat, de forma significativa, la comprensió del ser humà entorn a la ciència moderna coneguda com química, la qual es definix com l'estudi científic de la composició de la matèria i de les seues interaccions. Encara que les seues raïls es remonten als primers acontenyiments històrics dels que es tenen coneiximent, l'història de la química, en la seua forma moderna, podria dir-se que va escomençar en les aportacions del científic anglés Robert Boyle.

Els primers conceptes que despuix serien incorporats a la ciència moderna de la química procedixen de dos fonts principals: per un costat, dels filòsofs naturals (per eixemple, Aristóteles i Demócrito), que varen utilisar el raonament deductivo en un intent per explicar el comportament del món que els rodejava i, per una atra part, els alquimistes (com Geber i Razi) que varen usar tècniques experimentals en el seu intent per estendre la vida o portar a terme conversió de materials, com pot ser la transformació de metals comuns en or.

En el sigle XVII, una de totes les idees concebudes per abdós disciplines, que referixen als raonaments «deductivo» i «experimental», va dur al desenroll d'un procés de pensament conegut com «método científic». A partir de l'introducció d'este últim va ser que la ciència contemporànea de la química va sorgir tal i com es coneix en l'actualitat.

Coneguda també com la «ciència central» —lloc que conecta bàsicament les ciències físiques en les ciències de la vida i les ciències aplicades, una percepció senyalada originalment pel francés Auguste Comte—, l'estudi de la química està fortament influenciat per molts atres rubros científics i tecnològics, ademés d'eixercir una forta influència en els mateixos. Varis successos considerats centrals per a la nostra comprensió moderna de la química són també catalogats com a descobriments clau en camps com la física, la biologia, l'astronomia, la geologia i la ciència dels materials, per nomenar només alguns.

• 
  Geber (m. 815), considerat per alguns com el «pare de la química»
• 
  Antoine Lavoisier (1743-1794) és considerat com «el pare de la química moderna»
• 
  John Dalton (1766-1844)
• 
  Robert Andrews Millikan va ser qui va portar a terme l'experiment de la gota d'oli per a medir la càrrega de l'electró

Cronologia de la química

Previ a l'acceptació del método científic i la seua aplicació al camp de la química, resulta alguna cosa polèmic considerar a moltes de les persones avall enlistadas com a «químics» en el sentit modern del terme. No obstant, les idees d'alguns grans pensadors, ya siga pel seu presciencia, o per la seua àmplia acceptació, apareixen llistats ací.

DES (descobriments)

DES-E (descobriments de elements químics)

TEO (alvanços teòrics)

PUB (publicacions)

REL (acontenyiments relacionats)

