Anar al contingut

Hendrik Antoon Lorentz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:H A Lorentz (Nobel).jpg
Hendrik Antoon Lorentz



Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, Països Baixos, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) va ser un físic neerlandés guardonat en el Premi Nobel de Física de l'any 1902.

Biografia

[editar | editar còdic]

Hendrik Lorentz va nàixer en Arnhem, Gelderland, Països Baixos, fill de Gerrit Frederik Lorentz (1822–1893), un horticultor acomodat, i Geertruida van Ginkel (1826–1861). En 1862, despuix de la mort de la seua mare, el seu pare es va casar en Luberta Hupkes. A pesar d'haver segut criat com a protestant, era un librepensador en assunts religiosos i assistia regularment a missa catòlica en la seua iglésia local francesa[1] De 1866 a 1869, va assistir a la Hogere Burgerschool en Arnhem, un nou tipo d'escola superior pública, recentment fundada per Johan Rudolph Thorbecke. Els seus resultats en l'escola varen ser eixemplars, no solament va destacar en Ciències Físiques i Matemàtiques, sino també en Inglés, Francés i Alemà. Despuix d'estudiar educació secundària en la seua ciutat, en 1870 va conseguir superar els exàmens de Llengües Clàssiques, un requisit indispensable en aquells moments per a poder accedir a l'universitat[2]

Lorentz va estudiar Física i Matemàtiques en l'Universitat de Leiden, a on va estar fortament influenciat per l'ensenyança del professor d'astronomia Frederik Kaiser; va ser la seua influència la que ho va dur a convertir-se en físic. Despuix d'obtindre una llicenciatura, va retornar a Arnhem en 1871 per a impartir classes nocturnes de Matemàtiques, pero va continuar els seus estudis en Leiden, ademés del seu lloc docent. En 1875, Lorentz va obtindre un doctorat en Pieter Rijke en una tesis titulada Over de theorie der terugkaatsing en breking van het licht ("Sobre la teoria de la reflexió i refracció de la llum"), en la que va refinar la teoria electromagnètica de James Clerk Maxwell.[3]

El 17 de novembre de 1877, en sol 24 anys d'edat, Lorentz va ser designat per a la recent creada càtedra de Física Teòrica en l'Universitat de Leiden. El lloc s'havia oferit inicialment a Johannes van der Waals, pero va acceptar un lloc en l'Universiteit van Amsterdam.[2] El 25 de giner de 1878, Lorentz va pronunciar la seua conferència inaugural sobre De moleculaire theoriën in de natuurkunde ("Les teories moleculars en física"). En 1881, es va convertir en membre de la Real Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos.[4]

Durant els primers vint anys en Leiden, Lorentz va estar interessat principalment en la teoria electromagnètica de l'electricitat, el magnetisme i la llum. Despuix d'això, va ampliar la seua investigació a un àrea molt més àmplia, sense deixar de centrar-se en la física teòrica. Lorentz va fer importants contribucions en camps que van des de la hidrodinàmica fins a la relativitat general. Les seues contribucions més importants es varen produir en l'àrea de l'electromagnetisme, la teoria de l'electró i la relativitat.[2]


Lorentz teorizó que els àtoms podrien consistir en partícules carregades i va sugerir que les oscilacions d'estes partícules carregades eren la font de llum. Quan un colega i antic alumne de Lorentz, Pieter Zeeman, va descobrir l'efecte Zeeman en 1896, Lorentz va aportar la seua interpretació teòrica. El treball experimental i teòric va ser guardonat en el Premi Nobel de Física en 1902. El nom de Lorentz està associat en l'equació de Lorentz, la força de Lorentz, la distribució de Lorentz, el model de l'oscilador de Lorentz i la transformació de Lorentz.

Lorentz va ser director d'investigació en l'Institut Teyler, de Haarlem, de 1885 a 1888.

Investigacions científiques

[editar | editar còdic]

Gràcies al seu càrrec en l'universitat en 1890 va nomenar a Pieter Zeeman assistent personal, induint-ho a investigar l'efecte dels camps magnètics sobre les fonts de llum, descobrint lo que hui en dia es coneix en el nom d'efecte Zeeman.

Se li deuen importants aportes en els camps de la termodinàmica, la radiació, el magnetisme, l'electricitat i la refracció de la llum. Va formular conjuntament en George Francis FitzGerald una teoria sobre el canvi de forma d'un cos com a resultat del seu moviment; este efecte, conegut com "contracció de Lorentz-FitzGerald", la representació matemàtica del qual és coneguda pel nom de transformació de Lorentz, va ser una més de les numeroses contribucions realisades per Lorentz al desenroll de la teoria de la relativitat.

Va ser el primer en formular les bases de la teoria de la relativitat junt a Henri Poincaré i Maxwell.

Va ser guanyador del Premi Nobel de Física en 1902, junt en el seu pupil Pieter Zeeman, «per la seua investigació conjunta sobre l'influència del magnetisme en la radiació, originant la radiació electromagnètica».

També va ser premiat en la Medalla Rumford en 1908 i la Medalla Copley en 1918.

Va ser el president dels cinc primers Congressos Solvay, és dir, de tots els que es varen celebrar abans del seu decés.

Algunes publicacions

[editar | editar còdic]

Molta obra de Lorentz està disponible en Proceedings of the Royal Netherlands Academy of Arts and Science, Ámsterdam.

