Elements transurànics

Posició en la taula periòdica del urani.

Els elements transuránicos o elements transuránidos són elements químics en número atòmic major que 92, el número atòmic de l'element urani. El nom de trans-uránidos significa «més allà de l'urani».

Freqüència

Dels elements en número atòmic entre 1 fins a 92, tots a excepció de quatre (₄₃Tc, ₆₁Pm, ₈₅At, i ₈₇Fr) es poden detectar fàcilment en certes cantitats en la Terra, tenint una vida estable, o uns isòtops de vida mija relativament llarga, o es generen com subproductes del urani. En canvi, els elements en gran número atòmic tenen una provabilitat alta d'haver segut generats de forma artificial, uns atres són extremadament rars i per lo tant han segut descoberts per mig d'investigacions científiques, i uns atres pel contrari no han existit anteriorment, com el plutoni i el neptuni, dels quals cap té existència natural sobre la terra.

Tots ells són radiactius, en una vida mija més curta que l'edat de la Terra, d'esta forma és possible que estos elements, estigueren presents en la formació de la terra. Les traces de neptuni i plutoni apareixen solament durant les proves de les bombes atòmiques explotades en l'atmòsfera. Tant el Np com el Pu generats procedixen de captura de neutrons en l'urani en dos reaccions posteriors de decaiguda beta (²³⁸O -> ²³⁹O -> ²³⁹Np -> ²³⁹Pu).

La majoria dels elements generats de forma artificial es poden obtindre com element sintètic via reaccions nuclears o accelerador de partícules. La vida mija d'estos elements sol decréixer en el número atòmic. Existixen, no obstant excepcions, que inclouen el dubnio i alguns isòtops del curio. El químic Glenn T. Seaborg (Premi Nobel de Química) va aplegar a crear lleis empíriques capaces de predir estes anomalies. Totes elles es categorizan en lo que ve a denominar-se com «illa d'estabilitat». Els elements transuránicos no descoberts encara, o que no han segut denominats de forma oficial, ampraran la nomenclatura indicada per l'IUPAC. A pesar d'això la denominació d'alguns elements transuránicos en el passat i hui en dia són fonts de controvèrsia.

Descobriment i denominació dels elements transuránidos

La majoria dels elements transuránidos ha segut descobert i produït per dos grups d'investigadors:

• Un grup d'University of Califòrnia, Berkeley, baix diferents líders:
  • Edwin Mattison McMillan, primer en produir elements transuránidos:
    • 93. Neptuni, Np, nomenat per a recordar al planeta Neptú, seguit per Urani i Neptú en la regla simple de que Urà és el següent seqüència planetària.
  • Glenn T. Seaborg, següent en l'orde temporal de directors de que va produir:
    • 94. Plutoni, Pu, nomenat per a recordar el planeta nano Plutó, seguint la mateixa regla de denominació, és l'astre següent al planeta Neptú en l'òrbita del sistema solar.
    • 95. Americio, Am, nomenat en honor del seu element anàlec Europi, donant el nom del continent a on va ser per primera volta produït.
    • 96. Curio, Cm, nomenat en honor de Pierre i Marie Curie famosos científics que varen anar els primers en separar un element radiactiu.
    • 97. Berkelio, Bk, denominació assignada en honor de la ciutat de Berkeley, a on s'ubica l'University of Califòrnia en Berkeley.
    • 98. Californi, Cf, nomenat en honor de l'estat de Califòrnia, a on s'ubica l'Universitat.

• • Albert Ghiorso, va ser de l'equip de Seaborg que va produir el curio, berkelio i el californi, va ser ascendit a director, i va aplegar a produir:
    • 99. Einstenio, És, nomenat en honor del físic Albert Einstein.
    • 100. Fermi, Fm, nomenat en honor d'Enrico Fermi, el físic italià que va produir per primera volta una reacció en cadena controlada.
    • 101. Mendelevi, Md, denominat en honor a químic rus Dmitriy Mendeleyev que va ser el que va donar forma a la taula periòdica dels elements químics que coneixem hui en dia.
    • 102. Nobeli, No, nomenat aixina en honor a Alfred Nobel.
    • 103. Lawrencio, Lr, nomenat aixina en honor d'Ernest Lawrence, físic conegut per inventar el ciclotró, aixina com el Lawrence Livermore National Laboratory (que va donar lloc a la majoria d'estos elements transuránidos).
    • 104. Rutherfordio, Rf, nomenat en honor d'Ernest Rutherford, que va anar el primer en descriure el concepte de núcleu atòmic.
    • 105. Un element per al que el grup de Berkeley va propondre com a nom hahnium, en honor d'Otto Hahn el primer químic que va detectar l'evidència de la fissió nuclear, pero l'element hui en dia ha pres la denominació de dubnio, Db.
    • 106. Seaborgio, Sg, nomenat en honor a Glenn T. Seaborg. Este nom té una controvèrsia encara viva, encara que el nom de Seaborgio ha segut finalment acceptat per la majoria dels químics.
• Un grup de la Gesellschaft für Schwerionenforschung (Societat per a l'investigació dels ions fèrrics pesats) en Darmstadt Hessen, Alemània, baix la direcció de Peter Armbruster, qui va preparar:
  • • 107. Bohrio, Bh, denominat en honor del físic danés Niels Bohr, important en el descobriment de l'estructura del àtom. Inicialment el grup va sugerir el nom de nielsbohrium, pero al final es va decidir posar el nom de bohrium.
    • 108. hassio, Hs, del llatí del nom d'Hesse, l'alemà Bundesland a on es va realisar el treball.
    • 109. meitnerio, Mt, nomenat aixina en honor de Lise Meitner, física austríaca pionera en l'estudi de la fissió nuclear que va anar injustament privada de l'honor del premi Nobel rebut pel seu colega Hahn en 1944, en qui havia format equip fins al seu exili en 1938.
    • 110. darmstadtio, Ds nomenat en honor a la ciutat de Darmstadt, Alemània. A on se situa l'empresa privada que va descobrir l'element, l'empresa es denominava: "Gesellschaft für Schwerionenforschung".
    • 111. roentgenio, Rg nomenat aixina en honor al físic alemà Wilhelm Conrad Röntgen. descobridor dels Rajos X.