Cronologia de la química

Any			Autor	Acontenyiment	Época
c. 400000 a. C.	—	—	—	Domini del fòc pels homínits.	Abans de 1600
c. 4000 a. C.	—		—	Primers registres en la replanell iraní (Mesopotamia) de producció de bronze arsenical, que s'obtenia mesclant mineral de coure —calcopirita o malaquita— en arsènic en un forn alimentat en carbó vegetal. El coneiximent metalúrgic de la fabricació de bronze va donar orige en les distintes civilisacions a la cridada «Edat de Bronze». .
c. 3000 a. C.	—		—	Processos d'embalsamamiento i purificació de l'or en Egipte.
c. 1900 a. C.	—		Hermes Trismegisto	Es creu que Hermes Trismegisto, semi-mític rei del Antic Egipte, funda l'art de l'alquímia.
c.3000 a. C.	TEO		—	Antics egipcíacs formulen la teoria de l'Ogdóada, o de «les forces primordials», de les que tot es trobava format. Estos eren els elements del Caos, numerats en huit, que existien inclús abans de la creació del Sol.
c. 1200 a. C.	—		—	Primers registres de fabricació de vidre en Mesopotamia. (vore: Història del vidre)
c. 1200 a. C.	—		Tapputi	Tapputi, una fabricant de perfums i química primeriza, és mencionada en una tableta cuneïforme trobada en Mesopotamia.
c.600 a. C.	TEO		Tals de Mileto (c. 624-546 a. C.), filòsof, matemàtic, geómetra i físic	Tals propon que la matèria té un principi fonamental (l'aigua) i canvien les seues qualitats: lo humit, lo sec, lo fret i lo calent. Ya que la substància fonamental en sí mateixa no canvia, solament hi ha transformació i no canvi en un sentit absolut.
c.450 a. C.	TEO		Empédocles (c.495-435 a. C.), filòsof i polític	Empédocles afirma que totes les coses es componen de quatre elements primaris: terra, aire, fòc i aigua, sobre els quals actuen dos forces opostes i actives (amor i odi, o afinitat i antipatia) que terminen per combinar-los o separar-los en formes infinitament variades.
c.440 a. C.	TEO		Leucipo i Demócrito	Leucipo i Demócrito proponen l'idea del àtom, una partícula indivisible que conforma a tota la matèria. No obstant, el seu concepte és àmpliament rebujat pels filòsofs de la naturalea a favor de la percepció aristotèlica.
c.360 a. C.	TEO		Platón	Platón idea el terme «elements» (stoicheia) i en el seu diàlec Timeo, que inclou una discussió sobre la composició dels cossos inorgànics i orgànics, sent un tratato rudimentari de la química, assumix que la partícula minúscula de cada element té una forma geomètrica especial: tetraedre (fòc), octaedre (aire), icosaedre (aigua), i gaveta (terra).
c. 300 a. C.-300 d. C.	—		—	Auge de l'alquímia en Aleixandria (busca de la pedra filosofal).
c. 350 a. C.	TEO		Aristóteles	Aristóteles expandint lo dit per Empédocles, propon l'idea d'una substància com una combinació de «matèria» i «forma». A continuació, publica la «teoria dels cinc elements» (fòc, aigua, terra, aire i éter), la qual és àmpliament acceptada en tot lo món occidental per més d'un mileni.
c.50 a. C.	PUB	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Lucrecio (c. 99 a. C.-c. 55 a. C.), poeta i filòsof	Lucrecio publica Sobre la naturalea, una descripció poètica que repren/reprén les idees del atomisme.
c. 300	PUB		Zósimo de Panópolis, alquimista	Zósimo escriu alguns dels llibres més antics que es coneixen en l'alquímia, la qual definix com «l'estudi de la composició de les aigües, el moviment, el creiximent, l'encarnació i desencarnación, aixina com la descripció dels esperits dels cossos i l'unió dels esperits dins de dits cossos».:L'alquimista egipcíaca més coneguda com María La Judeua inventa la tècnica del Bany María, utilisada en procediments químics i farmacèutics fins a hui.
c. 815	TEO		Geber (c. 721-c.806/16), alquimiste, astrònom, arquitecte, metalúrgic i mèdic	Geber, alquimiste àrap/persa (provablement, el més famós en l'islam clàssic), fa algunes importants contribucions a l'alquímia, aïllant àcits minerals clau.
c. 900	PUB		Abu Bakr Mohammad Ibn Zakariya al-Razi (o Rhazes) (865-ca. 925), professor, filòsof i erudit	Va publicar varis tractats de química, entre ells una de les primeres descripcions de métodos controlats de destilació i extracció. També va desenrollar un método per a produir àcit sulfúric.
c. 1000			Al-Biruni (973-1050), matemàtic, astrònom, geógrafo, físic, filòsof, viager, historiador i farmacèutic Avicena (c. 980-1037), polímata, mege, filòsof, astrònom	Al-Biruni i Avicena, rebaten la pràctica de l'alquímia i la teoria de la transmutació dels metals.
c. 1167		[[Image:|border|20px|Itàlia]]	—	Alquimistes de l'Escola Mèdica Salernitana fan les primeres referències a la destilació del vi.
c. 1220	PUB	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Robert Grosseteste (1175-1253), filòsof escolàstic i franciscano		Grosseteste pública varis comentaris aristotèlics a on establix un marc primerizo per al método científic.
c. 1250	DES	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Tadeo Alderotti (1206/15-1295), mege i professor	Alderotti descriu un método per a concentrar etanol per mig de destilació fraccionada repetida a través d'un alambique refrigerat per aigua, en el qual obtenia una purea del 90 %, sent més eficaç que els seus predecessors. En una de les seues obres
c. 1260	DES-E	Erro al crear miniatura:	Sant Alberto Magne (1193/1206-1280), dominico i bisbe, teòlec, geógrafo, filòsof i químic	Alberto Magne descobrix l'arsènic i el nitrat d'argent. Ademés, fa una de les primeres referències al àcit sulfúric.
1267	PUB	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Roger Bacon (1214-1292), franciscano, filòsof, científic i teòlec		Bacon publica Opus Maius que, entre atres coses, propon una de les primeres formes del método científic, ademés de contindre els resultats dels seus experiments fets en pólvora.
1310	PUB		Pseudo-Geber, alquimista	Pseudo-Geber, anònim que va escriure baix el nom de Geber, publica varis llibres que establixen la teoria largamente sostinguda pels seus colegues de que tots els metals estaven composts de vàries proporcions de sofre i mercuri. És també un dels primers en descriure l'àcit nítric, l'aigua regio i l'aqua fortis.
1530	TEO		Paracelso (1493-1541), alquimista, mege i astrólogo	Paracelso desenrolla l'estudi de l'iatroquímica, una subdisciplina de l'alquímia dedicada a l'extensió de la vida, sent l'orige de l'actual indústria farmacèutica. S'afirma que va ser el primer en utilisar el terme «química».
1556	PUB	Erro al crear miniatura:	Georgius Agrícola (1494-1555), alquimista, químic i mineralogista	Agrícola va publicar la gran obra De re metallica (Sobre els metals) en la que descriu els processos de l'época en mineria, extracció dels metals i metalúrgia, ya molt complexos i desenrollats, estimulant l'interés pels minerals i la seua composició. Se li ha calificat com el «pare de la metalúrgia».
1597	PUB	Erro al crear miniatura:	Andreas Libavius (1550-1616), mege i químic	Libavius publica Alchemia, el qual pot considerar-se com el prototip de les primeres publicacions químiques de l'Història.
1605	PUB	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Francis Bacon (1561-1626), filósfo i estadista	Bacon publica Of the Proficience and Advancement of Learning, Divine and Human, que conté una descripció de lo que més tart passaria a conéixer-se com el método científic.	XVII-XVIII
1605	PUB		Michal Sedziwój (1566-1646), químic i alquimiste	Sedziwój publica el tractat d'alquímia A New Light of Alchemy que propon l'existència del «aliment de vida» en l'aire, que més tart seria identificat com l'oxigen.
1616	PUB	[[Image:|border|20px|França]]	Jean Beguin	Beguin publica Tyrocinium Chymicum, un dels primers treballs escrits sobre química, en a on redacta la primera equació química de l'Història.
1637	PUB	[[Image:|border|20px|França]]	René Descartes (1596-1650), filòsof, matemàtic i físic	Descartes publica l'obra Discours de la méthode, que conté un esquema del método científic.
1648	PUB		Jan Baptista van Helmont (1580-1644), químic, físic, alquimiste, mege i fisiólogo	Es publica de forma pòstuma el llibre Ortus medicinae del flamenc Jan Baptista van Helmont, la qual és referida per alguns com una obra notable de transició entre l'alquímia i la química, ademés de ser una important influència per a Robert Boyle. L'escrit arreplega els resultats de numerosos experiments i establix una de les primeres versions de la llei de conservació de la matèria. Va indicar que hi havia atres matèries «insubstàncials» ademés de l'aire, i va falcar per a elles el nom de «gas» (del grec cáos). Va ser el fundador de la química neumàtica, experimentant en reaccions entre gasos, i també és recordat actualment per les seues idees sobre la generació espontànea.
1661	PUB	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Robert Boyle (1627-1691), químic i físic	Boyle publica The Sceptical Chymist, un tractat que tracta sobre les diferències entre la química i l'alquímia. Est conté aixina mateix algunes de les primeres nocions sobre els àtoms, les molècules i les reaccions químiques, en lo que marca l'inici de l'història de la química moderna.
1661-1662	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Boyle	Boyle publica "The Sceptical Chymist", separant la química de l'alquímia i definint el concepte modern d'element. Un any més tart, en 1662, propon la llei de Boyle, una descripció basada en els seus propis experiments sobre el comportament dels gass, específicament sobre la relació entre la pressió i el volum. Boyle presenta la seua hipòtesis de que tots els fenomens són el resultat de la colisió de les partícules en moviment. Boyle apela als químics per a que experimenten i afirma que els experiments contradiuen que els elements químics es llimiten als quatre elements clàssics. També va declarar que la química deuria deixar d'estar subordinada a la medicina o l'alquímia, i deuria alçar-se a l'estatus de ciència per sí mateixa. Ademés va realisar numeroses investigacions en una bomba d'aire, observant que en extraure l'aire les flames s'extinguien i es morien els animals situats dins, i també feya descendir els nivells del barómetro. Boyle va repetir els tres experiments de van Helmont, i va anar el primer en usar indicadors que canviaren de color en l'acidea. Per tot això Boyle va ajudar a assentar els pilars de la revolució química en la seua filosofia corpuscular mecànica.
1669	DES-E	Erro al crear miniatura:	Hennig Brandt (1630-1710) va ser un comerciant, soplador de vidre, farmacèutic i alquimiste	Brandt va descobrir el fòsfor (P, 15) a partir de l'orina, destilant una mescla d'orina i arena (50 gavetes): en evaporar l'urea va obtindre un material blanc que lluïa en l'obscuritat i ardia en una flama lluenta. Va ser el primer element en ser químicament descobert.