Llibres de Lorentz

[editar | editar còdic]
  • Collected Papers, 9 v. Donen Haag, Nijhoff 1934-1939
  • Selected Works, Nieuwerkerk/Ijssel : Palm Publ. varis volums (v. 5 de(1584)
  • Abhandlungen über theoretische Physik, v. 1, Leipzig: Teubner,[5] 1907
  • Anne J. Kox (ed.) The Scientific Correspondence of H.A. Lorentz, v. 1, Springer Verlag 2008
  • Vorlesungen über theoretische Physik an der Universität Leiden, Leipzig: Akademische Verlagsgesellschaft:
    • V. 1: Theorie der Strahlung, 1927 (Bearbeiter A. D. Fokker)
    • V. 2: Kinetische Probleme 1928
    • V. 3: Äthertheorien und -modelle 1929
    • V. 4: Die Relativitätstheorie für gleichförmige Translationen (1910-1912), 1929 (Bearbeiter A. D. Fokker, Hermann Stücklen)
    • V. 5: Die Maxwellsche Theorie (1900-1902), 1931 (Bearbeiter Hendrik Bremekamp)
    • Englische Ausgabe: Lectures on theoretical physics, Macmillan, v. 1, 1927 (Teories i models Aether, Teoria Cinètica) v. 1
  • Lehrbuch der Physik zoom Gebrauche bei akademischen Vorlesungen, v. 1, 2, Leipzig, Barth 1906/07 (Übersetzer Georg Siebert nach der 4. Auflage), Band 1, Band 2


  • Lehrbuch der Differential- und Integralrechnung nebst einer Einführung in andere Teile der Mathematik, mit besonderer Berücksichtigung der Bedürfnisse der Studierenden der Naturwissenschaften, Teubner, Leipzig 1915 (später von Georg Joos, Theodor Kaluza bearbeitet als Höhere Mathematik für donen Praktiker, Leipzig, Barth), Archive
  • Over de theorie der terugkaatsing en breking van het licht: academisch proefschrift, Arnheim 1875 (Dissertation von Lorentz in Leiden), Archive
  • Sichtbare und unsichtbare Bewegungen: Vorträge auf Einladung dones Vorstandes dones Departements Leiden der Maatschappij tot nut van't Algemeen im Februar und März 1901 gehalten, Vieweg 1902
  • Ergebnisse und Probleme der Elektronentheorie: Vortrag, gehalten am 20. Dezember 1904 im Elektrotechnischen Verein zu Berlin, Springer Verlag 1906
  • Problems of modern physics; a course of lectures delivered in the Califòrnia Institute of Technology, Boston, Ginn and Company 1927 (Herausgeber Harry Bateman)
  • Schrödinger, Planck, Einstein, Lorentz: Briefe zur Wellenmechanik, Springer, Wien 1963 (Hrsg. Karl Przibram)
Alguns artículs i contribucions de llibres
  • (1892).Archives néerlandaises dones sciences exactes et naturelles.25
363–552.


  • (1900).Physikalische Zeitschrift.2(5)
78–80.
  • (1904).Encyclopädie der mathematischen Wissenschaften.5(2)
145–288.
  • (1915/1921).Acta Mathematica.38
293–308.doi:10.1007/BF02392073.
  • (1928).The Astrophysical Journal.68
345–351.

Reconeiximents

[editar | editar còdic]

Vida personal

[editar | editar còdic]

En 1881, Lorentz va contraure matrimoni en Aletta Catharina Kaiser.[8] El seu pare era J.W. Kaiser, professor de l'Acadèmia de Belles arts. Va ser el director del museu que més tart es va convertir en el conegut Rijksmuseum (Galeria Nacional). També va ser el dissenyador dels primers sagells postals dels Països Baixos.

Este matrimoni va tindre dos filles i un fill.

La Dra. Geertruida Luberta Lorentz, la filla major, era física. Es va casar en el professor Wander Johannes de Haas, director del laboratori criogènic de l'Universitat de Leiden.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Russell McCormmach. «Lorentz, Hendrik Antoon». Complete Dictionary of Scientific Biography. «Encara que va créixer en círculs protestants, fon un librepensador en matèria religiosa; Assistia regularment a l'iglésia local francesa per a millorar el seu francés.»
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Kox, Anne J. (2011). “Hendrik Antoon Lorentz (in Dutch)”. Nederlands Tijdschirft voor Natuurkunde 77 (12).
  3. ↑ Hendrik Lorentz (1875). «Over de theorie der terugkaatsing en breking van het licht».
  4. ↑ «Hendrik Antoon Lorentz (1853–1928)». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences.
  5. ↑ Teubner: B. G. Teubner-Verlag (Edicions B. G. Teubner), editorial alemana fundada en Dresde en 1811 per Benedictus Gotthelf Teubner i dedicada a la ciència, la tècnica i la humanística; a partir del 2008, va passar a formar part de la Vieweg+Teubner Verlag.
    • Benedictus Gotthelf Teubner (1784 – 1856): llibrer i editor alemà.
  6. ↑ Kox, A. J. (18 de setembre de 2008). The Scientific Correspondence of H.A. Lorentz (en de), Springer Science & Business Mija. ISBN 9780387779409.
  7. ↑ «Lorentz» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Hendrik A. Lorentz - Biography» (en anglés). Nobelprize.org. Consultat el 20 de juny de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • Verslagen der Afdeeling Natuurkunde der KNAW.
74-79. (En espanyol)


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hendrik_Antoon_Lorentz&oldid=717837»