Escala de Mulliken

La escala Mulliken (també cridada escala Mulliken-Jaffe) és una escala per a l'electronegatividad dels elements químics. Desenrollat per Robert S. Mulliken en 1934, es basa en la electronegatividad Mulliken (c_M) que promedia l'afinitat electrònica (AE) (la tendència d'un àtom a adquirir càrrega negativa) i els potencials de ionisació dels seus electrons de valència ΔI_v (la tendència d'un àtom a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el kJ/mol:

c_M = (AE + ΔI_v)/2

Alguns valors de la electronegatividad en l'escala Mulliken:

H 3,06
Li 1,28	Be 1,99	B 1,83	C 2,67	N 3,08	O 3,21	F 4,42	Ne 4,60
Na 1,21	Mg 1,63	Al 1,37	Si 2,03	P 2,39	S 2,65	Cl 3,54	Ar 3,36
K 1,03	Ca 1,30	Ga 1,34	Ge 1,95	As 2,26	Es 2,51	Br 3,24	Kr 2,98
Rb 0,99	Sr 1,21	In 1,30	Sn 1,83	Sb 2,06	Et 2,34	I 2,88	Xe 2,59

L'escala de Mulliken presenta un inconvenient, puix l'afinitat electrònica i els potencials de ionisació són diferents quan un àtom està aïllat i quan es troba formant un compost. Per este motiu, l'Escala de Pauling, els càlculs de la qual es basen en l'energia d'enllaç, és més usada que l'escala de Mulliken.

Pero és important saber que l'escala de Pauling no és una escala creada pel mateix, Linus Pauling, sino que és l'interpretació d'atres científics i docents, que malinterpretaron les seues idees. Ya que si s'usa eixa escala per a saber si per eixemple que enllaç formen: C-S, B-As, N-Cl o H-P, etc, segons la "escala de E.N. de Pauling" estos compost tenen enllaços covalente apolares, pero basats en la seua geometria estereoquímica SÍ formen pols (la estereoquímica és la ciència que estudia la disposició espacial que adopten les molècules per a minimisar les repulsió electròniques causades pels electrons enllaçats com no enllaçats), llavors no es pot confiar en aquella "taula". Es recomana lo següent:
Per a identificar el tipo d'enllaç
Metal + Metal= Metàlic
Metal + No Metal= Iònic
No Metal + No Metal= Elements Iguals➡Apolar ; Elements Diferents➡Polar