1702	DES	Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:	Johann Becher Georg Stahl	Becher va propondre la teoria del flogisto per a intentar explicar els processos de combustió i òxit-reducció per mig de la pèrdua o transferència, respectivament, d'un supòsit decorregut. Va postular reformar la teoria dels quatre elements en la que solament la terra i l'aigua serien components de les matèries, en distintes proporcions, i el fòc i l'aire serien merament agents de les transformacions. A la seua volta existirien tres tipos distints de terres, cada una d'elles portadora d'una propietat: l'aspecte vítreo, la fluïdea o volatilitat, i el caràcter inflamable. La teoria va ser desenrollada per Stahl, que va falcar el terme flogisto per al supòsit decorregut. Tota substància susceptible de sofrir combustió contindria certa cantitat de flogisto, i el procés de combustió consistiria bàsicament en la pèrdua de dita substància. Joseph Priestley va usar la teoria del flogisto en els seus experiments de química pneumática per a explicar les transformacions dels gasos. Priestley va denominar al residu d'aire que quedava despuix d'un procés de combustió «aire flogistizado» (en realitat, una mescla de nitrogen i diòxit de carbono), puix pensava que durant la combustió dit aire havia absorbit tot el flogisto que tenia capacitat d'albergar, i per això cessava la combustió. Seguint esta llínea de raonament, quan Priestley va calfar la calç roja de mercuri i va arreplegar un tipo d'aire que podia mantindre més temps la combustió ho va denominar «aire desflogistizado». Posteriorment Lavoisier ho cridaria oxigen.
1735	DES-E		Georg Brandt (1694-1768), químic i mineralogista	Brandt analisa un pigment de color blau obscur trobat en mineral de coure. Més vesprada, demostra que dit pigment conté un nou element, que seria denominat «cobalt» (27).
1748	DES-E		Antonio de Ulloa (1716-1795), naturalista, militar i escritor	Ulloa va publicar la descripció d'un nou metal, el platí (Pt, 78), encara que ho havia descobert en 1735. La primera descripció d'un metal que es trobava en l'or d'Amèrica del Sur la va fer en 1557 Juliol César Escalígero. Sir Charles Wood també va investigar el metal en 1741. La primera referència al platí com un nou metal va ser feta per William Brownrigg en 1750.
1751	DES-E		Axel Frederik Cronstedt (1722-1765), mineralogista i químic	Cronstedt, discípul de Stahl, intentant extraure coure de la niquelina, va obtindre un metal blanc que va cridar níquel (Ni, 28). A Cronstedt se li considera un dels fundadors de la mineralogia moderna.
1754	DES		Joseph Black (1728-1799), mege, físic i químic	Black aïlla diòxit de carbono, al com denomina «aire fix».
1757	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Louis Claude Cadet de Gassicourt	Cadet de Gassicourt, mentres investigava els composts de l'arsènic va crear el líquit fumante de Cadet, que posteriorment se sabria que contenia òxit de cacodilo, i per això és considerat el primer compost organometálico que es va conseguir sintetisar.
1758	TEO		Black	Black formula el concepte de calor latent per a explicar la termoquímica de canvis d'estat.
1766	DES-E	[[Image:|border|20px|Regne Unit]]	Henry Cavendish (1731-1810), físic i químic	Cavendish descobrix l'hidrogen (H, 1), al que va cridar «aire inflamable», un gas incoloro i vàter que ardix i pot formar una mescla explosiva en l'aire; encara que Paracelso cap a 1500, Robert Boyle, i Joseph Priestley havien observat la seua producció quan reaccionaven àcit forts en metals. Lavoisier ho va cridar aixina en 1793.
1772	DES-E		Daniel Rutherford (1749-1819), mege, químic i botànic	Rutherford descobrix el nitrogen (N, 7). Va demostrar que l'aire que havia segut respirat pels animals, inclús despuix d'eliminar-li el diòxit de carbono, no era capaç de mantindre encesa una vela. Carl Wilhelm Scheele, Henry Cavendish, i Joseph Priestley també varen estudiar este element per eixa mateixa época, i Lavoisier ho va cridar aixina en 1775-6.
1773-1774	DES-E	[[Image:|border|20px|Regne Unit]]	Carl Wilhelm Scheele (1742-1786), químic i farmacèutic Joseph Priestley (1733-1804), científic i teòlec	Scheele i Priestley aïllen de forma individual l'oxigen pur (O, 8); Priestly ho nomena «aire desflogisticado», mentres que Scheele ho crida «aire de fòc».
1774	DES-E		Johan Gottlieb Gahn (1745-1818), químic i i metalúrgic	Gahn va aïllar el manganeso (Mn, 25) per reducció de diòxit de manganeso en carbó. Havia segut descobert en 1770 per T.O.Bergman i Ignatius Gottfried Kaim, i en 1774 per Scheele
1778	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Antoine Lavoisier (1743-1794), químic, biòlec i economiste.	Lavoisier, considerat com «el pare de la química moderna», identifica i nomena a l'oxigen, ademés de reconéixer la seua importància i propon la teoria de la combustió, refutando la teoria del flogisto.
1783	DES-E		Juan José Elhuyar (1754-1796), químic Fausto Elhuyar (1755-1833), químic i ingenier de mines	T. Bergman va obtindre de la scheelita un òxit d'un nou element en 1781, que els germans espanyols Elhuyar, a partir de la wolframita varen obtindre àcit wolfrámico, que varen reduir en carbó vegetal i varen conseguir aïllar, el wolframio (W, 74) .
1787	PUB	[[Image:|border|20px|França]]	Lavoisier	Lavoisier publica Método de nomenclatura química, el primer sistema modern de nomenclatura química.
1787	TEO	[[Image:|border|20px|França]]	Jacques Charles (1746-1823), inventor, artiste i matemàtic	Charles propon la llei de Charles, un corolari de la llei de Boyle, a on descriu la relació entre la temperatura i el volum d'un gas.
1789	PUB	[[Image:|border|20px|França]]	Lavoisier	Lavoisier publica Tractat elemental de química, el primer llibre de text sobre química moderna, el qual és un estudi complet de la química moderna (d'eixa época), i inclou la primera definició concisa de la llei de la conservació de la matèria, per la qual li la considera com l'obra fundacional de la disciplina de l'estequiometría, açò és l'anàlisis químic quantitatiu.
1789	DES-E	Erro al crear miniatura:	Martin Heinrich Klaproth (1743-1817), químic	Klaproth va identificar un nou element en el diòxit de zirconio, el zirconio (Zr, 40), que va ser aïllat en 1824 per J.J.Berzelius. Eixe mateix any, per error, va identificar al òxit d'urani obtingut de la pechblenda com un element en sí mateixa l'urani (Ur, 92)i ho va nomenar a partir del recentment descobert planeta Urà. L'urani va ser aïllat per E.-M.Péligot en 1841. També va descobrir el titani (1795) i el telur (1798), ya que va aïllar este últim metal i li va donar eixe nom, pero el descobriment es va atribuir a Müller.
1794	PUB		Elizabeth Fullhame	Fullhame va escriure Ensaig sobre la combustió, també republicado en 1810, en el que va descriure el procés de catálisis, 40 anys ans que ho falcara Berzelius.​​
1797	TEO	[[Image:|border|20px|França]]	Joseph Proust (1754-1826), farmacèutic i químic	Proust propon la llei de les proporcions constants, la qual menciona que els elements sempre es combinen en proporcions chicotetes i sanceres per a formar composts.
1800	DES	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Alessandro Volta (1745-1827), químic i físic	Volta elabora la primera bateria química, en lo que funda la disciplina de l'electroquímica.	XIX
1803, 1817, 1824, 1829	PUB		Berzelius	S'acredita a J.J.Berzelius pel descobriment de varis elements: en 1803, junt en W.Hisinger, el ceri (Ce, 58); —cridat aixina pel asteroide recent descobert Ceres. (Klaproth ho va descobrir simultànea i independentment en algunes mostres de tàntal. C.G.Mosander va demostrar luego que les mostres dels tres investigadors contenien a lo manco un atre element, el lantano)—; en 1817, en colaboració en J.G.Gahn, el seleni (Es, 34); en 1824, el silici (Si, 14); en 1829, el tori (To, 90). Ademés discípuls que treballaven en el seu laboratori varen identificar atres elements: en 1817, J.A.Arfwedson, el liti (Li, 3); i en 1830, N.G.Sefström redescubrió el vanadi (Va, 23) (descobert originalment per Andrés Manuel del Riu en 1801 en la vanadinita , encara que despuix descartat en creure-ho crom).
1803	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	John Dalton (1766-1844), naturalista, químic, matemàtic i meteoròlec		Dalton desenrolla la teoria atòmica i propon la llei de Dalton, que descriu la relació entre els components d'una mescla de gasos i la pressió relativa que eixercix cada u en la mescla total. Marie-Anne Pierrette Paulze, publica "Memòries de la química" un document que reunix les anotacions, apunts i resultats del seu espós, Antoine Lavoiser, que va editar ella mateixa.
1803	DES-E	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Smithson Tennant (1761-1815), químic		Tennant, treballant en mostres de platí de Sudamérica en paralel en Wollaston, va descobrir dos nous elements, als que va cridar osmi (Vos, 76) i iridi (Anar, 77), les senyes del qual va publicar en 1804.
1804	DES	Erro al crear miniatura:	Friedrich Sertürner, farmacèutic	Sertürner va aïllar per primera volta la morfina de la planta de rosella de l'opi. Es creu que este va ser el primer aïllament d'un alcaloide medicinal d'una planta. Va ser comercialisat per Sertürner i la seua companyia en 1817 com analgésico, aixina com tractament per a l'adicció a l'alcohol i ael opi. Merck va escomençar a comercialisar-la en 1827.
1805	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Louis Joseph Gai-Lussac (1778-1850), químic i físic	Gai-Lussac descobrix que l'aigua està composta, en volum, de dos parts d'hidrogen i una d'oxigen.
1807	TEO		Jöns Jacob Berzelius (1779-1848), mege i químic	Berzelius va introduir dos nous térmens per a classificar els composts: orgànic per a aquells que s'originen en organismes vius, i mineral per als que es deriven de minerals. En aquell llavors, esta distinció es basava en la teoria del vitalismo. [40].
