Revolució química
La revolució química,[1] també coneguda com la primera revolució química, és la reformulación de la química basada en la llei de conservació de la matèria i la teoria de combustió del oxigen. Tendix a ser el canvi de comprensió i anàlisis de la química, basant-se en la llabor del químic francés Antoine Lavoisier (cridat"pare de la química moderna"). El 20 de febrer de 1773, Lavoisier va escriure:" L'importància del fi que em va impulsar a realisar tot este treball, em semblava destinat a provocar una revolució en química" . Lavoisier dia en la seua teoria de la llei de conservació de la matèria que "la matèria no es crea ni es destruïx, solament es transforma".
Antecedents
[editar | editar còdic]Varis factors varen dur a esta revolució. Primer, varen sorgir varis métodos d'anàlisis gravimétricos d'anàlisis derivats de l'alquímia i de nous instruments desenrollats en contexts mèdics i industrials. En això, els químics, refutaron les teories dels antics grecs acceptades fins a llavors. Per eixemple els químics varen començar a acceptar que totes les estructures es componien de més de quatre elements d'acort a la teoria grega i dels huit elements dels alquimistes medievals. El alquimista irlandés Robert Boyle va assentar els principis de la revolució química per l'enfocament filosòfic de la mecànica corpuscular.[2]
Un atre factor va ser el descobriment del "aire fix" (diòxit de carbono) per Joseph Black a mitan de el XVIII. Este descobriment va ser particularment important perque va provar experimentalment que el aire no consistia solament d'una substància i va establir que els gasos són un factor experimental molt important. Els experiments que varen realisar Henry Cavendish i Joseph Priestley al final de el XVIII varen demostrar estos fets.
Lavoisier també va traduir la gerga arcaica i les tècniques de química en un llenguage més accessible a les masses. Açò va donar lloc a major interés públic en l'aprenentage i la pràctica de la química. En descriure la tasca de reinventar la nomenclatura química, Lavoisier va dir:[3]
Instruments de precisió
[editar | editar còdic]Una de les raons per la qual Lavoisier és conegut com el "pare de la química" és per iniciar la revolució química per la seua habilitat d'incloure les matemàtiques en la química, permetent que els métodos experimentals utilisats en este camp també es pogueren usar en atres "ciències exactes".[4] Lavoisier va canviar el camp de la química mantenint meticulosas medicions en la seua investigació demostrant que durant una transformació química de les substàncies, la massa total d'estes es conserva. Lavoisier va utilisar instruments baromètrics i termomètrics per a realisar medicions en els seus experiments i va colaborar en Pierre Simon Laplace en l'invenció del calorímetro, un instrument utilisat per a medir els canvis de calor en una reacció química.[4] Intentant desmantellar la teoria del flogisto per a implementar la seua pròpia teoria sobre la combustió va utilisar un aparat dissenyat per ell, que consistia en una barra de ferro al roig viu, fabricada per a que l'aigua passara a través d'esta per mig d'una canaleta neumàtica i l'aigua se separara, al final hi havia un barómetro i un termómetro. La precisió en la medició va ser un requeriment per a convéncer als seus opositors de que l'aigua era un compost, no una substància.
A pesar de la precisió en la medició del seu treball, Lavoisier va trobar molta oposició en les seues teories. Els defensors del flogisto com Joseph Priestley reclamaven que la demostració dels fets sol eren aplicables per a alguns fenomens, i l'interpretació d'estos fets no implicava l'exactitut de les seues teories, ell senyalava que Lavoisier intentava posar orde en els fenomens observats i que era necessària una segona font de validea per a donar una prova definitiva de la composició de l'aigua i l'inexistència del flogisto.[4]
Antoine Lavoisier
[editar | editar còdic]
La revolució va començar en la publicació en 1789 del Traité Élémentaire de Chimie (Tractat elemental de Química). A partir d'esta publicació i atres subsegüents, Antoine Lavoisier va explicar la composició de l'aire i l'aigua i va falcar el terme oxigen. També va explicar la teoria de la combustió, i va acabar en la teoria del flogisto, remplazándola per la teoria de la oxidació. En la seua teoria del calòric dona una interpretació de la dilatació tèrmica, els canvis d'estat i la transferència de calor. El Tractat incorpora nocions noves i descriu els experiments i el raonament que va dur a cada conclusió. En suma, el tractat de Lavoisier va fer per la química lo que Principia de Newton va fer per la física.
El treball de Lavoisier no va ser acceptat immediatament i va requerir vàries décades per a que fora aprovat[5] La transició va ser respalada quan en 1814, Jöns Jakob Berzelius, va propondre una abreviatura simplificada (símbol químic) per a descriure els composts químics basats en la teoria atòmica de Dalton de pesos atòmics relatius.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The First Chemical Revolution – the Instrument Project, The College of Wooster
- ↑ Ursula KleinMetascience.Springer.16(2)
- 247–256 [247].ISSN 1467-9981.doi:10.1007/s11016-007-9095-8.
- ↑ Jaffe, B. (1976). Crucibles: The Story of Chemistry from Alchemy to Nuclear Fission. 4th ed. New York: Dover Publications, Inc.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Jan Golinski, “Precision instruments and the demonstrative order of proof in Lavoisier’s chemistry,” Osiris, 2nd Séries (1994): 30-47.
- ↑ (2008) The Language of Mineralogy: John Walker, Chemistry and the Edinburgh Medical School 1750-1800, Ashgate.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Revolución química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.