Congrés Solvay
Els congressos Solvay (també cridats conferències Solvay) són una série de conferències científiques que han segut celebrades des de 1911. Al començ de el XX, estos congressos reunien als més grans científics de l'época, permetent alvanços molt importants en la física i en la química. Varen poder ser organisats gràcies al mecenage d'Ernest Solvay, químic i industrial belga.
Despuix de l'èxit inicial de la primera conferència, les conferències Solvay han segut dedicades a problemes oberts tant en la física com en la química. Estos congressos se celebren cada tres anys. La 23.ª conferència Solvay va tindre lloc en Brusseles entre l'1 i el 3 de decembre de 2005, sobre el tema L'estructura quàntica d'espai i temps.[1]
Primer congrés
[editar | editar còdic]El primer congrés va tindre lloc en el Hotel Metropole de Brusseles entre el 29 d'octubre i el 4 de novembre de 1911; el president de la conferència va ser Hendrik Lorentz. El tema principal va ser la Radiació i els quants. Esta conferència va considerar els problemes de tindre dos branques, la física clàssica i la teoria quàntica. Albert Einstein era el segon físic més jove de tots els presents (despuix de Frederick Lindemann). Atres membres importants d'este primer congrés Solvay varen ser Marie Curie i Henri Poincaré.
Erro: l'image no és vàlida o no existix
- Walther Nernst
- Robert Goldschmidt
- Max Planck
- Marcel Brillouin
- Heinrich Rubens
- Ernest Solvay
- Arnold Sommerfeld
- Hendrik Antoon Lorentz
- Frederick Lindemann
- Maurice de Broglie
- Martin Knudsen
- Emil Warburg
- Jean Perrin
- Friedrich Hasenöhrl
- Georges Hostelet
- Edouard Herzen
- James Hopwood Jeans
- Wilhelm Wien
- Ernest Rutherford
- Marie Curie
- Henri Poincaré
- Heike Kamerlingh Onnes
- Albert Einstein
- Paul Langevin
Segon congrés
[editar | editar còdic]La segona conferència, celebrada en 1913, tenia per tema principal L'estructura de la matèria.
De peu, d'esquerra a dreta: Jules-Émile Verschaffelt, Max von Laue, Heinrich Rubens, Robert Goldschmidt, Edouard Hertzen, Frederick Lindemann, Maurice de Broglie, William Jackson Pope, Eduard Grüneisen i Georges Hostelet.
Assentats, primera fila, d'esquerra a dreta: Fritz Hasenöhrl, J. H. Jeans, William Lawrence Bragg, Marie Curie, Arnold Sommerfeld, Albert Einstein, Martin Knudsen i Paul Langevin.
Assentats, segona fila, d'esquerra a dreta: Walther Nernst, Ernest Rutherford, Wilhelm Wien, Joseph John Thomson, Emil Warburg, Hendrik Lorentz, Léon Brillouin, W. Barlow, Heike Kamerlingh Onnes, R. W. Wood, G. Gouy i Pierre-Ernest Weiss.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Annual Report 1999». Institute for Theoretical Physics - Faculty of Science - Universiteit van Amsterdam. Archivat des d'el original, el 21 de juny de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Congreso Solvay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.