1807-1808	DES-E	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Humphry Davy (1778-1829), químic		Davy va contribuir a identificar experimentalment per primera volta varis elements químics per mig de la electrólisis i va estudiar l'energia involucrada en el procés, i va desenrollar l'electroquímica explorant l'us de la pila de Volta. Sintetisa en 1807, per mig de electrólisis de la potasa el primer metal aïllat per mig de electrólisis, el potassi (K, 19), del hidròxit de sodi, el sodi (Na, 11), i va aïllar el clor (Cl, 17); i, en 1808, per mig de electrólisis de la calç viva, va identificar el calcio (Ca, 20) i del àcit bórico, el bor (B, 5) (que havia segut anunciat nou dies abans en l'àcit bórico per Gay-Lussac i Thénard)., i a partir de la magnesia, el magnesi (Mg, 12), i també el bari (Ba, 56) i l'estronci (Sr, 38), Junt a William Thomas Brande va conseguir també en 1818 aïllar al liti de les seues sales per mig de electrólisis del òxit de liti.
1808	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Gai-Lussac	Gay-Lussac descobrix vàries propietats físiques i químiques de l'aire i d'atres gasos, i realisa les proves experimentals de les lleis de Boyle i de Charles, aixina com de les relacions entre la densitat i la composició dels gasos.
1808	PUB	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Dalton		Dalton publica la seua obra Nou sistema de filosofia química, en la primera descripció científica moderna de la teoria atòmica, aixina com una clara exposició de la llei de les proporcions múltiples.
1808	PUB		Berzelius	Berzelius publica Lärbok i Kemien (Manual de química), en a on propon tant la notació com la simbologia química modernes —els noms dels elements varen ser abreviats en una o dos lletres de les inicials dels seus noms en llatí, i les seues proporcions en números; la diferència era que en lloc d'usar subíndexs com actualment (ej: H2O), Berzelius usava superíndexs (H2O).—, ademés d'incorporar el concepte del pes atòmic relatiu.
1811	DES-E	[[Image:|border|20px|França]]	Bernard Courtois (1777-1838), químic	Courtois descobrix el yodo (I, 53) en les cendres de macroalgues. El yodo va tindre un impacte considerable en la medicina i en el desenroll de fotografia. Davy i Gay-Lussac varen polemisar en 1813 sobre quí havia identificat primer al yodo com a element, encara que abdós reconeixien a Courtois com el primer en aïllar-ho.
1811	TEO	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Amedeo Avogadro (1776-1856), físic i químic	Avogadro propon la llei de Avogadro, en la que afirma que volums iguals de gasos a temperatura i pressió constants contenen el mateix número de molècules.
1815	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	William Prout (1785-1850), químic, físic i teòlec		Prout planteja l'hipòtesis de que tots els elements són un conglomerat d'àtoms d'hidrogen.
1825	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Michael Faraday (1791-1867), físic i químic		Faraday aisla el benceno, el primer compost aromàtic.
1825	DES	Erro al crear miniatura:	Friedrich Wöhler (1800-1882), químic i pedagogo Justus von Liebig (1803-1873), químic	Wöhler i von Liebig porten a terme el primer descobriment (i explicació) oficial dels isòmers, cridats aixina prèviament per Berzelius. En treballar en àcit cianhídrico i àcit fulmínico, abdós deduïxen correctament que l'isomeria és causada per diferents apanys d'àtoms dins d'una estructura molecular. En 1832, Wöhler i Liebig varen descobrir i varen explicar els grups funcionals i els radicals en la química orgànica, ademés de sintetisar per primera volta el benzaldehído.
1825	DES-E		Hans Christian Ørsted (1777-1851), físic i químic	Ørsted aisla l'alumini metàlic (Al, 13). Lavoisier va predir en 1787 que l'alúmina era l'òxit d'un element no descobert, i en 1808 Davy va intentar descompondre-ho, i encara que no va tindre èxit, va sugerir el nom actual. Ørsted també és conegut per haver descobert de forma experimental la relació física entre l'electricitat i el magnetisme.
1825	DES-E	[[Image:|border|20px|França]] Erro al crear miniatura:	Antoine Jérôme Balard (1802-1876), químic i farmacèutic Leopold Gmelin (1788-1853), químic i naturaliste	Balard i Gmelin varen descobrir el bromo (Br, 35) en l'autumne de 1825, i varen publicar els resultats a l'any següent.
1827	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Prout		Prout realisa la classificació moderna de les biomolécules en els següents grups: carbohidrats, proteïnes i lípits.
1828	DES	Erro al crear miniatura:	Wöhler	Wöhler sintetisa l'urea, establint aixina que els composts orgànics poden ser produïts a partir de matèries primeres inorgàniques, en lo que refuta la teoria del vitalismo.
1832	DES	Erro al crear miniatura:	Wöhler i von Liebig	Wöhler i von Liebig descobrixen i expliquen els grups funcionals i els radicals en relació en la química orgànica.
1840	TEO		Germain Henri Hess (1802-1850), químic i mèdic	Hess propon la llei de Hess, una exposició primeriza de la llei de la conservació de l'energia, que establix que els canvis d'energia en un procés químic depenen només dels reactius i els productes i no de la via específica portada a terme entre estos dos estats.
1847	DES	Erro al crear miniatura:	Hermann Kolbe (1818-1884), químic i acadèmic	Kolbe obté àcit acètic a partir de fonts completament inorgàniques, en lo que es desaprova de nou conte la teoria del vitalismo.
1848	TEO	[[Image:|border|20px|Regne Unit]]	Lord Kelvin (1824-1907), físic i matemàtic	Kelvin establix el concepte de zero absolut, que és la temperatura a la qual tot moviment molecular es deté.
1849	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Louis Pasteur (1822-1895), químic i microbiólogo	Pasteur descobrix que la forma racémica del àcit tartárico és una mescla de les formes levógira i dextrógira, lo que aclarix la naturalea de la rotació òptica i oferix un alvanç significatiu en el camp de l'estereoquímica.
1852	TEO	Erro al crear miniatura:	August Beer (1825-1863), físic i matemàtic	Beer propon la llei de Beer, que explica la relació entre la composició d'una mescla i la cantitat de llum que esta absorbix. Basada parcialment en un treball previ realisat per Pierre Bouguer i Johann Heinrich Lambert, dita llei va establir la tècnica analítica coneguda com espectrofotometría.
1855	TEO		Benjamin Silliman, Jr. (1816-1885), professor de química	Silliman, Jr. promou els métodos de craqueo del petròleu, que a final de contes farien possible l'indústria petroquímica que es coneix en l'actualitat.
1856	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	William Perkin (1838-1907), químic		Perkin sintetisa la malva, el primer colorant sintètic de l'Història; la seua creació va ser producte d'un accident experimental, mentres s'intentava crear quinina a partir d'alquitrán de hulla. Este descobriment va marcar el començ de l'indústria de la síntesis de colorants, una de les primeres exitoses en el camp de la química.
1857	TEO	Erro al crear miniatura:	August Kekulé (1829-1896), químic orgànic	Kekulé propon que el carbono és tetravalent, açò és que forma exactament quatre enllaços químics.
1859-1860	DES-E	Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:	Gustav Kirchhoff (1824-1887), físic Robert Bunsen (1811-1899), químic	Kirchhoff i Bunsen varen assentar les bases de l'espectroscòpia moderna com un mig d'anàlisis químic, que despuix els conduiria al descobriment del cesi (Cs, 55) pels seus dos llínees d'emissió blaves en una mostra d'aigua mineral i el rubidi (Rb, 37), observant noves llínees espectrals en el mineral lepidolita. Uns atres utilisarien pronte esta mateixa tècnica per a descobrir el talio (Ta, 81), descobert en 1861 per Crookes en trobar una nova llínea verda en l'espectre d'una mostra de seleni, l'indi (IN. 49), identificat en 1864 per F.Reich i H.T. Richter en l'esfalerita, i l'heli.
1852	TEO	Erro al crear miniatura:	Edward Frankland (1825-1863), físic i matemàtic	Frankland introduïx el concepte de valència.
1860	TEO	[[Image:|border|20px|Itàlia]]	Stanislao Cannizzaro (1826-1910), químic	Cannizzaro, usant les idees de Avogadro entorn a les molècules diatómicas, compila una taula de pesos atòmics i la presenta en el Congrés de Karlsruhe d'eixe any, posant fi aixina a décades d'apanys problemàtics de pesos atòmics i fòrmules moleculars, ademés de precedir al descobriment de Dmitri Mendeléyev de la taula periòdica.
1862	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Alexander Parkes (1813-1890), metalúrgic i inventor		Parkes mostra el plàstic celuloide, un dels primers polímers sintètics, en l'Exposició Universal portada a terme en Londres. Este succés va marcar l'inici de l'indústria moderna del plàstic.
1862	PUB	[[Image:|border|20px|França]]	Alexandre-Emile Béguyer de Chancourtois (1820-1886), geòlec, i mineralogista	Béguyer de Chancourtois publica la «hèliç telúrica», una versió primeriza en tres dimensions de la taula periòdica.
1864	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	John Newlands (1837-1898), químic analític		Newlands propon la llei de les octaves, precursora de la llei periòdica.
1864 i 1869	TEO	Erro al crear miniatura:	Julius Lothar Meyer (1830-1895), químic i mèdic	Lothar Meyer desenrolla una versió primeriza de la taula periòdica, la qual conté 28 elements organisats pel seu número de valència.
1864	TEO		Taste Guldberg (1836-1902), químic i matemàtic Peter Waage (1833-1900), químic i professor	Guldberg i Waage, a partir de les idees de Claude Louis Berthollet, proponen la llei d'acció de masses.
1865	DES		Johann Josef Loschmidt (1821-1895), químic i físic	Loschmidt determina el número exacte de molècules existent en una mol, temps despuix denominat número de Avogadro.
1865	DES	Erro al crear miniatura:	Kekulé	Kekulé, basant-se en el treball de Loschmidt i uns atres, establix l'estructura del benceno com un anell de sis carbono en enllaços químics simples i dobles alterns.
1865	DES	Erro al crear miniatura:	Adolf von Baeyer (1835-1917), químic i professor	Von Baeyer comença a treballar en el colorant índigo, una fita en la química orgànica industrial contemporànea que revoluciona l'indústria de colorants. Va ser guardonat en el premi Nobel de Química en 1905, pel desenroll de la química orgànica per mig dels colorants químics.
1869	PUB	[[Image:|border|20px|Rússia]]	Dmitri Mendeléyev (1834-1907), químic	Mendeléyev publica la primera taula periòdica moderna, en els 66 elements coneguts fins a llavors organisats pels seus pesos atòmics. Indubtablement, lo més notable de la seua contribució va ser la seua habilitat per a predir en precisió les propietats d'atres elements encara no descoberts.
1873	TEO	[[Image:|border|20px|França]]	Jacobus Henricus van 't Hoff (1852-1911), químic Joseph Achille Li Bel (1847-1930), químic	Van 't Hoff i Li Bel, treballant de forma independent, desenrollen un model d'enllaç químic que explica els experiments de quiralidad de Pasteur ademés de proporcionar una causa física per a l'activitat òptica de composts quirales.
