Àcit racémico
El àcit racémico és l'antic nom per a la forma ópticamente inactiva (o mescla racémica) del àcit tartárico. Açò és, es correspon en una mescla en iguals proporcions de dos isòmers especulares L-D (enantiómeros) de dit àcit tartárico, actius ópticamente en direccions opostes, per lo que la mescla racémica resulta inactiva ópticamente.
La sal sòdic-amònica del àcit racémico produïx cristals de diferent tipo entre els dos components enantiómeros de la mescles racémicas: per això durant la cristalisació dita sal es pot separar en dos classes de cristals, cada una integrada per sengles isòmers levógiro i dextrógiro, i les formes macroscòpiques dels quals són imàgens especulares entre sí. Luis Pasteur va descobrir este método als 25 anys per a separar els dos enantiómeros separant els cristals formats en la cristalisació del tartrato sòdic-amònic.
En una revisitación moderna de l'experiment de Pasteur[1] es va establir que la preparació de cristals de tartrato sòdic-amònic no era molt reproduible, en cristals deformats encara que lo prou grans com per a poder ser examinats a simple vista (sense necessitar microscopi).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003).Communications Electronic Version.(3)doi:10.1070/MC2003v013n03ABEH001803. Versió d'accés lliure en els detalls experimentals
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ácido racémico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.