Congrés Solvay

Els congressos Solvay (també cridats conferències Solvay) són una série de conferències científiques que han segut celebrades des de 1911. Al començ de el XX, estos congressos reunien als més grans científics de l'época, permetent alvanços molt importants en la física i en la química. Varen poder ser organisats gràcies al mecenage d'Ernest Solvay, químic i industrial belga.

Walther Nernst, iniciador dels congressos Solvay. Fotografia de Nicola Perscheid, 1906.

Despuix de l'èxit inicial de la primera conferència, les conferències Solvay han segut dedicades a problemes oberts tant en la física com en la química. Estos congressos se celebren cada tres anys. La 23.ª conferència Solvay va tindre lloc en Brusseles entre l'1 i el 3 de decembre de 2005, sobre el tema L'estructura quàntica d'espai i temps.

Primer congrés

El primer congrés va tindre lloc en l'Hotel Metropole de Brusseles entre el 29 d'octubre i el 4 de novembre de 1911; el president de la conferència va ser Hendrik Lorentz. El tema principal va ser la Radiació i els quants. Esta conferència va considerar els problemes de tindre dos branques, la física clàssica i la teoria quàntica. Albert Einstein era el segon físic més jove de tots els presents (despuix de Frederick Lindemann). Atres membres importants d'este primer congrés Solvay varen ser Marie Curie i Henri Poincaré.

Primer congrés (1911)

Erro al crear miniatura:

Participants de la conferència de 1911

1. Walther Nernst
2. Robert Goldschmidt
3. Max Planck
4. Marcel Brillouin
5. Heinrich Rubens
6. Ernest Solvay
7. Arnold Sommerfeld
8. Hendrik Antoon Lorentz
9. Frederick Lindemann
10. Maurice de Broglie
11. Martin Knudsen
12. Emil Warburg
13. Jean Perrin
14. Friedrich Hasenöhrl
15. Georges Hostelet
16. Edouard Herzen
17. James Hopwood Jeans
18. Wilhelm Wien
19. Ernest Rutherford
20. Marie Curie
21. Henri Poincaré
22. Heike Kamerlingh Onnes
23. Albert Einstein
24. Paul Langevin

Segon congrés

Segon congrés (1913)

La segona conferència, celebrada en 1913, tenia per tema principal L'estructura de la matèria.

De peu, d'esquerra a dreta: Jules-Émile Verschaffelt, Max von Laue, Heinrich Rubens, Robert Goldschmidt, Edouard Hertzen, Frederick Lindemann, Maurice de Broglie, William Jackson Pope, Eduard Grüneisen i Georges Hostelet.

Assentats, primera fila, d'esquerra a dreta: Fritz Hasenöhrl, J. H. Jeans, William Lawrence Bragg, Marie Curie, Arnold Sommerfeld, Albert Einstein, Martin Knudsen i Paul Langevin.

Assentats, segona fila, d'esquerra a dreta: Walther Nernst, Ernest Rutherford, Wilhelm Wien, Joseph John Thomson, Emil Warburg, Hendrik Lorentz, Léon Brillouin, W. Barlow, Heike Kamerlingh Onnes, R. W. Wood, G. Gouy i Pierre-Ernest Weiss.