1876	PUB		Josiah Willard Gibbs (1839-1903), físic	Gibbs publica Sobre l'equilibri de les substàncies heterogénees, una compilació de les seues investigacions en la termodinàmica i la fisicoquímica, que establix el concepte d'energia lliure per a explicar la base física dels equilibris químics.
1877	DES		Ludwig Boltzmann (1844-1906), físic	Boltzmann establix derivació estadístiques de molts conceptes importants en la física i en la química, entre els quals s'inclouen l'entropía i les distribucions de velocitats moleculars en la fase gaseosa.
1877	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Pasteur	Pasteur demostra la relació entre l'asimetria molecular i la fermentació.
1884	TEO		Svante Arrhenius (1859-1927), físic, químic i professor	Arrhenius desenrolla la teoria dels ions per a explicar la conductivitat en els electrolitos. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de 1903 per la seua contribució al desenroll de la química en els seus experiments en el camp de la dissociació electrolítica.
1884	PUB		Van 't Hoff	Van 't Hoff publica Études de Dynamique chimique, un estudi seminal en el rubro de la cinètica química i fundació de la fisicoquímica moderna.. Van 't Hoff va ser guanyador del Premi Nobel de Química en 1901 per establir els principis de l'estereoquímica i de la cinètica química.
1884	TEO	Erro al crear miniatura:	Hermann Emil Fischer (1852-1919), químic	Fischer propon l'estructura de la purina, la qual és clau en moltes biomoléculas, i més tarde la sintetisa, en 1898. També comença a treballar en la química de la glucosa, aixina com uns atres sucres relacionats. Fischer va ser descobridor del barbital (primer somnífer del grup dels barbitúricos) i va ser guardonat en el Premi Nobel de Química en 1902.
1884	TEO	[[Image:|border|20px|França]]	Henry Li Châtelier (1850-1936), químic	Li Châtelier desenrolla el principi de li Châtelier, en el qual s'explica la reacció del equilibri químic dinàmic davant tensions externes.
1885	DES	Erro al crear miniatura:	Eugene Goldstein (1850-1930), físic	Goldstein nomena als rajos catódicos, que més tarde uns atres descobrixen que es componen d'electrons, i als rajos anódicos, que igualment despuix descobrixen que es componen de ions positius d'hidrogen que s'han despullat dels seus electrons en un tubo de rajos catódicos. Posteriorment, estos últims serien denominats protones.
1885	DES-E	[[Image:|border|20px|França]]	Henri Moissan (1852-1907), farmacèutic, químic i professor	Moissan obté flúor (Fl, 9) pur en forma de gas, F2 en amprar electrodos d'iridi-platí i gelar-los a una temperatura de -50 °C en el que va buscar reduir la reactivitat entre l'àcit i el flúor que desijava obtindre. Per a això, va usar un forn elèctric d'arc capaç d'alcançar temperatures de 4100 °C, lo que va permetre reduir els minerals de certs metals —com l'urani, crom, wolframio, vanadi, manganeso, titani i molibdeno— i va obrir nous camps d'estudi en l'investigació científica i industrial. Anys més tart, en 1893, Moissan va descobrir la moissanita a la qual erròneament va catalogar com a diamant. Poc despuix la va identificar com carbur de silici. Moissan va rebre el premi Nobel de Química de 1906 per aïllar el flúor.
1888	TEO	Erro al crear miniatura:	Wilhelm Ostwald (1853-1932), químic, eugenista, professor i filòsof alemà,	Ostwald, basant-se en la teoria de la dissociació electrolítica proposta per Arrhenius, propon la llei de Ostwald que aborda la dissociació en les dissolució de electrolitos. Ostwald va rebre el premi Nobel de Química en 1909 «pel seu treball en la catálisis i per les seues investigacions sobre els principis fonamentals que rigen els equilibris químics i les velocitats de reacció».
1893	DES		Alfred Werner (1866-1919), químic i professor	Werner descobrix l'estructura dels complexos octaèdrics del cobalt, en lo que establix el camp de la coordinació química. Va ser guanyador del Premi Nobel de Química en 1913 per propondre la configuració en octaedre dels complexos de transició metàlica.
1894-1898	DES-E	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Lord Rayleigh (1842-1919), físic ) W.RamsayWilliam Ramsay (1852-1916), químic		Lord Rayleigh i Ramsay descobrixen l'argón (Ar, 18), el primer dels gasos nobles en ser sintetisat, grup d'elements que omplin un gran buit inesperat en la taula periòdica i conduïxen a la creació dels models basats en enllaços químics. En 1898, Ramsay va descobrir el kriptón (Kr, 36), el neó (Ne, 10) i el xenón (Xe, 54). Rayleigh i Ramsay varen rebre en 1904 el Premi Nobel de Física i Química, respectivament, pel descobriment dels gasos nobles..
1897	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Joseph John Thomson (1856-1940), científic		Thomson descobrix l'electró en usar el tubo de rajos catódicos. Thomson va anar també el descobridor dels primers isòtops i inventor de l'espectrómetro de masses. En 1906 va ser guardonat en el Premi Nobel de Física.
1897	DES	Erro al crear miniatura:	Eduard Buchner (1860-1917), químic	Buchner demostra que la fermentació alcohòlica es deu a l'acció d'unes enzimes nomenades zimases i no a la simple acció fisiològica de les cèlules de la rent, en lo que descobrix la fermentació en absència de cèlules vives, fundant la bioquímica moderna. Buchner va ser guardonat en el premi Nobel de Química en 1907 «per les seues investigacions en bioquímica i pel seu descobriment de la fermentació no celular».
1898	DES	Erro al crear miniatura:	Wilhelm Wien (1864-1928), físic	Wien demostra que els rajos anódicos (fluix de ions positius) poden ser desviats per camps magnètics, i que la cantitat desviada és proporcional a la relació carrega/massa. Este descobriment conduiria despuix a la tècnica analítica coneguda com espectrometria de masses. (En 1911, Wien va rebre el Premi Nobel de Física pel seu treball sobre la radiació tèrmica.)
1898	DES-E	[[Image:|border|20px|França]]	Pierre Curie (1859-1906), físic Marie Curie (1867-1934), física i química	Els Curie aïllen a partir de la pechblenda el poloni (Po, 84)i, a partir de l'uraninita, el ràdio (Ra, 88).i . Varen ser guardonat en el Premi Nobel de Física en 1903, junt en Antoine Henri Becquerel.
c. 1900	DES		Ernest Rutherford (1871-1937), físic	Rutherford descobrix que l'orige de la radiactivitat es deu a la desintegració dels àtoms; aixina mateix, introduïx térmens per a varis tipos de radiació.	s. XX
c. 1900	TEO	Erro al crear miniatura:	Max Planck (1858-1947), físic	Planck establix la teoria quàntica de l'energia. És considerat el fundador de la mecànica quàntica i va ser guardonat en el Premi Nobel de Física en 1918..
1900	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Victor Grignard (1871-1935), químic i professor	Grignard descobrix els ara coneguts com reactius de Grignard, composts organomagnésicos que són una de les ferramentes de síntesis orgànica més potents del sigle per la seua ràpida reacció en electrófilos, com per eixemple el grup carbonilo. Pel descobriment d'estos reactius i les seues reaccions, Grignard va rebre el premi Nobel de Química en 1912.
1903	DES	[[Image:|border|20px|Rússia]]	Mijaíl Tsvet (1872-1919), botànic	Tsvet inventa la cromatografía, una important tècnica analítica.
1904	TEO	[[Image:|border|20px|Japó]]	Hantarō Nagaoka	Nagaoka propon un model nuclear de l'àtom, a on els electrons giren en òrbites al voltant d'un núcleu dens massiu.
1905	TEO	Erro al crear miniatura:	Albert Einstein (1879-1955), físic	Einstein explica el moviment browniano d'una manera que demostra definitivament la veracitat de la teoria atòmica.
1907	DES		Leo Baekeland (1863-1944), químic	Baekeland inventa la baquelita, un dels primers plàstics exitosos a nivell comercial.
1908-1910	DES	Erro al crear miniatura: [[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Rutherford Hans Geiger (1882-1945), físic Ernest Marsden (1889-1970), físic		Rutherford, Geiger i Marsden realisen el conegut experiment de Rutherford, una série d'experiments (1908, 1909 i 1910) en una làmina d'or que demostren la veracitat del model nuclear de l'àtom, en un núcleu chicotet i dens de càrrega positiva rodejat d'una núvol d'electrons difusa.
1909	DES	Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:	Fritz Haver (1868-1934), químic Carl Bosch (1874-1940), químic i ingenier	Haver inventa el procés d'Haver per a produir amoníac a partir de la reacció de nitrogen i hidrogen gaseosos. En 1910, Bosch de la BASF, va desenrollar i ho va comercialisar com a procés d'Haver-Bosch, lo que marca una fita en la química industrial, tenint conseqüències notables en l'agricultura. Haver va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de 1918 «Per la síntesis de l'amoníac, a partir dels seus elements» i Bosch va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1931«Per les seues contribucions a la creació i desenroll dels métodos químics a alta pressió».
1909	DES		Robert Andrews Millikan (1868-1953), físic experimental	Millikan medix la càrrega d'electrons individuals en una precisió sense precedents a través del experiment de la gota d'oli, en el qual confirma que tots els electrons tenen la mateixa càrrega i la mateixa massa. Millikan va ser guanyador del Premi Nobel de Física en 1923 primordialment pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoeléctrico.
1909	TEO		S. P. L. Sørensen (1868-1939), químic	Sørensen establix el concepte del pH i desenrolla métodos per a medir l'acidea de qualsevol substància, introduint l'escala de pH
1911	TEO		Antonius van donen Broek (1870-1926), físic	Van donen Broek propon que els elements de la taula periòdica poden organisar-se d'una manera més adequada per mig de les seues càrregues nuclears positives, en lloc dels seus pesos atòmics.
1911	REL		—	Es porta a terme el primer Congrés Solvay en Brusseles, al com acodixen la majoria dels científics més notables d'eixa época. Este event continua celebrant-se actualment de forma periòdica, i per a això es realisen conferències en física i química.
1912	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]] [[Image:|border|20px|Regne Unit]]	William Henry Bragg (1862-1942), físic i professor William Lawrence Bragg (1890-1971), físic		Els Bragg, pare i fill, proponen la llei de Bragg i establixen el camp de la cristalografia de rajos X, una ferramenta important per a dilucidar l'estructura cristalina de substàncies. Abdós varen ser guardonat en 1915 en el Premi Nobel de Física, «per les seues contribucions a la cristalografia de rajos X».
