Anar al contingut

Mescla racémica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mescla racémica d'àcit làctic

Una mescla racémica o racemato és una mescla en la qual dos composts químics en activitat òptica, que guarden entre sí la relació d'imàgens especulares, es troben en proporcions equivalents. És dir, els estereoisómeros l i d estan presents en la mateixa proporció (50%). La mescla és ópticamente inactiva.

Propietats

[editar | editar còdic]

Un enantiómero en un centre quiral i activitat òptica pot fer girar la llum polarisada en un grau constant, mentres que el seu equivalent opost ho faria en el sentit contrari. Una mescla racémica en 50 % de cada u dels isòmers cancelaria el gir d'esta llum.cita requerida

No tots els estereoisómeros presenten la propietat de desviar la llum polarisada, encara que la majoria d'estos ho fa. Luis Pasteur va ser el primer en descobrir esta propietat en 1847. La primera mescla racémica va ser la del àcit racémico.cita requerida

Múltiples reaccions químiques orgàniques produïxen mescles racémicas; no obstant, l'us de catalisadors moderns ha conseguit obtindre en major cantitat algun dels productes desijats, com també ho és el cas dels catalisadors de Ziegler-Natta.cita requerida

És tasca dels químics separar este tipo de mescles, quan es busca solament un dels isòmers. Açò pot conseguir-se en diferents operacions unitàries, incloent cristalisació, separació de cristals. No obstant, és preferible conseguir mecanismes de reacció que favorixquen la producció del producte desijat, puix les propietats físiques dels enantiómeros solen ser similars.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pasteur, M. L., C. R. Hebd. Seances Acad. Sci. 1858, 46, 615-618.