1912	TEO		Peter Debye (1884-1966), ingenier elèctric, físic-químic i professor	Debye desenrolla el concepte de dipol molecular per a descriure la distribució asimètrica de càrrega present en algunes molècules. En 1936 va guanyar el premi Nobel de Química per la seua contribució al coneiximent de les estructures moleculars.
1913	TEO		Niels Bohr (1885-1962), físic	Bohr introduïx conceptes de la mecànica quàntica a l'estructura atòmica, proponent lo que hui en dia es coneix com el model atòmic de Bohr, a on els electrons només existixen en orbitales estrictament definits. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Física en 1922.
1913	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Henry Moseley (1887-1915), físic		Moseley, sobre la base d'una idea prèvia de van donen Broek, introduïx el concepte de número atómico. Va enunciar la llei de Moseley una llei empírica que va establir una relació sistemàtica entre la llongitut d'ona dels rajos X emesos per distints àtoms en el seu número atómico. Va ser de gran importància històrica per a corregir les deficiències de la taula periòdica de Mendeléyev (basada en el pes atòmic), demostrant que les propietats físiques i químiques dels elements tendixen a repetir-se de forma sistemàtica conforme aumenta l'número atómico (protones) i no de la seua massa, reordenando la taula periòdica de forma definitiva.
1913	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Frederick Soddy (1877-1956), químic i professor		Soddy propon el concepte d'isòtops per a designar a tots eixos elements que tenen les mateixes propietats químiques, pero que diferixen en els seus pesos atòmics. Va rebre el premi Nobel de Química en 1921 pels seus treballs sobre els isòtops i la radiactivitat.
1913	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Thomson		Thomson, expandint l'obra de Wilhelm Wien, mostra que les partícules subatòmiques carregades poden ser separades per la seua relació carrega/massa, una tècnica coneguda com espectrometria de masses.
1916	PUB		Gilbert N. Lewis (1875-1946), fisicoquímico	Lewis publica «The Atom and the Molecule», considerat com el fonament de la teoria de l'enllaç de valència i els electrons compartits. Ací establix l'estructura de Lewis, una representació gràfica que mostra els pares d'electrons en guions o punts d'enllaços entre els àtoms d'una molècula i els parells d'electrons solitaris que puguen existir.
1918	DES-E	Erro al crear miniatura:	Lise Meitner (1878-1968), física nuclear Otto Hahn (1879-1968), químic	Meitner i Hahn, junt a un grup de científics del Regne Unit varen descobrir de Protactinio (Pa, 91).
1920	DES	Erro al crear miniatura:	Hermann Staudinger (1881-1965), químic i professor mán	Staudinger va propondre que els plàstics i el caucho estan formats per cadenes jagantes unides covalentement, creant la química de polímer. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1953.
1921	TEO	Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:	Otto Stern (1888-1969), físic Walther Gerlach (1889 - 1979), físic	Stern i Gerlach establixen el concepte del espin relatiu a les partícules subatòmiques. Stern va ser guardonat en el premi Nobel de Física en 1943.
1923	PUB		Lewis Merle Randall (1888-1950), fisicoquímico	Lewis i Randall publiquen Thermodynamics and the Free Energy of Chemical Substances, el primer tractat modern que aborda la termodinàmica química.
1923	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Johannes Brønsted (1879-1947), químic i físic Thomas Lowry (1874-1936), físic i químic		Brønsted i Lowry desenrollen la teoria àcit-base de Brønsted-Lowry, una teoria protònica que caracterisa als àcit com donadores de protones i a les bases com aceptoras.
1923	TEO		Lewis	Lewis desenrolla la teoria de parell d'electrons, un enfocament més ampli que definix als àcit com aceptores de parells d'electrons.
1924	TEO	[[Image:|border|20px|França]]	Louis de Broglie (1892-1987), físic	De Broglie introduïx el model d'ona d'estructura atòmica, en base en les idees de dualitat ona corpúscul.
1925	TEO		Wolfgang Pauli (1901-1994), ingenier químic, bioquímic i activiste	Pauli desenrolla el principi d'exclusió, que establix que no hi ha dos electrons entorn a un sol núcleu que puguen tindre el mateix estat quàntic, considerant per a això a quatre números quàntics.
1925	DES	Erro al crear miniatura:	Anada Noddack (1896-1978), química i física	Noddack, junt a un equip de científics alemans, va identificar el Reni (Re), element 75 de la taula periòdica.
1926	TEO		Erwin Schrödinger (1887-1961), físic teòric i filòsof	Schrödinger propon l'equació de Schrödinger, que proporciona una base matemàtica per al model d'ona de l'estructura atòmica que descriu el comportament de l'electró. Va unir la física quàntica i la química molecular.
1927	DES	Erro al crear miniatura:	Werner Heisenberg (1901-1976), físic teòric	Heisenberg desenrolla el principi d'incertitut que, entre atres coses, explica la mecànica del moviment dels electrons al voltant del núcleu.
1927	TEO	Erro al crear miniatura:	Fritz London (1900-1954), físic teòric Walter Heitler (1904-1981), físic	London i Heitler apliquen la mecànica quàntica per a explicar l'unió covalente de la molècula d'hidrogen, lo que marcaria el començ de la química quàntica.
1927	DES	Erro al crear miniatura:	Friedrich Hund (1896-1997), físic Robert S. Mulliken (1896-1986), físic, químic i professor	Hund i Mulliken varen formular la teoria de l'orbital molecular, en els electrons deslocalizados en les molècules. Mulliken va ser guardonat en el Premi Nobel de Química en 1966 «per ampliar el coneiximent dels enllaços químics i l'estructura electrònica de les molècules per mig del método orbital».
c. 1930	TEO		Linus Pauling (1901-1994), ingenier químic, bioquímic i activiste	Pauling propon les regles de Pauling, les quals són principis fonamentals per a l'us de la cristalografia de rajos X en la deducció de l'estructura molecular. Va rebre el Premi Nobel de Química en 1954, pel seu treball en el que descrivia els enllaços químics.
1930	DES		Wallace Carothers (1896-1937), químic	Carothers dirigix a l'equip de químics en DuPont que crea el nailon, un dels polímer sintètics més exitosos a nivell comercial inaugurant l'era de les fibres sintètiques de consum massiu. .
1931	TEO	Erro al crear miniatura:	Erich Hückel (1896-1980), físic i químicofísico	Hückel propon la regla de Hückel, que explica quàn una molècula d'anell pla posseïx propietats aromàtiques.
1931	DES		Harold Urey (1893-1981), químic i professor	Urey descobrix el deuteri per mig de destilació fraccionada d'hidrogen líquit, obrint les aplicacions de marcage químic isotòpic.
1932	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	James Chadwick (1891-1974), físic		Chadwick descobrix el neutró. Va ser laureado en 1935 en el Premi Nobel de física.
1932-1934	TEO		Pauling Mulliken	Pauling i Mulliken quantifiquen l'electronegatividad, ideant les escales que hui duen els seus noms (escala de Pauling i escala de Mulliken, respectivament).
1934	DES	[[Image:|border|20px|França]] [[Image:|border|20px|França]]	Frédéric Joliot-Curie (1900-1958), físic, químic i professor Irène Joliot-Curie (1897-1956), física, química i activista	Els 1934 Joliot-Curie descobrixen la radiactivitat induïda i sintetisen els primers elements radiactius artificials modificant núcleus estables. Varen ser guardonats, solament un any despuix, en el premi Nobel de Química en 1935 «pels seus treballs en la síntesis de nous elements radiactius».
1937	DES-E	[[Image:|border|20px|Itàlia]] [[Image:|border|20px|Itàlia]]	Carlo Perrier (1886-1948), químic i mineralogista Emilio Segrè (1905-1989), físic	Perrier i Segrè realisen la primera síntesis confirmada de Tecnecio-97 (Tc, 43) el primer element produït artificialment, omplint en això un espai buit en la taula periòdica. Encara que açò va resultar controvertit eixe any, prèviament dit element va poder haver segut sintetisat en 1925 per Walter Noddack i uns atres. Segrè, conjuntament en Owen Chamberlain, va guanyar en 1959 el Premi Nobel de Física, pel descobriment del antiprotón.
1937	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Eugene Houdry (1892-1962), ingenier mecànic	Houdry desenrolla un método industrial de craqueo catalític del petròleu, lo que du al desenroll de la primera refineria moderna de petròleu.
1937	DES	[[Image:|border|20px|Rússia]]	Pyotr Kapitsa (1894-1984), físic John F. Allen (1908-2001), físic Don Misener (1911-1996), físic	Kapitsa descobrix en l'heli-4 la superfluidez de viscocidad zero aixina com una substància que mostra les propietats de la mecànica quàntica a escala macroscòpica. Independentment també ho fan John F. Allen i Don Misener en 1937. Solament Kapitsa va rebre el Premi Nobel de Física en 1978 pel seu descobriment.
1938	DES-E	Erro al crear miniatura:	Hahn	Hahn descobrix el procés de fissió nuclear, que el núcleu d'urani pot dividir-se en ser bombardejat en neutrons, lliberant immensa energia química i nuclear. Va guanyar el Premi Nobel de Química en 1944 pel descobriment de la fissió nuclear del urani i del tori (1938), descobriment que va portar a terme junt en Lise Meitner i despuix de Fritz Strassmann.
1938	DES		Roy J. Plunkett (1910-1994), químic	Plunkett va descobrir accidentalment el teflón (politetrafluoroetileno, PTFE), un polímer químicament inerte i resistent a la calor.
1939	PUB		Pauling	Pauling publica La naturalea de l'enllaç químic, una obra compilatoria d'investigacions fetes décades arrere en el rubro dels enllaços químics. És considerat com un dels texts de química moderns més importants, puix explica conceptes com l'hibridació, els enllaços covalente i iònic (explicats entorn a la electronegatividad), i la resonància, tots ells incorporats per a descriure, entre atres coses, l'estructura del benceno.
1939	DES	[[Image:|border|20px|França]]	Marguerite Perey (1909-1975), física i química	Perey descobrix el Francio, element 87 de la taula periòdica
1940	DES-E		Edwin Mattison McMillan (1907-1991), químic i professor Philip H. Abelson (1913-2004), físic nuclear	McMillan i Abelson identifiquen el neptuni (Np, 93), el primer element transuránico sintetisat ademés de ser el més llauger, present en els productes de la fissió d'urani. Poc despuix, McMillan es va topar en un laboratori en l'Universitat de Califòrnia en Berkeley que s'involucraria despuix en el descobriment de molts nous elements i isòtops. McMillan va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1951.
1941	DES-E		Glenn Theodore Seaborg (1912-1999), químic atòmic i nuclear	Seaborg es fa càrrec del treball de McMillan consistent en crear nous núcleus atòmics. Aixina, es convertix en un dels pioners de la captura de neutrons i, més tart, d'atres reaccions nuclears. Ademés, es convertiria en un dels descobridors de nou elements químics nous, començant l'expansió de la taula periòdica més allà de l'urani, i dotzenes de nous isòtops d'elements existents. En 1940/41, Seaborg i el seu equip varen aïllar el plutoni (Pu, 94), i, en 1994, l'americio (Am, 95) i el curio (Cu, 96), preparats abdós per irradiació de plutoni en neutrons durant el Proyecte Manhattan. Seaborg va obtindre el Premi Nobel de Química en 1951 pels seus «descobriments en la química dels elements transurànics».
1943	DES		Albert Hofmann (1906-2008), químic i intelectual	Hofmann va descobrir les propietats psicodèliques del tartrato de lergotamina (alcaloide del cornezuelo de centeno), sent el primer en sintetisar, ingerir i experimentar els efectes psicotrópicos del LSD (dietilamida d'àcit lisérgico) i obrint camps en la química dels neurotransmissors. Hofmann també va descriure l'estructura de la quitina.
1944	DES	[[Image:|border|20px|Regne Unit]]	Dorothy Hodgkin (1910-1994), química	Hodgkin va utilisar cristalografia de rajos X per a resoldre la complexa estructura molecular de la penicilina, permetent la seua producció industrial. Va obtindre el Premi Nobel de Química en 1964.
1945	DES-E		Jacob A. Marinsky (1918-2005), químic Lawrence E. Glendenin (1918-2008), químic Charles D. Coryell (1912-1971), químic	Marinsky, Glendenin i Coryell, durant el Proyecte Manhattan, realisen la primera síntesis confirmada de prometio, omplint d'esta forma l'últim espai buit en la taula periòdica.
1944-1955	DES-E		Seaborg Albert Ghiorso (1915-2010), científic nuclear	Seaborg i Ghiorso treballant en Chicago en el Manhattan Project varen descobrir en 1944 l'americio (Am 95) i el curio (Cm, 96), mantinguts en secrets fins al final de la guerra. Seaborg i Ghiorso varen retornar a Berkeley i usant el ciclotrón Crocker de 60" varen produir i varen identificar el berkelio en 1949 (Bk 97), i el californi en 1950 (Cf, 98), En 1953, en una colaboració en Argonne Lab, Ghiorso i colaboradors varen trobar l'einstenio en 1952 (És, 99), fermi en 1953 (Fm, 100). En 1955, el grup va usar el ciclotrón per a produir 17 àtoms de mendelevi (Md, 101), el primer element descobert àtom-a-àtom. Més alvance, en el nou ciclotrón de Berkeley HILAC (Berkeley Heavy Ion Linear Accelerator), co-va descobrir el nobeli en 1958-59 (No, 102), lawrencio en 1961 (Lr, 103), rutherfordio en 1969 (Rf, 104), dubnio en 1970 (Du, 105) i seaborgio en 1974 (Sg, 106).
1946	DES		Willard Libby (1908-1980), químic i professor	Libby va desenrollar la datació per radiocarbono, método per a datar materials orgànics antics medint la desintegració de l'isòtop C-14. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1960 «pel desenroll del método carbono 14 per a l'anàlisis temporal».
1945-1946	DES		Felix Bloch (1905-1983), físic Edward Mills Purcell (1912-1997), físic nortamericà que	Bloch i Mills Purcell desenrollen el procés de resonància magnètica nuclear (RMN), una tècnica analítica important en la dilucidación d'estructures de molècules, especialment en química orgànica. Abdós varen compartir el Premi Nobel de Física de 1952 per les seues investigacions independents sobre la medició de camps magnètics en el núcleu atòmic.
1951	TEO		Pauling	Pauling utilisa la cristalografia de rajos X per a deduir l'estructura secundària de les proteïnes, les hèlices alfa.
1952	DES		Alan Walsh (1916-1998), físic	Walsh, al front d'un equip de químics australians en l'Organisació d'Investigació Científica i Industrial del Commonwealth, en Melbourne, inicia el camp de l'espectroscòpia d'absorció atòmica, un método notable d'espectroscòpia quantitativa que permet medir les concentracions específiques d'un material en una mescla.
1952	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]] Erro al crear miniatura:	Robert Burns Woodward (1917-1979), químic i professor Geoffrey Wilkinson (1921-1996), químic i professor Ernst Otto Fischer (1918-2007), químic i professor		Woodward, Wilkinson i Fischer descobrixen l'estructura del ferroceno, un dels descobriments que donaria lloc a l'establiment de la química organometálica. Woodward va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1965 i Wilkinson i Fischer ho varen anar en 1973.
1951	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]] [[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]		Archer Martin (1910-2002), químic Anthony T. James (1922-2006), químic	Martin i James varen inventar la cromatografía de gasos en el National Institute for Medical Research en Londres. La popularisació com a tècnica analítica va ser fonamental per a separar i purificar composts volàtils en mescles complexes. Martin va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1952.
1953	DES	Erro al crear miniatura: [[Image:|border|20px|Itàlia]]	Karl Ziegler (1898-1973), químic i professor Giulio Natta (1903-1979), químic i professor	Ziegler i Natta varen desenrollar els catalisadors Ziegler-Natta, catalisadors organometálicos que varen permetre la polimerisació controlada del etileno i propileno a pressió ambiental. Abdós varen ser guardonats en el Premi Nobel de Química de l'any 1963, per la seua investigació en el camp de la química i la tecnologia dels macropolímers.
1954	DES		Woodward	Woodward va liderar la síntesis total de l'estricnina, una molècula altament complexa, demostrant que qualsevol estructura de la naturalea podia ser replicada en el laboratori.
1953	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	James Dewey Watson (1928-2025), biòlec molecular, genetista i zoólogo Francis Crick (1916-2004), físic, biòlec molecular i neurobiólogo		Watson i Crick proponen l'estructura del àcit desoxirribonucleico (ADN), en base en paràmetros crítics establits per Rosalind Franklin i en la fotografia 51 presa per també per ella, en lo que es funda el camp de la biologia molecular. Watson i Dewey, junt a Maurice Wilkins, varen rebre el Premi Nobel de Medicina en 1962 «pels seus descobriments concernents a l'estructura molecular dels àcit nucleicos i la seua importància per a la transferència d'informació en la matèria viva».
1953	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Frederick Sanger (1918-2013), bioquímic		Sanger va determinar de forma pionera la síntesis de l'insulina, la seqüència exacta d'aminoàcits d'una proteïna completa. Va ser dos voltes laureado en el Premi Nobel de Química.
1957	DES		Jens Skou (1918-2018), químic i professor	Skou descobrix la bomba sodi-potassi, considerada com la primera enzima capaç de transportar ions. Va ser guanyador del Premi Nobel de Química de 1997.
1958	DES	[[Image:|border|20px|Regne Unit]] [[Image:|border|20px|Regne Unit]]	Max Perutz (1914-2002), químic John Kendrew (1917-1997), químic i	Perutz i Kendrew fan us de la cristalografia de rajos X per a dilucidar l'estructura d'una proteïna, en concret de la mioglobina. Perutz, d'orige austríac, i Kendrew varen rebre el P remio Nobel de Química de l'any 1962.
1962	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Neil Bartlett (1932-2008), químic	Bartlett sintetisa hexafluoroplatinato de xenón, que mostra per primera volta que els gasos nobles poden formar composts químics, trencant el dogma històric de que eren completament inertes i no formaven enllaços.
1962	DES		George Olah (1927-2017), químic	Olah observa carbocatión per mig de reaccions entre superácidos. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1994 «per les seues investigacions sobre els carbocationes, fonamentals en la producció de materials sintètics».
1964			Richard R. Ernst (1933-2021), químic i professor	Ernst porta a terme experiments que més tart conduiran al desenroll de la tècnica de la transformada de Fourier RMN. Açò aumentaria en gran medida la sensibilitat de la tècnica, i donaria lloc a l'image per resonància magnètica (IRM). Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de 1991.
1965	TEO		Woodward Roald Hoffmann (n. 1937), químic teòric i professor d'orige polac	Woodward i Hoffmann proponen les regles de Woodward-Hoffmann, que usen la simetria d'orbitales moleculars per a explicar la estereoquímica de reaccions químiques. Hoffmann va guanyar el Premi Nobel de Química en 1981.
1966	DES	[[Image:|border|20px|Japó]]	Ryōji Noyori (n. 1938), químic William S. Knowles {{small|(1917-2012), químic	Noyori i Knowles junt el treball de K. Barry Sharpless descobrixen el primer model de catálisis asimètrica (hidrogenació) utilisant un complex metàlic de transició quiral estructuralment ben definit. G. Noyori i Knowles gnaron el premi Nobel de Química en 2001 per l'estudi de les hidrogenació utilisant catalisadors quirales; la segona mitat del premi va ser per a K. Barry Sharpless pel seu estudi de les reaccions de oxigenación utilisant catalisadors quirales.
1967	DES		Charles Pedersen (1904-1989), químic	Pedersen va descobrir els éter de corona, composts macrocíclicos capaces d'atrapar selectivament ions específics, fundant la química supramolecular. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1987.
1970	TEO	[[Image:Plantilla:Bandera/Suràfrica|border|20px|Suràfrica]]	Martin Karplus (1930-2024), químic teòric Michael Levitt (1947), físic i biofísic Arieh Warshel (1940), fisicoquímico	Karplus, Levitt i Warshel varen escomençar el desenroll de programes de Modelació Química Computacional, que simulen reaccions químiques complexes per mig de computadores. Els tres varen rebre per això el Premi Nobel de Química en 2013.
1974	DES	[[Image:|border|20px|Mèxic]]	Mario Molina (1943-2020), ingenier, químic, professor F. Sherwood Rowland (1927-2012), químic i professor	Molina i Rowland varen demostrar químicament que els gasos refrigerantes destruïen catalíticamente les molècules d'ozon en l'estratosfera, causant el forat d'ozon antàrtic. Varen compartir el Premi Nobel de Química de 1995 pel seu paper dilucidant l'amenaça que representen els gasos clorofluorocarbonos (CFCs).
1970	TEO	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	John Pople (1925-2004), químic i matemàtic Walter Kohn (1923-2016), físic i químic teòric	Pople desenrolla el software Gaussian en lo que es faciliten en gran medida els càlculs de química computacional. Kohn va eixercitar un paper important en el desenroll de la teoria del funcional de la densitat, que va possibilitar incorporar els efectes de la mecànica quàntica en la densitat electrònica (en lloc de per mig de la funció d'ona). Esta simplificació computacional ha segut molt fructífera i ha passat a ser una ferramenta essencial de l'electrònica de materials, atòmica i molecular. Abdós varen ser guardonats en el premi Nobel de Química en 1998 pel seu desenroll de métodos computacionals en química quàntica.
1971	TEO	[[Image:|border|20px|França]]	Yves Chauvin (1930-2015), químic	Chauvin oferix una explicació del mecanisme de reacció de les reaccions de metátesis olefínica. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 2005.
1975	DES		Karl Barry Sharpless (n. 1941), químic i professor	Sharpless, junt en un grup de colegues, descobrix una série de reaccions d'oxidació estereoselectivas, entre les quals s'inclouen l'epoxidación de Sharpless, la dihidroxilación asimètrica de Sharpless, i l'oxiaminación de Sharpless. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química dos voltes, la primera en 2001 pel seu treball en les reaccions d'oxidació quiral catalizadas, i la segona en 2022 — junt a Carolyn Bertozzi i Morten Meldal— pel desenroll de la química clic.
1977	DES	[[Image:|border|20px|Japó]]	Alan Jay Heeger (n. 1936), físic Alan MacDiarmid (1927-2007), químic i professor Hideki Shirakawa (n. 1936), químic i professor	Heeger, MacDiarmid i Shirakawa varen descobrir que el poliacetileno dopat químicament pot conduir electricitat com un metal, sent el primer polímero inorgànic conductor de l'electricitat, també coneguts com a «metals sintètics». Els tres varen compartir el Premi Nobel de Química de l'any 2000.
1979	DES		Klaus Bechgaard (1945-2017), científic i químic	Publicació del descobriment del primer material superconductor orgànic. Sintetisat per l'equip de Bechgaard (compost (TMTSF)_2PF_6), estos cristals a pur de carbono, coneguts com superconductors orgànics de Bechgaard, presenten superconductivitat sol a temperatures propenques al zero absolut i baix pressions elevades.
1981	DES	[[Image:|border|20px|Japó]]	Kenichi Fukui químic i professor Roald Hoffmann (n. 1937), químic teòric i professor	Fukui i Hoffmann varen desenrollar teories independents sobre el desenroll de les reaccions químiques (teoria de l'estat de transició en reaccions). El treball premiat de Fukui, de 1952, es va centrar en el paper de l'orbitales frontera en les reaccions químiques: específicament que les molècules compartixen electrons débilment enllaçats que ocupen els orbitales frontera, és dir, el orbital molecular ocupat més alt (HOMO. Highest Occupied Molecular Orbital) i el orbital molecular desocupado més baix (LUMO, Lowest Unoccupied Molecular Orbital). Varen rebre el Premi Nobel de Química en 1981 per explicar de forma independent cóm els orbitales moleculars interactuen dinàmicament durant una reacció química.
1982	DES	Erro al crear miniatura:	Peter Armbruster (1931-2024), físic Gottfried Münzenberg (n. 1940), físic	Armbruster, Münzenberg et al. sintetisen el meitnerio (Mt, 109), en el GSI de Darmstadt.
1984	DES-E	Erro al crear miniatura:	Armbruster Münzenberg	Armbruster i Münzenberg sintetisen per primera volta l'hassio (Hs, 108), en el GSI de Darmstadt.
1985	DES	[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Harold Kroto (1939-2016), químic i professor Robert Curl (1933-2022), químic i professor Richard Smalley (1943-2005), químic i professor	Kroto, Curl i Smalley descobrixen el fulereno, tercera forma molecular pura del carbono, gran i en geometria esfèrica, semblada a la cúpula geodèsica dissenyada per l'arquitecte Richard Buckminster Fuller. Va ser un impuls en el naiximent de la nanotecnología. Els tres varen ser guardonat en el Premi Nobel de Química de 1996.
1989	DES		Ahmed Zewail (1946-2016), químic i professor	Zewail va utilisar polsos de làser ultracortos per a congelar el temps i fotografiar els estats de transició moleculars mentres es trenquen i formen enllaços (a escala de femtosegundos), el naiximent de la Femtoquímica. Va ser guardonat en el Premi Nobel de Química de l'any 1999 pels seus estudis dels estats de transició utilisant espectroscòpia de femtosegundo.
1991	DES	[[Image:|border|20px|Japó]]	Sumio Iijima	Iijima utilisa la microscopía electrònica per a descobrir un tipo de fulereno cridat nanotubo de carbono (encara que ya s'havien realisat estudis en este camp en 1951). Estes estructures cilíndriques perfectes de carbono, un material químicament estable i en una resistència mecànica extraordinària, seran utilisades àmpliament en nanotecnología.
1983	DES		Kary Mullis (1944-2019), bioquímic	Mullis va inventar la reacció en cadena de la polimerasa (PCR), una tècnica de la biologia molecular que utilisa un procés químic-enzimàtic per a obtindre un gran número de còpies d'un fragment de ADN particular, partint d'un mínim (en teoria, basta una sola còpia d'eixe fragment original). En 1993 va compartir el Premi Nobel de Química en Michael Smith, per l'invenció de la PCR.
1994	DES		Robert A. Holton (1944-2025), químic	Holton, i un grup de colegues, porten a terme la primera síntesis total de Taxol, un medicament anticancerigeno.
1994	DES-E	Erro al crear miniatura:	Sigurd Hofmann (1944-2022), físic	Hofmann et al., en el GSI de Darmstadt, descobrixen el 9 de novembre el darmstadtio (Ds, 110) i el 8 de decembre el roentgenio (Rg, 111). També descobrixen en 1996 el copernicio (Cn, 112)..
1995	DES		Eric Cornell (n. 1961), físic Carl Wieman (n. 1951), físic	Cornell i Wieman produïxen el primer condensado de Bose-Einstein, una substància que posseïx propietats quàntiques a escala macroscòpica. Abdós varen guanyar el Premi Nobel de Física en 2001, junt en Wolfgang Ketterle.
1998	DES-E	[[Image:|border|20px|Rússia]]		Síntesis del flerovio (Fl, 114) pel Institut Central d'Investigacions Nuclears, Rússia.
1995	REL		Paul T. Anastas (n. 1962), científic, inventor, mamprenedor John Charles Warner (n. 1962), químic, educador, mamprenedor	Anastas i Warner consoliden formalment els 12 principis rectors per a dissenyar productes i processos químics ecològicament nets, naiximent de la química verda.
2003	DES-E	[[Image:|border|20px|Rússia]]		Es troben el nihonio (Nh, 113) —per desintegració del ununpentio— i el moscovio (Mc, 115) —per bombardeig d'americio en calcio.—.	XXI
2006	DES-E	[[Image:|border|20px|Rússia]]		Síntesis d'oganesón (Og, 118) pels russos en el Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears (FLNR).
2009	DES-E	[[Image:|border|20px|Rússia]]		Es troba el téneso, element 117 en la taula periòdica, en el Joint Institute for Nuclear Research en Dubna i Laboratori Nacional Lawrence Livermore.
2010	DES	[[Image:|border|20px|Rússia]] [[Image:|border|20px|Rússia]]	Andre Geim (n. 1958), físic Konstantin Novoselov (n. 1974), físic	Geim i Novoselov reben reconeiximent per l'aïllament i estudi del grafeno.
2010	REL	—	—	S'inclouen intervals en els pesos atòmics de 10 elements.
2011	REL	Erro al crear miniatura:	—	l'Assamblea General de les Nacions Unides declara l'Any Internacional de la Química (AIQ).
2013	TEO	[[Image:Plantilla:Bandera/|border|20px|]]		Les investigacions en models computacionals i la teoria del funcional de la densitat (DFT) transformen la predicció química.
2014	REL	[[Image:|border|20px|França]]		Se celebra en l'Universitat de Montpeller II (2 de juny) el primer congrés europeu sobre anàlisis de dispersió de Taylor.
2016	REL	—	—	l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada assigna el 28 de novembre els noms i símbols associats als elements en número atómico 113, 115, 117, completant oficialment la sèptima fila de la Taula periòdica.
2017	DES	Erro al crear miniatura: [[Image:|border|20px|Regne Unit]]	Jacques Dubochet (n. 1942), biofísic Joachim Frank (n. 1940), biofísic i professor Richard Henderson (n. 1945), biòlec molecular i biofísic	Dubochet, Frank i Henderson reben el Premi Nobel de Química pel desenroll de la criomicroscopía electrònica, que permet la determinació d'alta resolució de l'estructura de biomoléculas en solució. Varen compartir el Premi Nobel de Química en 2017, «pel desenroll de criomicroscopía electrònica per a la determinació d'estructures d'alta resolució de biomoléculas en solució, el decantament dels elements químics».
2019	REL	Erro al crear miniatura:	—	l'Assamblea General de les Nacions Unides i l'IUPAC varen proclamar 2019 com el "Any Internacional de la Taula periòdica dels Elements" per a celebrar el 150 aniversari de la primera publicació de Dmitri Mendeléyev.
2019	DES	[[Image:|border|20px|Regne Unit]]		Un equip d'investigadors d'IBM i l'Universitat d'Oxford va conseguir la primera síntesis i image d'una molècula de ciclocarbono (cicle[18]carbono), un anell inestable compost per 18 àtoms de carbono pur, creant un nou alótropo del carbono.
2020	DES	Erro al crear miniatura:	Pfizer–BioNTech Moderna	El desenroll i l'aprovació récort de les primeres vacunes de ARN mensager (contra la COVID-19) varen constituir un triumfo per a la química de formulació, validant l'us de nanopartículas lipídiques (LNP) per a protegir i administrar material genètic en les cèlules.
2019		[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Google DeepMind		El sistema d'inteligència artificial AlphaFold 2 (desenrollat per DeepMind) prediu en èxit l'estructura tridimensional de les proteïnes a partir de la seua seqüència d'aminoàcits en una precisió sense precedents, resolent un important desafiu de 50 anys en bioquímica.
2023		[[Image:Flag_of_England.svg	20px|Anglaterra]]	Google DeepMind		Google DeepMind publica els resultats de GNoME (Graph Networks for Materials Exploration), una IA que va predir l'existència de més de 2,2 millons de nous cristals i materials teòrics, obrint una nova era per a la química de materials i el descobriment de catalisadors.

Vore també

• Història de la química
• Descobriment dels elements químics
• Anex:Guanyadors del Premi Nobel de Química

Referències

• En el lloc elements.vanderkrogt.net:

• En el lloc nobelprize.org/ de les Nobel Lectures:

Enllaços externs

• Chemical Achievers: The Human Face of the Chemical Sciences
• Eric Weisstein's World of Scientific Biography
• History of Gas Chemistry
• Llistat de tots els guardonats en el Premi Nobel
• Història dels elements de la taula periòdica
• Cronologia de Chemsoc